54 PEL DEVANT I PEL DARRERA
És un espectacle difícil de definir. El primer acte
reuneix un vodevil disparitat amb elements de l’alta comèdia” inglesa. El segon
és una esbojarrada farsa (feta en “pantomima”, és dir, en silenci) que
precedeix a un enredo caòtic que deixa, en el últim tram de la obra, al públic
definitivament paralític de tan riura.
Michael Frayn (sens dupta un dels grans genis del teatre
inglés de la post-guerra) ha escrit una especie de poema d’amor dirigit a la
gent de la professió teatral.
Poro per els actors, les etgigencies són múltiples: una
técnica amplia i molt precisa, disciplina, concentració i companyerisme, apart
del enorme desgast físic.
Edemés, són actors que actuan fent de actors actuant
un paper i amb una entrega total, no cal que vagin al gimnàs per estar en
forma. Vaja, tot un deliri.
L
‘activitat és brutal, tan pel davant, com pel darrera.
Es nota la direcció de la mà del gran còmic del Tricicle
Paco Mir.
Després de tres mesos del seu estrene, el teatre continua
plé de gom a gom, això definitivament és una senyal del seu gran exit.
Només us diré que jo m’he tronxat de riure, feie molt
temps que no reie com avui he rigut.
Si voleu divertiros, i cansaros de riure, no ho dupteu,
aneu a gaudir-la.
Trovareu molta merda!!!.
Gavina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada