REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 54 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. FEBRER 2019 SUMARI

ATENCIÓ!!! ESTIMATS I AMICS LECTORS:

S’ACABA D’EDITAR LA REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 54.  LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. FEBRER 2019.

GRACIES PER CONFIAR AMB NOSALTRES. EL VOSTRE PLAER ÉS EL NOSTRE.

LA PODEU GAUDIR MENSUALMENT AMB EL GOOGLE, FACEBOOK, ETC. I EL VOSTRE MOVIL.  TOTES LES REVISTES EDITADES DESDE L’ANY 2009 EN EL SEU BLOG.: club escacs skorpio santa susanna

SUMARI:                                                                                                                               

1-          “ ELS BORBONS ARA I SEMPRA “                       MAITE MASSONS

2-          “ SEMPRE SERÉ CONSCIENT? “                         JOSEP GARRIGA                        

3-          “ QUE NADIE SE ENTERE “                                 ODALYS GÓNGORA

4-           “ LA SENYERA “                                                   JOAN MARAGALL          

5-           “ PANTOMIMA “                                                    JOSEP GARRIGA       

6-           “ VERGE AL FONS DEL OCEÀ INDIC “                GAVINA                       

7-    LA CUINETA DE L’AVIA “CUIXES POLLASTRE”       ROSA MUNUERA             

8-MANIFESTACIÓ 16-2-19 LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS  GAVINA                     

9-           “ LA LLUNA I EL SOL “                                          JOSEP GARRIGA     

10-         “ LOS BANCOS “                                                    LIZARRAGA                 

11-CINE “GENTE QUE VIENE I BAH”   “BRADDOK”          GAVINA                  

12-         “ HISTORIA REPUBLICANA “                                                              

13-         “ LA VACA INMOBILIARIA “                                    LIZARRAGA               

14-         “ ESPANYA NIU D’INEPTES “                                                                 

15- EXCURSIONISME RUTA “ GOMBRÉN-S. JAUME “     GAVINA                   

16-         “ EN EL MÉS ENLLÀ “                                            JOSEP GARRIGA                        17-“RODA DE TER L’ESQUERDA- S. FELIU DE SAVASSONA”  GAVINA              

 18-            CLERO “ PEDERÀSTIA  “                                                                       19-            TEATRE “ PEL DEVANT I PEL DARRERA “                 GAVINA      

20-             “ PROU, NO MÉS ENGANYS “                      JOSEP GARRIGA         

 21-             ATENCIÓ!!! “ PASSIONS “                             JOSEP GARRIGA       

22-              ACUDITS                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                      

QUE LA FELICITAT US PERSEGUEIXI!!!.

CREADOR, DIRECTOR, EDITOR I COL-LABORADOR JOSEP GARRIGA

          

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 54 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. FEBRER 2019 PORTADA NOMS I FOTOS COL-LABORADORS

54 PORTADA

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 54   FEBRER  2019.

ESTIMATS I AMICS LECTORS:

Com ja sabeu, aqueste revista mensual, digital, i personal, és publica desde l’any 2009.  Éstà dirigida amb carinyu a tot el públic, adult de totes les edads.

Qualçevol sugerencia sèmpre será ven binguda.

COL-LABORADORS:

MAITE MASSONS

ROSA MUNUERA

GAVINA

ODALYS GÓNGORA QUEVEDO  

JOSEP GARRIGA

A CONTINUACIÓ LES FOTOS DELS QUE FAN POSIBLE AQUESTE REVISTA.

                           

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 54 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. FEBRER 2019 PÀG. 1 " ELS BORBONS ARA I SEMPRA " MAITE MASSONS

ELS BORBONS ARA I SEMPRE

Segons diu la sagrada i reconsagrada Constitució espanyola, som a un país amb una monarquia constitucional.

Hi ha més d’una país amb monarquia constitucional: Regne Unit, Holanda, Noruega, Suècia i  que alhora frueixen d’una democràcia homologada. Però no és el cas a casa nostra.

A Espanya durant tot el segle XIX hem tingut períodes sense rei o reina (pocs) i períodes amb restauració monàrquica, allò que va inaugurar Ferran VII quan va tornar després de la guerra del Francès.

Franco l’any 1947, època de dictadura plena, va restablir la monarquia. Havia conegut un nen de 10 anys, Juan Carlos de Borbon i tots dos, segons ha explicat el Rei emèrit, van quedar seduïts l’un per l’altre. Franco va restablir la monarquia i es va encarregar de manera directa de l’educació del futur rei que ho seria quan ell morís, com així  es va esdevenir.

Molta gent pensa que la “monarquia va dur la democràcia a Espanya”. El que va passar exactament és que la monarquia hi era per començar-hi i després  es va fer una Constitució a mida de la prèvia monarquia. Eren altres temps, Espanya era una anomalia a l’occident europeu i calia tenir  “democràcia”, calia quedar bé. Però també calia assegurar que al Rei no el trauria ningú. Un referèndum monarquia o república? Vade retro!

El Rei és cap d’Estat. A tots els països democràtics el cap d’Estat té una llei que regula les seves funcions, però a Espanya això  ni s’ensuma. La Constitució consagra la impunitat del rei, faci el que faci, perquè, doncs, li cal una llei? A sobre és cap suprem de l’exèrcit, és una mena de generalíssim, cosa que tampoc s’esdevé a altres països amb una democràcia homologable.

Quan l’ex-Rei Juan Carlos va traspassar al seu fill el rang de generalíssim ho va fer a casa, a palau, com el pare que dona a un fill una cosa de la seva propietat, ni tan sols les Cortes ho havien de convalidar, era i és un tema privat. Inimaginable a Noruega, per posar un exemple.

Quan la Reina Sofia esperava un nen van aconsellar al Rei Juan Carlos que no posés al seu fill el nom de Felipe, perquè era un nom de mal record entre els catalans. Li va posar Felipe, devia pensar que una mena de nou Felipe V, era d’allò més oportú. I el nen en va aprendre, d’aquí el reial discurs del 3 d’octubre.

Allò que no surt als diaris

No tot el que s’esdevé arreu és notícia. En vull parlar de dues que considero prou greus però que no seran ni als diaris, ni a la ràdio, ni a la televisió.

A Malàisia tenen treballadors immigrants que han de pagar als seus amos el viatge i altres despeses amb el seu salari,  el deute sol ser gran i més gran. Les condicions de treball són prou nefastes perquè hi hagi treballadors que en fugin. La solució del Govern malaisi  ha estat retenir el 20% del sou que els treballadors només recobraran si acaben el contracte quan l’amo ho digui. El govern diu que ho fa per ajudar els treballadors. Hi ha algú que pugui creure que si el treball i el salari fossin decents la gent en fugiria? Sí, pel que sembla ho creu el govern malaisi.

Gaspar Matalaev és un defensor dels drets humans a Turkmenistan (Àsia central). Va denunciar el sistema governamental de treball forçat als camps de cotó. Des del 4 d’octubre del 2016 està detingut i ha estat torturat per obligar-li a confessar un delicte de frau.

Malauradament sempre podrem trobar llocs pitjors que el de la “democràcia constitucional“ espanyola. I això de posar un adjectiu  a la democràcia, ja ho feia en Franco, vivíem en el que s’anomenava una “democràcia orgànica”.

Maria Teresa Massons

Febrer 2019

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 54 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. FEBRER 2019 PÀG. 2 " SEMPRE SERÉ CONSCIENT? " JOSEP GARRIGA

54 Sempre seré conscient?

He passat molts anys a la teva vora.                                                               

Ara sé que t'estic estimant,
però sempre seré conscient,                                                                                       

que t'estic abraçant i estimant?.

Si sabéssim que es pot donar aquesta situació,                                                    

ens estimaríem més intensament?.                                                                      

No hi ha impossibles,                                                                                       

Però el que sí és possible és el pressent.

Potser, ara que encara domino la meva ment,                                                             

hauria d’estimar-te, abraçar-te,                                                                                   

i besar-te constantment.                                                                                        

El temps passa tan ràpidament!.                                                                              

Aprofitem la vida.
Gaudim-la plenament.                                                                                                

Deixem volar els nostres sentiments.                                                                                          

Toquem el cel, ara hi arribem!.

La nostàlgia del passat,                                                                                                       

ens pot passar comptes.                                                                                                           Riem, cantem, encara som joves.                                                                                                          

Alegria i joventut són dins el nostre cor.

De la mà ens agafarem,                                                                                                          

arreu arribarem.                                                                                                                     

El nostre amor és incombustible,                                                                                              

amb ell ens abraçarem.

Josep Garriga

 

                       

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 54 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. FEBRER 2019 PÀG. 3 " QUE NADIE SE ENTERE " ODALYS GÓNGORA

Que nadie se entere

Que no se entere la Luna
Que anoche estuve triste,
Ni que Orión nos descubra
A través de su fulgor

Y que tampoco la brisa
Que golpea tu ventana,
Sepa de seres lejanos
Que nos damos al amor

Que no se entere mi canto
Que un día me quisiste
Ni que la lluvia de enero
Nos salpique con su olor

Y que tampoco la aurora
Se adelante a alejarnos,
Que no desee el silencio
Arroparnos de dolor

Que la distancia infinita,
me amarre de tu cielo
Y que el pecado de amarte
No delate nuestro ardor

Y que añorar aquel beso,
Ese, que nunca nos dimos,
No sea el simple pecado
Que separe nuestro amor.

Derechos reservados del autor
Odalys Góngora Quevedo
Holguín- Cuba.

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 54 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. FEBRER 2019 PÀG. 4 " LA SENYERA " JOAN MARAGALL

Joan Maragall (1860-1911)

El cant de la senyera

Al damunt dels nostres cants
aixequem una senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!

Oh, bandera catalana,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel.
Per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.

Al damunt dels nostres cants
aixequem una senyera
que els farà més triomfants.

Música de Lluís Millet, 1896

Himne de l'Orfeó Català des de 1896, i himne virtual de Catalunya durant el franquisme, en què estava prohibit cantar Els Segadors. Sovint, el Cant de la Senyera també ho va estar.

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 54 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. FEBRER 2019 PÀG. 5 " PANTOMIMA " JOSEP GARRIGA

“Pantomima” 

Representació escènica,
sobre la mentida.
pantomima, se’n volen riure?

Lluny de ser un judici,
és una pallassada,
esmerada.

“Set jutges d’un jutjat,
mengen fetge d’un penjat.
Si el penjat es despenja,
es menjarà els set fetges,
dels jutges que l’han penjat”.

Després de maltractar-nos,
després de estomacar-nos,
després de utilitzar la violència,
ferint a més de mil persones.                                                                             

Afegeixen la venjança,                                                                                                              en un judici aparent,
que esglaia a la gent.                                                                                                            Tot plegat, per que ens hem atrevit a somniar.

No podem continuar amb el règim, volem marxar.
No volem seguir amb l’engany, la dictadura,
la hipocresia, la injustícia.
No volem aquest mal viure per la nostra família.

Quina és la nostra violència?
Quin és el nostre pecat?
Quina és la nostra delinqüència?
Portar a la mà una papereta?

Votar ès un dret, no es delicte,
Impedir-ho per la força, sí és un delicte.
Un llaç, una idea, un somni, una pancarta.
En una suposada democràcia, això és delicte?                                                          

Intentar negociar acords utilitzant la paraula?
El moviment pacífic de la gent del poble?
Votar la Independència?
Ara, després de tanta presó, judici?                                                                  L’autodeterminació, no és delicte!.

La dicotomia Govern política-sistema judicial,
mostra descaradament la evidència.
No existeix judici just, quan prèviament la jurisprudència,
ja ha dictaminat sentència.

El règim franquista ha continuat.                                                                                  Vulneració dels drets civils i fonamentals.
La llibertat d’expressió s’ha esfumat.
Al poble han enganyat, la democràcia ha fallat.

La carència de justícia espanyola,
fa que Estrasburg prengui nota.
La justícia internacional,                                                                                                indicarà al Suprem, el que és justícia real.

Els catalans denunciem a un govern insensat.
La mentida serà derrotada per la veritat.
Els llaços ja han guanyat!
La dreta els treia, i s'en reia.                                                                                                    El President del Suprem els respecta aparentment.

Europa decidirà justament ,
no ens abandonarà.
La democràcia triunfarà.                                                                                                         El somni continuarà.

Josep Garriga

“OPINIONS DE LA PREMSA INTERNACIONAL SOBRE EL JUDICI”

Aquestes són algunes *opinions de la premsa internacional* sobre el primer dia de judicis del procés:

- *Independent* (Regne Unit): "Hauria de ser impensable en un país membre de la UE i signatari de la Convenció Europea dels Drets Humans".
- *Mediapart* (França): "Un judici que mai s'havia produït a Europa, és una desgràcia".
- *Neue Zürcher Zeitung* (Suïssa): "El càrrec de rebel·lió és absurd".
- *Herald Scotland* (Escòcia): "La democràcia també es jutja a Espanya".
- *Financial Times* (Regne Unit): "Fins i tot juristes que han fet costat a l'acusació, qüestionen la llarga presó preventiva i les acusacions de rebel·lió".
- *L'Écho* (Belgic): "Un procés sense precedents que apareixerà als llibres d'història".
- *The Guardian* (Regne Unit): "El desordre polític més gran en quatre dècades a Espanya".
- *Frankfurter Allgemeine Zeitung* (Alemania): "Una prova de foc per la democràcia espanyola".

I n'hi ha molts més! Sembla que el conseller Bosch li està guanyant per golejada la partida a Borrell.

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 54 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. FEBRER 2019 PÀG. 6 " VERGE TROVADA AL FONS DEL OCEÀ INDIC " GAVINA

54 Verge en perfecte estat, trovada al fons del Oceà Índic.

Els submarinistes están buscant un avió desaparegut, i es troven una imatge de la Verge María. Als seus peus hi había pétals de rosa que per la llei de la gravetat haurien d'estar flotant a l'aigua.

La imatge és enorme. En el video (fotos) es pot veure que, al meins és el doble del tamany d'un home. És un misteri com l'imatge anat a parar allà, en el fons del oceà.

Si va caure d'una embarcació hauria d'estàr partida o en posició horitzontal. Pero está de peu, como en un altar y sense cap senyal de trencadisa.

Un altre detall és que, per estar en el fondo del oceà, hauria d'estar cuberta per algas.

Edemés, l’imatge de la Verge está intacta y neta.

Veieu la manifestació de cariño i fé per part dels submarinistes.

És alucinant!.

Casualitat, magia, provocat, fet expresament, miracle?.

Qué us asembla?. 

Perdoneu la baixa calitat de les imatges.

Les fotos les he fet directament del video.

Edemés, dintre del mar no poden quedar més clares.

Gavina

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 54 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. FEBRER 2019 PÀG. 7 LA CUINETE DE L'AVIA " CUIXES DE POLLASTRE AL FORN " ROSA MUNUERA

54 LA CUINETA DE L’AVIA “CUIXES DE POLLASTRE AL FORN”

Cuixes de pollastre al forn per 4 persones:

Ingredients:

4 cuixes de pollastre.

4 patates.

4 cebes.

6 tomàquets.

1 raix petit d’oli.

1 cervesa de 250cc.

4 branques de romaní.

Pebra negra i sal.

Un cop preparem la zafata gran del forn amb base de paper de plata,

Posarem les 4 cuixes de pollastre un cop salades, tallarem les patates en rodanxes panaderas, i les seves posanles també a la zafata.

Un raix d’oli i la cervesa.

La pebra negra i les 4 branques de romaní.

No ens olvidem de salar una miquetona les patates.

Posem la zafata al forn a 200, durant 45 minuts.

Quan han passat aquets 45 minuts, efeixim els 6 tomàquets partits per la mitat

amb un pols de sal, durant 15 minuts més.

Tot plegat amb una hora total de forn a 200 graus en tindrà prou per que aquest plat per a 4 persones estigui al punt i soborós. (si teniu algún dupte de que el pollastre estigui fet, punxeu-lo amb la punta d’un ganivet)

Bon profit.

Rosa Munuera

REVISTA MENSUAL SKORPIO RE PUBLICÀ Nº 54 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. FEBRER 2019 PÀG. 8 " MANIFESTACIÓ 16-2-19 LLIBERTAT PRESOS POLITICS " GAVINA

54 MANIFESTACIÓ  “LLIBERTAT ALS PRESOS POLITICS”

UN MUR HUMÀ A LA GRAN VIA DE BARCELONA.

Avui 16 de febrer els catalans ens em manifestat contra la dictadura.

Contra l’injusticia espanyola, per que la justícia sigui independent.

I especialment i sobre tot URGENTMENT!!! “DEMANAN LA LLIBERTAT INMEDIATA ALS PRESOS POLÍTICS”.

Desde la plaça Espanya fins la plaça Universitat de Barcelona ens em manifestat més de mitg milló de catalans.

La llibertat, la Independencia, la República estàn a les nostres mans.

Gavina

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 54 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. FEBRER 2019 PÀG. 9 " LA LLUNA I EL SOL " JOSEP GARRIGA

53 C. X. LA LLUNA I EL SOL

La lluna s’ha assabentat

que h’arribat el teu dia

 celebrem-lo amb alegria.

Per això ha vingut a veure’t,

ara que es fa gran.

Casi bé la Lluna és plena,

brilla més que mai.

No fa falta que surti el sol,

per que la nit és faci de dia.

El sol i la lluna de la mà agafats,

com enamorats,

surten junts, il-luminats.

Avui al alba i al confí

entre USA. i Canadà

el fenòmen astronòmic

és converteix en el seu destí.

Com si es tractés

d’una cita,

per tots esperada.

Si voleu gaudir de la trovada,

només teniu q’anar

al punt d’arribada,

on els veureu.

Pasetjàn junts a totes hores,

per gaudir de la brillantor

de la llum dels teus somriures.

Josep Garriga

54 FENÓMEN ASTRONOMIC

“El Sol i la Lluna pasejen de la mà”

Avui al alba i al confí entre USA I Canadà.

Fenómen astronomic, conegut com  “HUNTERS MOON“.

Surten junts sol i lluna, reflexant aquesta, fortament el

sol.

(aquest texte acompaña fotos i poema)