dijous, 23 d’agost del 2018

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 48 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. AGOST 2018 PÀG. 11 " TORRA I ELS DEL LLIRI " JORDI GALVES


48 TORRA I ELS DEL LLIRI
Torra i els del lliri
Jordi Galves
Barcelona. Dimarts, 24 de juliol de 2018
2 minuts
Descripción: https://www.elnacional.cat/bundles/cs/Widgets/VaCentralContent/images/box.png
El president Quim Torra està integrat en un grup privat de WhatsApp que s’anomena Els del lliri. Hi formen part tot de gent, especialment diputats del Parlament de la Ciutadella, que premeditadament no van de savis, ni de sagaços, i sobretot, no van de professionals de la política. Del que van és d’escaldats. Premeditadament exhibeixen la seva ingenuïtat perquè estan en política només per dur el país a la independència. Ja veieu quina cosa més absurda. Ni per diners, ni per poder, ni per altres motius. Són uns intrusos en la política, uns nouvinguts, uns estranys, uns encantats. No reben trucades de Miquel Roca i Junyent, com ara Santi Saltimbanqui Vila, no són esclaus morals de cap passat com el president Mas, no formen part de cap grup d’interessos econòmics, no són amics de Xavier Trias ni llepen la mà a Jordi Pujol. No tenen cap més ambició que la de dur a terme la voluntat popular reiteradament manifestada als carrers per la llibertat de Catalunya. Els del lliri s’anomenen irònicament així perquè no són uns vividors com Miquel Iceta, perquè no tenen un projecte d’hegemonia com els d’Esquerra Republicana, perquè no són agents de cap Estat com Arrimadas, la filla del policia, o García Albiol, ni partidaris de l’Espanya federal dels amics d’Ada Colau, la noia de les mil mentides. Els del lliri al que més s’assemblen, humanament, és amb els de la CUP, amb els ingenus partidaris de la revolució social i de la independència sense condicions. Són els que creuen en el mandat popular. I els que, per damunt de tot, són partidaris del president Puigdemont, de Carles el Pros, el Victoriós, el polític intrús per excel·lència. El polític que potser no és tan culte com el president Torra, ni tan trist com Carles Riera, ni tan professoral com Oriol Junqueras, però que hores d’ara és la figura política més important de la nostra història. El millor president de la Generalitat des de Francesc Macià. L’altre dia uns amics meus van ser a Xangai i en penetrar en un taxi, el conductor els va voler interrogar: "Parleu-me de Puigdemont, per favor", els va dir.

El passat cap de setmana va quedar confirmat que Carles Puigdemont és el líder natural de la causa independentista. Marta Pascal, que no va amb el lliri a la mà, que és una padrina apadrinada, va haver de cedir davant d’aquesta evidència. Ja està bé que alguna vegada els derrotats siguin els que es pensen que, com que mengen sopes, se les saben totes. Ara l’antiga Convergència és un partit exclusivament abocat a la independència, com la CUP. La pinça estratègica entre els partidaris del president Puigdemont i els de la CUP són la base que durà el país 48 TORRA I ELS DEL LLIRI

dur el país a la independència. Ja veieu quina cosa més absurda. Ni per diners, ni per poder, ni per altres motius. Són uns intrusos en la política, uns nouvinguts, uns estranys, uns encantats. No reben trucades de Miquel Roca i Junyent, com ara Santi Saltimbanqui Vila, no són esclaus morals de cap passat com el president Mas, no formen part de cap grup d’interessos econòmics, no són amics de Xavier Trias ni llepen la mà a Jordi Pujol. No tenen cap més ambició que la de dur a terme la voluntat popular reiteradament manifestada als carrers per la llibertat de Catalunya. Els del lliri s’anomenen irònicament així perquè no són uns vividors com Miquel Iceta, perquè no tenen un projecte d’hegemonia com els d’Esquerra Republicana, perquè no són agents de cap Estat com Arrimadas, la filla del policia, o García Albiol, ni partidaris de l’Espanya federal dels amics d’Ada Colau, la noia de les mil mentides. Els del lliri al que més s’assemblen, humanament, és amb els de la CUP, amb els ingenus partidaris de la revolució social i de la independència sense condicions. Són els que creuen en el mandat popular. I els que, per damunt de tot, són partidaris del president Puigdemont, de Carles el Pros, el Victoriós, el polític intrús per excel·lència. El polític que potser no és tan culte com el president Torra, ni tan trist com Carles Riera, ni tan professoral com Oriol Junqueras, però que hores d’ara és la figura política més important de la nostra història. El millor president de la Generalitat des de Francesc Macià. L’altre dia uns amics meus van ser a Xangai i en penetrar en un taxi, el conductor els va voler interrogar: "Parleu-me de Puigdemont, per favor", els va dir.

El passat cap de setmana va quedar confirmat que Carles Puigdemont és el líder natural de la causa independentista. Marta Pascal, que no va amb el lliri a la mà, que és una padrina apadrinada, va haver de cedir davant d’aquesta evidència. Ja està bé que alguna vegada els derrotats siguin els que es pensen que, com que mengen sopes, se les saben totes. Ara l’antiga Convergència és un partit exclusivament abocat a la independència, com la CUP. La pinça estratègica entre els partidaris del president Puigdemont i els de la CUP són la base que durà el país a la independència. Tant de bo puguin comptar amb l’ajut actiu d’Esquerra Republicana. Ara només falta que els que envolten el president Torra al palau de la Generalitat s’adonin que la independència és inevitable. L’altre dia hi vaig ser i només vaig veure buròcrates més preocupats perquè arribi el cap de setmana i poder gaudir de la caseta que tenen a l’Empordà que no pas per treballar activament per la independència. Ara el que cal és que Joaquim Torra i Pla, president vicari de la Generalitat, aconsegueixi el control total del Palau de la Generalitat. Perquè encara no el té. Hi ha massa gent que no treballa per a la independència al seu voltant. Que treballa només per al seu propi egoisme. Ara és el moment dels del lliri a mà. Dels polítics no professionals que han de dur-nos a la llibertat nacional. Un cop aconseguida la independència ja ajudarem a tots els que van sense lliri a acabar de pagar la caseta del cap de setmana. Paraula.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada