“Nadal”
Entrenyables i dolces festes,
mai, tan desitjades.
El caliu de la llar,
tradició familiar.
Amb les mesures,
de seguretat establertes,
calen les portes obertes.
La iaia, l’avi,
l’escudella,
la carn d’olla
El vers del vailet,
a la cadira alçat,
tots fent-li costat.
El brindis obligat.
El xin xin de les copes,
a tots ens ha alegrat.
Pels que han marxat,
una llàgrima de record,
Una abraçada, als que han quedat.
Xirinoles, bombolles, somriures,
que esclaten plens de petons i turrons.
La tendresa de l’estimació,
és declara amb emoció.
És com una explosió,
plena d’amor i serenor.
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada