54 EN
EL MÉS ENLLÀ
Després
de tanta felicitat,
no sé si ens tornarem a veure.
Malgrat el silenci obligat,
soc el teu enamorat.
Malgrat el silenci obligat,
soc el teu enamorat.
Del poc
temps que t’he conegut,
et puc dir que quan no t’he tingut,
t’he necessitat,
com mai havia pensat.
et puc dir que quan no t’he tingut,
t’he necessitat,
com mai havia pensat.
Recordes,
sota aquell roure?,
una tarde càlida i tendre.
Va ser com un somni,
ple de joia i somriure.
Les
nostres vivències,
ens esperaràn,
amb les ments il-lusionades,
recordànse enamorades.
I així,
quan ja no viurem Quan no ens trobarem.
En
el més enllà,
per sempre ens estimarem.
Josep
Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada