Què ha estat de tu?
T'has fet activista contra el sagrat dret a votar. No té garanties, dius...
Garanties de qui? Ho ha de validar Aznar, Rivera... El rei potser?
On resta allò de que “Encara tens força, no tens l’ànima morta i et sents bullir la sang?”
On resta allò que cridaves de que “Para la LIBERTAD, sangro, lucho y pervivo...?”
Tu, avui, per la nostra llibertat no fas una merda, Joan Manuel, i no, no ”sangras”. Les taques a la teva camisa blanca no son de sang, son gotes de Rioja de guateques benestants al barri de Salamanca.
Què li expliques avui al fill que plora al seu pare perquè en el seu país “El riu ja no és el riu, que ja no canta, que rellisca com un barb... i mor sota un pam d’escuma blanca?”
Avui no parlo de independència, parlo de drets humans i ens volen aniquilar, Joan Manuel, i si segueixes frívolament entretingut entre corrida i corrida, algun dia et preguntaràs referint-te a la teva terra: “Ella qui sap on és, ella qui sap on para... La vaig abandonar i mai més, no he tornat a trobar-la...”
“Mentre tu cantes de matinada, la vila és adormida encara?”
No Joan Manuel, mentre tu cantes de matinada, la vila va despertar fa temps sent molts els que estem lluitant i deixant la nostra pell per la dignitat d’un poble...
“Amb els ulls mig tancats, buscarà una altra mà… Sense trobar ningú, com ahir, com demà… Hi ha un missal adormit, damunt de la tauleta...I un got d’aigua mig buit quan es lleva la tieta…”
Recordes?
La tieta va plorar molt, Joan Manuel, molt... Però ahir, com avui, no vas moure un dit per ella.
Lluis Carrasco
29/7/18 16:22 - Josep: IMG-20180729-WA0004.jpg (archivo adjuntado)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada