87 Josep Maria
Trias i Peitx, el Schindler català.
|
|
|
|
Biografia |
|
|
Naixement |
1900 |
|
Mort |
1979 |
|
Activitat |
|
|
Ocupació |
|
Josep Maria Trias i Peitx (Barcelona 1900 - Sant Miquel de Cuixà, Conflent 1979) De família burgesa, tenia 12 germans, fou
un polític català. Originàriament milità en el carlisme i fou secretari
de la Joventut Tradicionalista de Barcelona.[1] Abandonà
la Comunió Tradicionalista per la seva posició contrària a la propaganda en
favor de l'Estatut de Núria. Fou un dels membres
fundadors d'Unió Democràtica de Catalunya el 1931
amb Joan Baptista Roca i Caball i Pau Romeva, i formà part del seu comitè de govern.
Durant la guerra civil espanyola fou secretari general del partit, i des de
juliol del 1936 organitzà amb el cardenal Francesc d'Assís Vidal i Barraquer i Lluís Vila i d'Abadal una xarxa d'ajut als sacerdots catalans amagats
o empresonats. Tenia el despatx a la delegació del Govern d'Euzkadi a Barcelona, i el 1937 rebutjà
l'oferta que li va fer Manuel de Irujo, ministre de justícia
de la Segona República Espanyola, de dirigir un
comissariat de cultes. Va mantenir contactes en nom de la República amb
la Santa Seu per a restablir les relacions diplomàtiques, mercè els contactes a
París amb el cardenal Vidal i Barraquer, i amb el cardenal Jean Verdier. Però les
negociacions eren lentes, i no van dur resultats, de manera que el 1939 va
marxar a l'exili, sortint de Caldetes només 48 hores abans de l'arribada de les tropes franquistes.
S'establí a París, on ajudà als emigrats
catalans mercè els seus contactes amb els quàquers, de manera que uns
70.000 foren alliberats dels camps de concentració francesos. Després ajudà
al Tercer Món mercès a l'obra assistencial d'organismes catòlics internacionals.
Volgué morir en terra catalana i anà a Cuixà; és sebollit al cementiri del
monestir de Sant Miquel de Cuixà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada