SUBORDINACIÓ LINGÜÍSTICA
Tots hem experimentat estar parlant en català en
grup i així que arriba una sola persona
“castellana” canviem al castellà. Per respecte, per educació? No, ho fem per
subordinació lingüística. Ens queixem, i amb raó, que una sola família
decideixi que cal ensenyar a l’escola un 25% del temps en castellà, tot i que
hi hagi 25 o 600 famílies catalanes que no ho vulguin.
Però tot sovint no necessitem un tribunal espanyolista
que ens ho digui, som nosaltres mateixos que deixem la nostra llengua de banda.
Ho fem perquè així ens ho han ensenyat durant 300 anys, perquè alguns espanyolistes són agressius i ens
volem estalviar una situació desagradable...
Doncs de vegades cal imitar els castellans, no perquè
siguin millors, cal imitar-los perquè no deixen la seva llengua de banda, com
tampoc ho fan els anglesos, ni els francesos, ni els alemanys... De fet, es
comporten amb normalitat.
Ves per on, hem d’esdevenir normals. Potser algú
no ho sap, però s’ha comprovat que el 94% dels habitants a Catalunya entenen el
català, així que ensopegar amb el 6% és molt poc probable.
De vegades m’he trobat amb una persona nouvinguda i que
no entén el català amb certesa. Doncs jo li parlo català lentament i si convé
li tradueixo alguns mots. I l’explico: Vivint a Catalunya tindreu tots els
drets ciutadans: podreu votar, tindreu atenció mèdica i serveis socials, escola
per als fills... tot. Però hi ha una cosa que depèn de vos: entendre Catalunya
i els catalans, integrar-se i per això us cal
conèixer la llengua d’aquest país. És una opció lliure i que us obrirà
horitzons i coneixements molt interessants i agradables i jo no seré qui ho
impedeixi, us parlo català perquè sigueu lliure d’elegir, que tingueu
l’oportunitat de triar.. Si no ho faig, us estic tancant les portes i això mai
no ho faré.
Crec certament que quan passem a parlar en castellà perjudiquem
a qui tenim davant i ens perjudiquem a nosaltres mateixos. De veritat volem que
la gent de parla castellana mai ens conegui i que esdevingui espanyolista per desconeixement,
que el discurs anti-català sigui la única cosa que li arribi? Ens convé això?
I no ho faig per egoisme, ho faig perquè m’agrada
acollir, ajudar que les persones siguin lliures, que tinguin oportunitats.
Si em contesten en castellà és la seva opció, però jo
faig la meva, parlar en català, és la meva opció, la meva llibertat.
I allò que tantes vegades hem sentit “en español nos
entendemos todos”, no em val. Les llengües no són solament un mitjà de
comunicació, si així fos amb una de sola em passaríem. Les llengües parlen
d’una manera de veure el món, de l’expressió d’una identitat col·lectiva. Oi
que diem que cal preservar la natura i no s’han d’extingir espècies animals o
vegetals? Doncs també cal protegir la varietat cultural.
I no vull el monolingüisme. Parlo quatre llengües amb
fluència: català, castellà, anglès i francès. I entenc una mica de llatí, grec
i hebreu. I puc llegir en tres alfabets: llatí, grec i hebreu. M’agradaria
saber més idiomes i això mateix desitjo per a tothom. Però mai, mai, em
convenceran que haig d’abandonar el meu idioma, el de la meva terra, mai.
Maria
Teresa Massons
Desembre 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada