La lluna avui és plena,
esdevé una nit serena,
amb un bany de tendresa,
de sentiments,
de somnis permanents,
on la brillantor sura.
El mar s'alegra, ho festeja.
La màgia fulgurant, s'hi posa,
balla, musiqueja.
El cel s'ho mira,
hi participa,
reflectit en el mar, és a punt.
Vol ser testimoni d'aquesta vivéncia,
especial única,
casi bé extraordinaria.
Quina sort
poder gaudir
d'una nit tan bella.
L'espectacle està servit.
I aixó que les gavines s'han adormit!
En el clamor de la nit,
em veig petit.
Soc com un punt perdut,
en el espai infinit.
No sé si somniaré
en un món maravellós,
però de ben segur
que no serà més formós.
Josep Garriga
,
de sentiments,
de somnis permanents,
on la brillantor sura.
El mar s'alegra, ho festeja.
La màgia fulgurant, s'hi posa,
balla, musiqueja.
El cel s'ho mira,
hi participa,
reflectit en el mar, és a punt.
Vol ser testimoni d'aquesta vivéncia,
especial única,
casi bé extraordinaria.
Quina sort
poder gaudir
d'una nit tan bella.
L'espectacle està servit.
I aixó que les gavines s'han adormit!
En el clamor de la nit,
em veig petit.
Soc com un punt perdut,
en el espai infinit.
No sé si somniaré
en un món maravellós,
però de ben segur
que no serà més formós.
Josep Garriga
,
rriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada