64 LA
CORONA DE ARAGÓN
Els historiadors de
l’Aragó solen dir que expliquen la història de “La Corona de Aragón”, no del
nom del país i prou, sempre amb “la
corona” perquè, esclar, vesteix molt això de ser regne i dir alhora que
Catalunya era un comtat i ja se sap que un rei està per sobra d’un comte i
d’aquí hi ha qui fa el salt: tot allò que sabem de Catalunya: almogàvers, Jaume
I, conquista de Sicília, Còrsega, Sardenya i
altres ho va fer Aragó. I a sobre diuen que la senyera quadribarrada és
seva, la tenim provinent d’Aragó. Embolica que fa fort!
I tothom també ha sentit
si fa no fa que Peronella, filla del rei Ramir, era l’hereva d’Aragó i en
casar-se amb el comte de Barcelona els dos països restaren units. El problema
és que no va ser exactament així.
Alfons I, el Bataller,
va morir guerrejant contra els moros i al testament va deixar el regne d’Aragó
a tres ordres de monjos- soldats, és a dir, a l’Església al capdavall.
Com que els aragonesos
no van estar d’acord amb les disposicions del testament, van treure del convent
Ramir, germà d’Alfons, el van fer casar i va tenir una nena, na Peronella.
Ramir no volia ser rei i a més els seus
dominis havien estat lliurats jurídicament a l’Església, és a dir, no governava
legalment, i a més a més el rei de Castella havia envaït l’Aragó i s’havia
quedat un bon tros. Ramir tenia un bon embolic, trobava que al convent
s’estava molt millor.
El comte de Barcelona,
Ramon Berenguer IV, anomenat el Sant, era valent i bona persona i tenia 20
anys. Ramir va parlar amb ell i va dir
que li donava tot l’Aragó i la filla també com a futura esposa. Ramon Berenguer
en seria, si acceptava, l’amo del regne d’Aragó i desitjava que es casés amb la
filla (la nena tenia dos anys), però si ella moria, Aragó ja havia estat donat al comte, que s’havia d’espavilar
i molt, si volia regnar de manera efectiva. Dit d’altra manera, Peronella no
n’era l’hereva, el seu pare, atès que poca cosa real tenia, ja havia donat tot al futur marit.
Ramon Berenguer va
desfer l’embolic amb l’Església, va recuperar territoris de Castella i va
conquerir per a Catalunya Lleida i Tortosa. Va morir jove quan era de viatge a
Gènova deixant un fill de 7 anys a cura de la mare, Peronella. Va llegar al nen
Aragó i Catalunya , perquè ambdós països eren seus, no de la dona. Catalunya havia
adquirit l’Aragó i per això la capital va ser Barcelona i el llenguatge de la
cort era el català. Saragossa era la capital de l’Aragó estrictament. Això sí,
d’acord amb la manera de fer catalana, va respectar la llengua, les lleis i la
manera de fer aragonesa. L’Estat va esdevenir una confederació. La bandera
comuna va ser la quadribarrada, la catalana.
Aragó tenia la seva
pròpia bandera que era una creu de plata sobre fons blau. Així es va escriure amb ocasió de la mort del
rei Joan II el 19 de gener de 1479:
“Foren corregudes les armes del Senyor Rei D. Johan ... e
foren 8 cavallers...los jinets aportaren banderes.....ab les armes del
Principat de Catalunya çó és d’armes d’or e vermelles.... i l’altre ab semblant
bandera però aquest segon vestia cota d’armes blava amb creu blancha .... que
són armes d’Aragó”[1]
Una cosa semblant s’esdevé actualment a Catalunya: hem de posar
la bandera espanyola perquè som una propietat d’Espanya, però la nostra és la
quadribarrada.
Quan Aragó estava unit a
Catalunya tenia la seva bandera i també la quadribarrada perquè depenia de
Catalunya. Si no està unit, com s’esdevé ara, la seva bandera no és la
catalana.
A l’estatut d’autonomia
d’Aragó diu: “La bandera de Aragón es la tradicional de las cuatro barras rojas
horizontales sobre fondo amarillo”. Dir això és una usurpació, una estafa.
Com també ho és
quedar-se les obres d’art del museu de Lleida fent servir trampes que un altre
dia explicaré.
Maria Teresa Massons
Desembre 2019
[1]Josep M. Alós i de Dou, Butlletí
de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de l’any 1924 -volum 10/11-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada