ESPANYA TORNA I RETORNA I NOSALTRES ANEM
PASSANT, FENT VIA
El mes de novembre de 1905 va haver eleccions
municipals a Barcelona. Els Centre Nacionalista Republicà va treure 14 regidors
i a Lliga Regionalista eN va treure 12. La Lliga tot i haver perdut va
consolidar una millora de resultats que s’esdevenia els darrers quatre anys i
això la va fer sentir optimista i va decidir celebrar-ho el 18 de novembre amb un Banquet de la
Victòria on van participar 2.500 persones.
Uns dies després una revista catalanista i
satírica, el Cu-Cut!, va publicar un acudit de Junceda. Es veia dos militars
parlant i veient com una munió de gent entrava a un local.
-
¿Qué pasa?
-
Estan celebrando el
banquete de la Victoria
-
Ah, seran paisanos (és a dir, civils)
L’exèrcit espanyol no tenia res a celebrar. L’any 1898 havia
perdut la guerra de Cuba amb Filipines i Puerto Rico a més del fracàs del
Marroc. Els catalanistes s’havien oposat a aquestes guerres i els militars
consideraven que oposar-se al colonialisme era separatisme antiespanyol. Com
que l’exèrcit se sentia ofès per l’acudit i el banquet, entre 300 i 400
militars, molts d’uniforme, van assaltar
i destrossar el local de la revista Cu-Cut! i el del diari La Veu de Catalunya (òrgan d’expressió
de la Lliga). El saqueig va durar hores i la policia no va intervenir-hi.
Era un acte d’insubordinació militar i delictiu
d’acord amb el Codi penal, però no va ser sancionat, ans va ser aplaudit pels
polítics i la premsa espanyols. I el març de 1906 es va aprovar la Llei de
jurisdiccions que posava sota jurisdicció militar totes les ofenses a la pàtria. Segons
l’historiador Josep Termes “contra el que deien separatisme no calia aplicar la
legalitat, sinó l’escarment” ( Termes, Josep, (Nou) Resum d’Història del
Catalanisme 2009 Ed. Base, pàg. 112).
L’1-O del 2017 la policia va apallissar gent
pacifica que volia votar. Això ha estat aplaudit pels polítics i la premsa
espanyols i els comandaments policials
responsables han estat recompensats, la repressió s’ha fet ignorant la
legalitat i ja hi ha qui parla de reformar el Codi penal per millor reprimir. Dit
d’altra manera, ara com abans, contra la
independència no cal aplicar la legalitat, sinó l’escarment.
Joan B. Culla (Guerracivilisme, Ara,
17-07-2018) escriu que hi ha a Espanya “la tendència a donar als problemes
polítics respostes –preteses solucions- que, conscientment o no, connecten de
ple amb la metodologia guerracivilista
del franquisme”. Al mateix article Joan B. Culla explica com Pablo Casado, nou
líder del PP, ja va advertir al president Puigdemont que podia acabar
(afusellat) com Companys i, encara més, si l’any 1939 centenars de milers de
catalans van haver de fugir i romandre
exilats, ara Casado ha convidat a dos milions de catalans a marxar de Catalunya
cap a Bèlgica o Alemanya si no volen ser espanyols. Neteja ètnica? Mort el gos,
morta la ràbia?
Albert Rivera ha dit també que vol que l’últim
poblet de Girona sigui tan espanyol com el passeig de la Castellana a Madrid,
és a dir, aplicar la metodologia franquista d’uniformització a l’espanyola que
molts recordem.
Mentalitat franquista espanyola que
entronca amb el decret de Nova Planta al
segle XVIII i s’ha mantingut al XIX, al XX i continua al XXI.
Hi ha però algunes diferències amb segles passats gens menyspreables: abans
havíem lluitat per l’autonomia i ara ho fem per la independència, perquè ja
n’hi ha prou i massa. I Europa, de mica en mica, molt més a poc a poc del que
nosaltres voldríem, va reaccionant. L’opinió pública cada cop està més a favor
de Catalunya i els polítics es comencen a moure: a Escòcia, a Finlàndia, al
Parlament Europeu, al Parlament Britànic, a Bèlgica, a Suïssa. 60 intel·lectuals espanyols han signat una
carta a favor dels presos, sis persones internacionalment conegudes (Noam
Chomsky, Pep Guardiola i altres) han participat en un vídeo que denuncia la
repressió a Catalunya i la justícia espanyola cada cop està més desprestigiada
i aïllada.
Tot això mai s’havia esdevingut, anem pel bon
camí.
Continuarà...
Maria Teresa Massons
Juliol 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada