ESTRAFER PARAULES
A
un article anterior vaig dir que
convenia malfiar-se de les invocacions o definicions de democràcia que
van acompanyades d’un adjectiu: un exemple és la “democràcia orgànica”
franquista i la “democràcia constitucional” actual espanyola que té dèficits importants
i coneguts.
Ara
ja es pot afegir a la llista una de
nova: la “democràcia amb valors xinesos”
esmentada pel màxim dirigent xinès, Xi
Ping. Tots sabem quina mena de
democràcia és, molt especialment els habitants de Hong Kong que quan eren colònia
anglesa havien gaudit d’una democràcia sense més.
La
repressió a la independència de Catalunya ha proporcionat altres exemples:
Com
que es volia condemnar per rebel·lió els
líders, atès que a la mentalitat espanyola voler assolir la independència no
pot ser altre cosa que una rebel·lió, i atès també que perquè això s’esdevingui cal que hi hagi
violència, el fiscal Fidel Cadena va dir que s’havia produït una “rebel·lió
diferent” o també va dir que l’aprovació
per part del Parlament de lleis per al referèndum era “violència normativa” o
que quan Cuixart cridava a una mobilització pacífica era una “violència
encoberta”.
De
vegades també es diu el que no és, per
justificar-se. La vicepresidenta Nadia Calviño ha dit que “todos queremos
que Puigdemont sea juzgado”. Quan diu
“todos” a qui es refereix? A “tots els espanyols” i hem d’entendre que qui no
ho vulgui no és espanyol? O a “tots” els membres del Govern? Jo no tinc la
seguretat que tots els membres de Podemos ho vulguin.
Totes
aquestes explicacions com “ara no hi
haurà santuaris a Europa” sonen més aviat a justificació davant la
catalanofòbia espanyola sempre atiada des de Madrid.
La
catalanofòbia fa dir moltes mentides i calúmnies com allò de Casado quan diu
que als nens que parlen castel·là a l’escola els hi posen pedres a la motxilla
i altres bestieses.
Més
enllà de la catalanofòbia hi ha un altre odi sempre atiat: l’antisemitisme que
actualment es concentra en denigrar Israel de manera sistemàtica.
Un bon exemple és que el Consell de les Nacions Unides de Drets Humans des de
l’any 2006 fins al 2015 va condemnar Israel en 62 ocasions.
També han estat condemnats:
Síria (17 cops)
Miamar (12)
Corea del Nord (8)
Iran (5)
Eritrea (4)
Sudan (2) i cap país més. Ni Xina, ni
Afganistan, ni Aràbia Saudita, ni Líbia, ni tants d’altres que no respecten els
drets humans de manera notòria i flagrant. I fins avui les coses no han
canviat.
La Comissió sobre Afers Exteriors del
Parlament ha condemnat Israel pel crim d’apartheid. L’apartheid es va esdevenir a Àfrica del Sud amb un seguit de lleis que per garantir la
primacia de la raça blanca oprimia a les persones no blanques de manera que ni
tan sols podien votar al Parlament,
havien de viure a reserves i no tenien dret a un seguit de serveis. Res
d’això s’esdevé a Israel. A Israel tota la població té dret a l’ensenyament
gratuït, dret a atenció sanitària en igualtat de condicions i hi ha diputats
àrabs al Parlament, jutges, catedràtics i ambaixadors àrabs, etc. Si que hi ha
a Israel una absència de pau atès que hi ha dos nacionalismes que es disputen
la mateixa terra. Això no és apartheid. I resulta sorprenent que mai ningú hagi
condemnat el maltractament que pateixen els palestins al Líban (denegació de
permís de treball i de residència des de l’any 1948) o a Qatar o a l’Aràbia
Saudita on són literalment explotats.
Fòbies i antis fan mal. Encara més: Europa ha
tingut una gran prosperitat econòmica quan no ha tingut guerres. Ara la tenim a
Ucraïna i les conseqüències les coneixem. La intolerància sempre fa mal. Quan
en temps del franquisme es deia que la immigració castellana solucionaria el
“problema catalán” venien a dir que el problema era que els catalans volíem ser
catalans, no volíem ser castellans. I d’aquí ve tot, tot, de la intolerància a
la diferència.
Maria Teresa Massons
Novembre 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada