CINISME
Comencem per una veritat:
“Espanya porta segles intentant liquidar el
català” (Carles Puigdemont, 23-XI-2021).
Durant segles es va fer de manera
directíssima, és a dir, prohibint-lo i castigant qui el fes servir públicament.
La repressió directa va començar el 1714 i tots sabem com va anar durant la
dictadura franquista. Hi ha molts llibres que ho expliquen i revistes, diaris,
conferències, etc.
Així que va començar la deficitària
democràcia espanyola que tenim, la repressió va ser menys directa. Això no treu
que hi hagi més de 500 normes legals que obliguen a fer servir el castellà a
Catalunya, començant per la Constitució que fa obligat el coneixement del castellà a tots els espanyols,
mentre que altres llengües “espanyoles” han de ser només objecte “d’especial
protecció” que vol dir que no més s’han de fer servir de manera voluntària i
“sense passar-s’hi”.
Aquesta realitat no impedeix que a l’agost
del 2010 la Sra. Maria Luisa Cava del Llano, llavors defensora del poble
espanyol (espanyol per a ella volia dir castellà) afirmés en una entrevista que
li va fer el Diari de Balears:
Ӄs obvi que a tots ens interessa protegir el
català, és un patrimoni comú del que ens hem d’enorgullir, però això no es pot
portar a imposar una llengua”.
Volia dir que el castellà no és una llengua,
atès que s’imposa legalment? L’afirmació de la Sra. Cava del Llano era i és cínica.
Hi ha una frase que s’ha sentit un i altre
cop per tal d’anar contra el català com a llengua vehicular a l’escola:
“Com amb Franco però al revés”.
Franco va prohibir que s’ensenyés el català a
les escoles de Catalunya. És que algun cop s’ha prohibit ensenyar el castellà a
les escoles de Castella? “Al revés”, vol dir això. Dir com amb Franco, però al
revés és cinisme.
Altre frase molt sentida és “Els catalans
teniu molta sort, sou rics perquè teniu dues llengües”
El que passa que aquells que diuen això són
monolingües castellans i volen continuar sent “pobres” o “menys rics” i fan tot
el que poden perquè els catalans perdem la nostra llengua i siguem “pobres com
els castellans”. Tot i que dubto molt que trobin que parlar castellà faci
pobre, més aviat el contrari, atès que
el castellà és un idioma “universal i important” parlat per no sé quants
milions i milions de persones. Dir que els catalans som “més rics” perquè tenim
dues llengües és cinisme.
Altre argument molt usat és que “els pares
han de tenir llibertat d’elecció quan porten els fills a l’escola”. La
llibertat que reclamen consisteix en fer que els fills estudiïn en castellà a
Catalunya. Mai, mai es demana que els pares de nens catalans puguin exigir que
els fills estudiïn en català a Castella. La veritat és que la llibertat
d’elecció de la llengua vehicular a l’escola no es dona enlloc, a cap país del
món i la immersió en català s’ha fet
perquè partits votats democràticament ho han decidit al Parlament. Llavors,
alguns allò que han perdut a les urnes, ho volen imposar mitjançant tribunals
afins. Anomenar això “llibertat”, és cinisme. El que es fa és exactament
el contrari de la llibertat, és opressió.
La cirereta del cinisme va quedar per a la història a càrrec del Rei emèrit. El dia de Sant Jordi de 2001, amb motiu de
l’entrega dels premis Cervantes va dir:
“Nunca fué la nuestra, lengua de imposición,
sinó de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano. Fueron
los pueblos más diversos quienes hicieron
suyo por volundad libérrima el idioma de Cervantes”.
Això si no és cinisme, que és?
Acabo amb l’afirmació del filòleg Joan Solà:
“Un idioma és un dialecte amb un exèrcit al darrere”. A Catalunya no tenim
exèrcit propi, vet aquí la qüestió.
Maria Teresa Massons
Novembre 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada