48 TORRA I ELS DEL LLIRI
Torra i els del lliri
Jordi
Galves
Barcelona. Dimarts, 24 de juliol de 2018
2 minuts
Barcelona. Dimarts, 24 de juliol de 2018
2 minuts
El president Quim Torra està integrat en un grup privat de WhatsApp que
s’anomena Els del lliri. Hi formen part tot de gent, especialment diputats
del Parlament de la Ciutadella, que premeditadament no van de savis, ni de
sagaços, i sobretot, no van de professionals de la política. Del que van és
d’escaldats. Premeditadament exhibeixen la seva ingenuïtat perquè estan en
política només per dur el país a la independència. Ja veieu quina cosa més
absurda. Ni per diners, ni per poder, ni per altres motius. Són uns intrusos en
la política, uns nouvinguts, uns estranys, uns encantats. No reben trucades de
Miquel Roca i Junyent, com ara Santi Saltimbanqui Vila, no són esclaus morals
de cap passat com el president Mas, no formen part de cap grup d’interessos
econòmics, no són amics de Xavier Trias ni llepen la mà a Jordi Pujol. No tenen
cap més ambició que la de dur a terme la voluntat popular reiteradament
manifestada als carrers per la llibertat de Catalunya. Els del lliri s’anomenen
irònicament així perquè no són uns vividors com Miquel Iceta, perquè no tenen
un projecte d’hegemonia com els d’Esquerra Republicana, perquè no són agents de
cap Estat com Arrimadas, la filla del policia, o García Albiol, ni partidaris
de l’Espanya federal dels amics d’Ada Colau, la noia de les mil mentides. Els
del lliri al que més s’assemblen, humanament, és amb els de la CUP, amb els
ingenus partidaris de la revolució social i de la independència sense
condicions. Són els que creuen en el mandat popular. I els que, per damunt de
tot, són partidaris del president Puigdemont, de Carles el Pros, el Victoriós,
el polític intrús per excel·lència. El polític que potser no és tan culte com
el president Torra, ni tan trist com Carles Riera, ni tan professoral com Oriol
Junqueras, però que hores d’ara és la figura política més important de la
nostra història. El millor president de la Generalitat des de Francesc Macià.
L’altre dia uns amics meus van ser a Xangai i en penetrar en un taxi, el
conductor els va voler interrogar: "Parleu-me de Puigdemont, per
favor", els va dir.
El passat cap de setmana va quedar confirmat que Carles Puigdemont és el
líder natural de la causa independentista. Marta Pascal, que no va amb el lliri
a la mà, que és una padrina apadrinada, va haver de cedir davant d’aquesta
evidència. Ja està bé que alguna vegada els derrotats siguin els que es pensen
que, com que mengen sopes, se les saben totes. Ara l’antiga Convergència és un
partit exclusivament abocat a la independència, com la CUP. La pinça
estratègica entre els partidaris del president Puigdemont i els de la CUP són
la base que durà el país 48 TORRA I ELS DEL LLIRI
dur el país a la independència. Ja veieu quina cosa més
absurda. Ni per diners, ni per poder, ni per altres motius. Són uns intrusos en
la política, uns nouvinguts, uns estranys, uns encantats. No reben trucades de
Miquel Roca i Junyent, com ara Santi Saltimbanqui Vila, no són esclaus morals
de cap passat com el president Mas, no formen part de cap grup d’interessos
econòmics, no són amics de Xavier Trias ni llepen la mà a Jordi Pujol. No tenen
cap més ambició que la de dur a terme la voluntat popular reiteradament
manifestada als carrers per la llibertat de Catalunya. Els del lliri s’anomenen
irònicament així perquè no són uns vividors com Miquel Iceta, perquè no tenen
un projecte d’hegemonia com els d’Esquerra Republicana, perquè no són agents de
cap Estat com Arrimadas, la filla del policia, o García Albiol, ni partidaris
de l’Espanya federal dels amics d’Ada Colau, la noia de les mil mentides. Els
del lliri al que més s’assemblen, humanament, és amb els de la CUP, amb els
ingenus partidaris de la revolució social i de la independència sense
condicions. Són els que creuen en el mandat popular. I els que, per damunt de
tot, són partidaris del president Puigdemont, de Carles el Pros, el Victoriós,
el polític intrús per excel·lència. El polític que potser no és tan culte com
el president Torra, ni tan trist com Carles Riera, ni tan professoral com Oriol
Junqueras, però que hores d’ara és la figura política més important de la
nostra història. El millor president de la Generalitat des de Francesc Macià.
L’altre dia uns amics meus van ser a Xangai i en penetrar en un taxi, el
conductor els va voler interrogar: "Parleu-me de Puigdemont, per
favor", els va dir.
El passat cap de setmana va quedar confirmat que Carles Puigdemont és el
líder natural de la causa independentista. Marta Pascal, que no va amb el lliri
a la mà, que és una padrina apadrinada, va haver de cedir davant d’aquesta
evidència. Ja està bé que alguna vegada els derrotats siguin els que es pensen
que, com que mengen sopes, se les saben totes. Ara l’antiga Convergència és un
partit exclusivament abocat a la independència, com la CUP. La pinça
estratègica entre els partidaris del president Puigdemont i els de la CUP són
la base que durà el país a la independència. Tant de bo puguin comptar amb
l’ajut actiu d’Esquerra Republicana. Ara només falta que els que envolten el
president Torra al palau de la Generalitat s’adonin que la independència és
inevitable. L’altre dia hi vaig ser i només vaig veure buròcrates més
preocupats perquè arribi el cap de setmana i poder gaudir de la caseta que
tenen a l’Empordà que no pas per treballar activament per la independència. Ara
el que cal és que Joaquim Torra i Pla, president vicari de la Generalitat,
aconsegueixi el control total del Palau de la Generalitat. Perquè encara no el
té. Hi ha massa gent que no treballa per a la independència al seu voltant. Que
treballa només per al seu propi egoisme. Ara és el moment dels del lliri a mà.
Dels polítics no professionals que han de dur-nos a la llibertat nacional. Un
cop aconseguida la independència ja ajudarem a tots els que van sense lliri a
acabar de pagar la caseta del cap de setmana. Paraula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada