48 C. X. “ LA FORÇA DE
LA NATURA “
Les muntanyes es mouen,
fent pas, quan et veuen.
Les pedres gaudeixen,
amb la carícia de les teves petjades,
esperant amb il·lusió,
les noves trobades.
Els corriols somriuen,
i viuen un aire nou
quan et miren.
Els arbres dominen.
Llacs i rius refresquen,
I humitegen.
La llum és persistent,
el sol està present.
El cel dona color,
s’omple de tanta bellesa.
L'espectacle està servit.
M'agradaria ser pardal,
per acompanyar-te,
abraçar-te, cantar-te.
Xiulem, piulem, ballem.
Que el món no pari,
que la música continuï,
amb el so i les veus,
de l'esperança i de l’amor.
És al·lucinant!
Sembla impossible.
Fins hi tot les grans
roques queden,
es troben,
i s'enamoren,
fonent-se en un peto.
Josep Garriga
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada