64 FAR El Colós de Rodes
(grec antic: Ὁ Ἥλιος Ῥόδιος, Ὁ
Κολοσσὸς Ῥόδιος – ho Hélios Rhódios, ho Kolossòs Rhódios, llatí: Colossus Solis Rhodi
o Solis Colossus Rhodi, grec modern: Κολοσσός της Ρόδου –
Kolossós tis Rhódu) va ser una gegantina estàtua del déu Hèlios construïda a l'illa de Rodes en el segle III aC per Cares de Lindos. La seva grandària
era aproximadament la de la moderna Estàtua de la Llibertat, situada a Nova York, tot i que descansava
sobre una plataforma menys elevada. Va ser una de les Set Meravelles del Món Antic.
Alexandre el Gran, mort a una edat
primerenca, no va arribar a temps de designar successor. Llavors, van esclatar
fortes disputes entre els seus generals, els diàdocs, tres dels quals es
van acabar dividint la major part de l'imperi a l'àrea de la Mediterrània.
Durant la disputa, Rodes es va mantenir
al costat de Ptolemeu I i, quan aquest general va passar a ser rei d'Egipte, van formar una
aliança que va controlar gran part del comerç a la Mediterrània oriental.
Un altre dels generals
d'Alexandre, Antígon, es va sentir molest amb el desenvolupament dels fets. L'any 305 aC, va ordenar al seu
fill Demetri (llavors ja un famós general) envair Rodes amb un exèrcit de 40.000
soldats. No obstant això, la ciutat es trobava ben protegida i Demetri es va
veure obligat a construir un bon nombre de torres de setge per accedir als
murs. La primera d'aquestes torres va ser muntada sobre sis embarcacions, les
quals van ser arrossegades durant una tempesta abans de poder ser utilitzades.
Ho va intentar novament amb una torre encara més gran per terra, però els
defensors de Rodes ho van aturar inundant la terra enfront dels murs per evitar
l'avanç de les torres. L'any 304 aC, una flota
d'embarcacions enviades per Ptolemeu va arribar a Rodes i va causar la
desbandada de l'exèrcit de Demetri, que va abandonar gran part del seu
equipament. Malgrat el seu fracàs a Rodes, Demetri es va guanyar el sobrenom
de Poliorcetes, "l'assetjador de ciutats", pels seus
èxits a tot arreu.
Per celebrar la seva victòria, els rodis
van decidir construir una estàtua gegant del seu déu patró, Hèlios. La construcció va
ser deixada sota la direcció de Cares, nadiu de l'illa, que havia treballat
prèviament en la construcció de grans estàtues. El seu mestre, el famós
escultor Lisip, havia construït una
estàtua de Zeus de 18 metres
d'alçada.
Relats antics (que difereixen en major o
menor mesura) descriuen una estructura interior formada per columnes de pedra
(o torres fetes de grans blocs), situada sobre un alt pedestal de marbre blanc prop de
l'entrada del port (altres fonts indiquen que es trobava sobre una escullera
del port). A l'interior de les torres de pedra, s'hi van col·locar bigues de
ferro, i per fer-ne el revestiment exterior es van utilitzar plaques de bronze.
Gran part del material es va obtenir de l'armament que va deixar abandonat
l'exèrcit de Demetri, i la segona torre de setge va ser utilitzada com a
bastida per als nivells més baixos de la construcció. Les parts més elevades
van ser construïdes amb l'ajuda d'una gran rampa. La torre tenia, en la seva
totalitat, una alçària de 34 metres.
La construcció va finalitzar l'any 282 aC després de 12
anys de treballs. Es va mantenir dreta durant 56 anys, abans que Rodes patís un
terratrèmol l'any 226 aC. Aleshores, l'estàtua es va trencar pels genolls i va caure a terra. Ptolemeu III es va oferir a pagar-ne la
reconstrucció, però un oracle va fer pensar als rodis que havien ofès Hèlios i
van declinar l'oferiment. Les restes de l'estàtua van romandre sobre el terra
de Rodes durant més de vuit segles, i tot i trencades resultaven tan
impressionants que molts hi viatjaven tan sols per veure-les. Plini el Vell destacava que
ben pocs podien voltar amb els seus braços el dit polze caigut per terra, i que
cadascun dels dits del Colós era més gran que moltes estàtues.
L'any 654, una força àrab capitanejada per Muawiyah I va capturar
Rodes i va vendre les restes de l'estàtua a un home de negocis d'Edessa, segons
fa saber el cronista Teòfanes Isàuric. El comprador va fer acabar de tirar l'estàtua a terra i en va transportar
les plaques de bronze sobre el llom de 900 camells fins al seu país. Les peces
es van continuar venent durant anys, tal com testimonien les restes que se'n
van trobar a la ruta de la caravana.
Gavina
FARS :
FAR DE CALELLA
Gavina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada