Puigdemont des de
Berlín: "No trigaré 20 anys a trepitjar sòl català"
Explica que dissabte tornarà a Bèlgica
per activar el Consell de la República
Redacció25/07/2018 - 10.01 Actualitzat 25/07/2018 - 13.06
Carles Puigdemont fa una roda de premsa, aquest matí, des de Berlín, per explicar
detalls sobre el seu futur. Durant una hora i quart ha respost a les preguntes
formulades, majoritàriament, per mitjans alemanys i internacionals.
Puigdemont ha començat la seva
compareixença fent un seguit d'agraïments "a diversos col·lectius".
Entre d'altres, "als que públicament han demanat una resolució
política a aquest conflicte".
També "a la societat
alemanya en general" i a "tots els
professionals" -com la policia i els treballadors de la presó
de Neumünster i de la justícia- que han intervingut
en el seu cas, per "la professionalitat i la independència amb
què han fet la seva feina".
També ha volgut tenir un record
per als presos de Neumünster, que "em van fer una rebuda que mai
oblidaré".
Tot just començar ha anunciat que és
a punt de tornar a Bèlgica per continuar defensant "el mandat de
la gent".
"Aquest cap de setmana tornaré a
Bèlgica, que és on anava fa quatre mesos. Allà hi tenim la Casa de la República
i hem de començar a treballar en el Consell de la República. Tinc la voluntat
de continuar el mandat de la gent, de treballar per als companys injustament
empresonats i perquè es produeixi un retorn a la normalitat de tots
plegats."
Puigdemont ha estat preguntat sobre el
fet de no poder tornar a Catalunya.
"No sé si trigaré 20 anys a
trepitjar sòl espanyol, sé que no trigaré 20 anys a trepitjar sòl català."
Quan més tard li han demanat un
aclariment sobre aquesta afirmació, s'ha referit a la possibilitat d'una restitució
democràtica, a la declaració de la independència i, fins i tot, a una
tercera possibilitat.
"Si hi ha una restitució
democràtica com exigeixen els votants, això ens permetria a tots una restitució
de la normalitat. Si això no succeeix, la decisió del poble català de
constituir-se com a república independent és un fet. I, fins i tot, podria
afegir una cosa més: avui mateix podria trepitjar sòl català, però seria en la
part de l'actual estat francès. Però no deixaria de ser Catalunya."
Relacions amb el nou govern d'Espanya
"Evidentment, el canvi en el govern
espanyol ha suposat un canvi d'estil, de clima i de llenguatge. L'entrevista
entre el president Pedro Sánchez i el president Quim Torra va servir per
establir, de forma respectuosa, els punts de vista dels dos governs. Però ara
ha de venir el temps dels fets i no dels gestos. Hem demostrat tenir sempre
disposició al diàleg, però cal abordar l'essencial d'aquest diàleg: les
relacions entre Catalunya i Espanya."
Preguntat sobre si la
independència de Catalunya debilitaria Europa, Puigdemont ha defensat l'europeisme
del catalanisme i l'independentisme.
"El moviment catalanista -en el seu
ampli espectre, des de l'autonomista fins a l'independentista- és absolutament
europeista. El projecte d'un estat català l'hem vinculat sempre a la pertinença
a la Unió Europea. No deu ser tan dolent que hi hagi estats petits i mitjans
quan la UE s'esforça a ampliar-se amb estats més petits que Catalunya.
Catalunya té més habitants que Dinamarca. No té sentit dir que estats com
Catalunya amenacen la UE i al mateix temps voler que estats més petits -com
Macedònia o Montenegro- s'incorporin a la UE."
"Què pensa fer des de
Brussel·les?"
Sobre les seves intencions a partir del
retorn a Brussel·les, Puigdemont ha explicat que la seva intenció és, "a
partir del Consell de la República i amb un òrgan de màxima unitat,
desenvolupar activitats en la línia del que va aprovar el poble de Catalunya
l'1-O".
En aquest sentit, s'ha mostrat disposat
a reunir-se amb el govern espanyol i ha declarat que troba
"estrany que l'estat espanyol s'hagi reunit en el passat amb la banda
terrorista ETA i no ho pugui fer amb els demòcrates independentistes que no hem
utilitat mai la violència".
"La porta del diàleg i de les
trobades sempre estarà oberta. Però tothom té clar que ara ja no és un afer
domèstic espanyol que es pot resoldre només portes endins, sinó que hi ha una
mirada europea sobre la crisi catalana i, per tant, la seva resolució ha de
tenir en compte aquesta mirada europea."
"Què s'endurà d'Alemanya cap a
Bèlgica?"
"Jo marxaré aquest dissabte al matí
i m'enduré la meva família, que han vingut per visitar-me, milers de ciutadans
alemanys i d'arreu del món expressant suport, molts agraïments pendents, gent
que em volia deixar la casa, donar diners per col·laborar amb la causa, però
sobretot m'enduré quatre mesos que han marcat la meva vida i que ens han fet a
tots més forts, més resilients i més determinats."
"Fos quin fos el resultat, sabíem
que a Alemanya el procés judicial estaria marcat per la professionalitat i no
per ingerències polítiques."
Puigdemont s'ha mostrat partidari de fer
un referèndum a Catalunya com el que es va fer a Escòcia el
2014, i ha defensat la legitimitat del referèndum de l'1 d'octubre.
"Les solucions que hem proposat
sempre hem defensat que estaven conforme a la Constitució espanyola. No hi ha
cap precepte a la Constitució que prohibeixi els referèndums."
"Mai direm que no a un referèndum.
Hi ha un ampli consens en les expressions públiques que s'han fet en altres
països que la fórmula escocesa és molt adequada."
"El resultat va ser molt important
en termes de suport, l'1-O. Si s'haguessin comptat tots els vots que van ser
segrestats per la policia i que es van quedar a les urnes, hauríem superat els
3 milions."
"En una Catalunya independent també
hi viurà gent que no voldrà que sigui indepednent, com ara, que en una
Catalunya autonòmica hi viu gent que vol la independència. La majoria de la
població és qui mana. La idea gairebé religiosa de les unitats de la pàtria és
quelcom molt poc modern i poc democràtic."
Preguntat per la premsa alemanya
pels recursos que té per viure a Bèlgica, Puigdemont ha fet
referència a la gran solidaritat que ha rebut.
"Tinc l'ajuda de molta gent a Catalunya
que des de fa temps s'estan solidaritzant amb els drets col·lectius dels
catalans. Si hem arribat fins aquí no ha estat pels nostres salaris, sinó per
la solidaritat."
Sobre la suspensió de sou arran
de la suspensió com a diputat dictada pel jutge Llarena, Puigdemont ha
dit que ho considera "contradictori".
"És una mica paradoxal o
contradictori que el jutge digui que estic suspès com a diputat i que aquest
mateix jutge no vulgui perseguir-me amb una euroordre."
Abans de comparèixer davant de la premsa,
Puigdemont s'havia reunit amb els seus advocats, que també han
intervingut en la roda de premsa.
48 ULTIM ANALISI D ANTONI BASSAS
L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Ara és Alemanya qui diu a
Llarena que no hi ha rebel·lió'
"És una mala
notícia per a Llarena i la seva instrucció creativa de rebel·lió sense armes i
malversació sense diner públic. No m’estranyarà que algú digui que és “una
bufetada” de la justícia del país més important de la UE"
12/07/2018 13:41
0
Aquesta és una anàlisi d’urgència de la notícia que hem sabut aquest matí a
quarts de dotze: el Tribunal de Schleswig-Holstein ha admès extradir el
president Puigdemont per un presumpte delicte de malversació de fons públics.
El tribunal alemany ha descartat l’extradició per rebel·lió i sedició.
Resposta ràpida a algunes preguntes:
¿Puigdemont serà traslladat immediatament a Espanya? No. La policia alemanya no
detendrà Puigdemont i li respectaran la llibertat de què ara gaudia en
territori alemany, la major part dels dies en territori de Schleswig-Holstein,
excepte quan mantenia alguna reunió a Berlín.
¿Es pot interposar recurs? Sí. I si, com sembla, els advocats de Puigdemont ho
fan, ho faran amb la convicció que els recursos tindran un recorregut llarg,
perquè, cito una font, “el Tribunal Constitucional alemany té totes les
garanties d’independència judicial”.
¿Com valora l’entorn de Puigdemont la decisió d’extradir-lo només per
malversació? Cito una altra font: “Força bé, perquè cau definitivament
l’acusació pel delicte de rebel·lió i aquesta situació ha de tenir efectes molt
importants per als presos polítics”.
I és que aquesta és la gran conseqüència de la decisió de la justícia alemanya
d’avui. ¿Com s’ho farà la justícia espanyola per acusar Puigdemont, el
president, només per malversació, i tots els altres per rebel·lió i sedició?
Més encara: ¿com pot tenir nou polítics i líders socials a la presó per un
delicte de què no podrà acusar Puigdemont? Ja es veu que això no s’aguanta i hi
hauria d’haver una excarceració immediata. Què més ha de dir Europa a Llarena
perquè deixi de forçar la presó preventiva, perquè deixi d’acusar per delictes
inexistents?
I, atenció, perquè l’acusació de malversació no està gens fundada. Recordin que
Rajoy va dir al febrer, en una sessió de control al Congrés, responent a
preguntes de Rivera: “No se gastó ni un euro del FLA en el referéndum ilegal
del 1 de octubre”. I que Montoro va dir a l’abril a ‘El Mundo’: “Yo no sé con
qué dinero se pagaron esas urnas de los chinos, ni la manutención de
Puigdemont, pero sé que no con dinero público”.
Per tant, la decisió d’avui és una mala notícia per a Llarena i la seva
instrucció creativa de rebel·lió sense armes i malversació sense diner públic.
No m’estranyarà que algú digui que és “una bufetada”, perquè ho és. I ves a
saber si és una bufetada de la justícia alemanya en dos temps, perquè la vagi
paint. Primer, ara li diu que només li enviarà Puigdemont per malversació i,
més endavant, després dels recursos, potser li diu que no li envien.
Finalment, tothom posa l’accent en la independència dels tribunals alemanys,
però si fem una lectura política de tot plegat tenim que la justícia del país
més important de la UE, Alemanya, no veu ni rebel·lió ni sedició, no deté
Puigdemont, ja veurem si l’acaba extradint i, per tant, obliga la justícia
espanyola i la gossada mediàtica assedegada de venjança a abaixar els fums. Si
Alemanya volia desescalar el conflicte, sens dubte que la seva justícia hi
acaba de contribuir.
Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.
Per saber-ne més
Contingut relacionat
Etiquetes
48 LA INJUSTICIA ESPANYOLITA A LA LLUM EUROPEA
Llarena rebutja extradir
Puigdemont per malversació i retira totes les ordres de detenció
Gemma
Liñán
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 19 de juliol de 2018
6 minuts
El jutge de la Sala II Pablo Llarena ha dictat una interlocutòria en què rebutja el
lliurament a Espanya del president Carles Puigdemont en les condicions acordades pel Tribunal Regional
Superior de Schleswig-Holstein (Alemanya),
és a dir, per ser jutjat només per un delicte de malversació de cabals públics
però no per rebel·lió o sedició.
Llarena destaca "la falta de compromís" del tribunal alemany amb
uns fets que podrien haver trencat l'ordre constitucional
espanyol. I estima que amb la seva decisió ha anticipat un
enjudiciament per al qual no tenen cobertura normativa, sense subjectar-se ni
als preceptes de la decisió marc sobre l'Ordre de Detenció Europea, ni a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ni al
manual sobre l'euroordre elaborat per la Comissió Europea.
Pel jutge Llarena, el control de la doble tipificació per part de l'Estat
d'execució "s'hauria d'haver limitat a comprovar si els fets descrits per
la jurisdicció espanyola estan contemplats en la legislació penal
d'Alemanya, i si justificarien per això que, si s'haguessin perpetrat al
país d'execució els fets que se sospiten, s'impulsaria una investigació penal
semblant".
"En aquest sentit ―argumenta el magistrat― no resulta conforme amb la
decisió marc que es denegui la tramitació de l'ordre de detenció respecte d'uns
fets principals de rebel·lió o sedició (limitant-se l'exercici de la
jurisdicció espanyola a la persecució del delicte de malversació de fons
públics), a partir d'una anàlisi en què les autoritats judicials del país
d'execució no realitzen una ponderació en abstracte del pronòstic de tipicitat
sospitat, sinó que aborden el definitiu judici de subsumpció dels fets en els
tipus penals".
Afegeix que ho fan a més "des d'una conclusió tancada de com es van
desenvolupar els fets o de quines van ser les intencions que van poder guiar
els partícips. En actuar d'aquesta manera, el Tribunal d'execució alemany ha
avançat un enjudiciament que no és coherent amb la cristal·lització progressiva
de la imputació, i ho fa des d'un posicionament desencertat".
Així doncs, el jutge retira les ordres europees i internacionals de
detenció dictades contra Puigdemont, així com les de Toni Comín, Lluís Puig, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Marta Rovira.
Llarena acusa el tribunal alemany de fer costat a Puigdemont
Segons la resolució de Llarena, el Tribunal de Schleswig-Holstein arriba a
valorar en alguns extrems, a l'efecte de fons, la declaració de Carles
Puigdemont. La valoració dels fets, comporta, per al jutge Llarena,
"conferir un valor probatori definitiu a la seva versió, tot i que la declaració
no pot confrontar-se amb la resta de fonts de prova recollides en una
extensa instrucció que el Tribunal d'execució desconeix, i sense que es puguin
sotmetre aquestes manifestacions a contradicció amb unes acusacions que estan
privades de les possibilitats d'intervenir en l'expedient de lliurament".
Llarena ressalta que el tribunal alemany denuncia que no s'aprecien en els
fets algunes de les exigències típiques identificades per la seva pròpia
jurisprudència, "però silencia que no ha reclamat a aquest instructor que
l'il·lustri sobre aquells extrems de la investigació que poguessin
reflectir que sí que concorren aquests elements, i això malgrat que aquest
Tribunal (en escrit de 26 d'abril del 2018) va comunicar a l'òrgan
judicial de Schleswig-Holstein que el relat [de la interlocutòria de
processament en la qual s'assenta l'euroordre] només conté els fets que
resulten d'interès per a l'enjudiciament a Espanya".
El jutge assenyala que el tribunal alemany està constatant uns fets
que "ni legalment ni materialment pot abordar un judici sobre la força
incriminatòria d'unes proves que no estan al seu abast, ni pot tampoc realitzar
un judici definitiu de subsumpció dels fets que s'imputen en els diferents
tipus penals".
Curtcircuit
Llarena assenyala que totes aquestes circumstàncies "no només
curtcircuiten l'operativitat de l'instrument de cooperació internacional que
hem impulsat, sinó que deterioren indegudament la indiciària apreciació de
responsabilitat que recull la investigació i un acte ferm de processament",
per la qual cosa procedeix, d'una banda, rebutjar el lliurament de
Puigdemont com a mer responsable del delicte de malversació i, d'una altra,
retirar les ordres europees i internacionals de detenció dictades contra ell.
Retirades les ordres contra Puig, Comín, Serret, Ponsatí i Rovira
En aquest sentit, també fa referència a la denegació de lliurament acordada
a Bèlgica respecte a altres tres processats en la mateixa causa que eren
consellers del Govern de Puigdemont (Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell
Serret). Recorda que les autoritats belgues no van acceptar que l'ordre de
processament contra els tres tingués la naturalesa executiva que l'ordenament
jurídic espanyol li atribueix, entenent així que no hi havia una ordre de
detenció nacional subjacent a l'ordre de detenció europea.
Així, la valoració sobre l'abast de la interlocutòria de
processament "discrepa obertament de la indicació de suficiència que
traslladem al Tribunal d'execució, menyspreant el coneixement que cada òrgan
judicial té del seu propi ordenament jurídic, a més de desconfiar dels seus
aclariments. Es mostren així inassumibles les objeccions formals expressades en
la resolució belga", reitera Llarena, que en el seu acte retira també les
ordres de detenció europees i internacionals contra Comín, Puig i Serret,
reclamats a Bèlgica, així com les de Clara Ponsatí, que es troba a Escòcia, i
Marta Rovira, a Suïssa.
Carregada contra el tribunal alemany
Pablo Llarena no escatima crítiques contra el tribunal alemany i la seva
decisió. Li retreu que no plantegés una qüestió prejudicial davant el
Tribunal de Justícia de la Unió Europea, ja que, quan hi ha dubtes
d'interpretació d'una norma de la UE, en aquest cas l'aplicació de l'euroordre,
en un assumpte pendent davant un òrgan jurisdiccional nacional les decisions no
siguin susceptibles de posterior recurs judicial a causa del seu dret intern,
aquest òrgan està obligat a formular la qüestió prejudicial al TJUE. Així,
s'hauria obtingut una interpretació uniforme de la norma garantint el principi
d'igualtat en la seva aplicació a tota la UE.
El tribunal d'execució (en aquest cas, d'Alemanya), que és qui ha de
plantejar la qüestió prejudicial d'acord a l'article 267 del Tractat de la UE,
estava obligat, segons Llarena, a preguntar al TJUE, com no es
tractava d'un acte clar, entre altres raons per existir dubtes
interpretatius que es van haver de fer presents al tribunal alemany, per la
mateixa posició del fiscal general de l'estat de Schleswig-Holstein, qui
sol·licitava el lliurament pels dos delictes i no només per malversació, i per
la informació complementària que els va remetre el mateix Llarena en defensa de
les seves tesis.
Llarena insisteix que tot això s'afegeix que no hi havia
jurisprudència directa del Tribunal europeu sobre el concepte de 'doble
incriminació' previst en el procediment de l'euroordre; i que la jurisprudència
indirecta del mateix TJUE era de sentit contrari a la sostinguda pel tribunal
alemany.
Per tot això, el jutge destaca "la manca de compromís del Tribunal
Regional Superior de Schleswig-Holstein amb uns fets que podrien haver trencat
l'ordre constitucional espanyol", que "no només es reflecteix en no
haver plantejat una qüestió prejudicial quan estava obligat a això, sinó per no
haver-ho fet coneixent que el Tribunal Suprem espanyol, com a òrgan judicial
d'emissió de l'euroordre, no pot dirigir-se al TJUE per plantejar una qüestió
prejudicial que intenti suplir o satisfer el dèficit de col·laboració patit
(article 267 del Tractat de funcionament de la Unió Europea)".
Així, cita les conclusions de l'advocat general del TJUE, recentment
presentades el 16 de maig de 2018, que assenyalen que la decisió del Tribunal
de la Unió Europea respecte d'una qüestió prejudicial que fos plantejada per
l'Estat remitent (en aquest cas Espanya), seria purament consultiva i
mancada d'efecte vinculant, i com a tal, inadmissible.
La interlocutòria del jutge Llarena fa una extensa anàlisi de la
decisió marc sobre l'Ordre de Detenció Europea i els procediments de lliurament
entre Estats Membres aprovada pel Consell de Ministres de Justícia i Interior
de la Unió Europea el 13 de juny del 2002. Destaca que es va concebre com un
instrument d'agilitació de la cooperació judicial basat en els principis de
reconeixement i confiança mutus entre els països membres, i on l'autoritat
judicial d'execució només pot negar-se a fer-ho en supòsits excepcionals.
48 VARAPAL A L’INJUSTICIE ESPANYOLITA
Mikko Kärnä: ‘La decisió
d’Alemanya val el seu pes en or’
Entrevista a l'ex-diputat finlandès i defensor actiu
dels drets de Catalunya
12.07.2018 22:00
Mikko Kärnä (Espoo, 1980) es presenta al
seu perfil de Twitter com a defensor de Lapònia i de Catalunya. Ha portat el
cas català tant al parlament com al govern finlandesos. Va ser ell qui va
organitzar la visita de Carles Puigdemont a Finlàndia el passat mes de març i
ha organitzat campanyes
populars amb molt d’èxit. Kärnä va ser fins fa ben poc diputat
al parlament del seu país i també havia estat batlle de la ciutat d’Enontekiö.
Pertany al Partit del Centre, que actualment governa. L’entrevistem poc després
de tornar del seu primer viatge a Catalunya, que es va poder seguir gairebé en
directe a Twitter amb l’etiqueta MikkoInCatalonia.
—L’actualitat mana: què en penseu, de
la decisió de la justícia alemanya de no admetre el delicte de rebel·lió però
deixar la porta oberta a extradir Puigdemont per malversació?
—En part estic decebut, és clar, perquè l’acusació d’ús indegut de fons públics
també és clarament política. A més, Espanya va dir ben clarament que no
s’havien fet servir diners públics per al referèndum! Però la decisió judicial
alemanya també té una part que val el seu pes en or. El president Puigdemont no
pot ser jutjat per rebel·lió ni sedició a Espanya. Per tant, de la resolució
del tribunal se’n desprèn, a parer meu, que hi ha presos polítics a Espanya.
Demano al president Pedro Sánchez i a la justícia espanyola que els alliberi
immediatament. Aquestes persones han estat a la presó durant vuit mesos per
delictes que no han comès. Alemanya ha deixat clar que no va haver-hi cap
rebel·lió ni sedició a Catalunya el passat mes d’octubre. Només hi va haver
democràcia.
LO QUE INTENTA EVITAR LA UE Y ESPAÑA: LA FOTO... JAQUE-MATE.
Ayer hablaba de que hay algo que no cuadra en la sentencia alemana y es este interés en que Puigdemont quede retenido, de una manera u otra, en Alemania, algo que puede ir para unos cuantos meses tal y como se han desarrollado los acontecimientos.
También días atrás de que 2,5 horas de reunión entre Torra y Sánchez dan para sellar un pacto..... Pero qué tiene Catalunya para provocar ese pacto?
Tenemos dos oportunidades muy claras para obtener la independencia.....
La primera es la entrada de España en situación de rescate en breve, lo cual se evita con la independencia de Catalunya y, si alguien es medianamente inteligente ( ya sé que alguno no) y ama a sus hijos y nietos, optará por lo segundo..... Esto es algo que tan sólo nos queda esperar ya que está garantizado siendo la única duda el cuando.
La segunda es provocada por los políticos catalanes... Y es una foto... En el Kremlin.
Rusia tiene el monopolio del gas en toda Europa hasta llegar a la península, donde hay gas procedente de Argelia.... Uno de los proyectos prioritarios de la UE es el MIDCAT, tubería que pasará por Catalunya y unirá el gas de Argelia con el Ruso, rompiendo el monopolio de éstos últimos y obligándoles a bajar precios.
Recordáis las palabras de Trump a Merkel diciéndole que "dependía de los rusos"?... Por ahí va el tema.
Sólo equiparar precios, Rusia perderá unos 100.000 millones de euros anuales algo que, evidentemente, quiere evitar.
La independencia de Catalunya, con una DUI, es decir, sin pacto con España, y fuera de la UE, implicaría que el gaseoducto no se hiciera... Algo que no es complicado pensar que los rusos pagarían, y muy bien, abriendo, además, su mercado a las empresas catalanas, un mercado mayor que el de las empresas catalanas en Europa y con menos competencia....
Qué sucedería si apareciera esa foto?
Una verdadera hecatombe.
España, en esa situación, perdería el 21% de su PIB tributable, manteniendo toda su deuda actual de 1,161 Billones de euros, a la que tendría que sumar todo el FLA catalán ya que es de titularidad española...Un default que ni la propia UE podría rescatar.
Eso significa que caerían también el resto de países PIGS, Portugal, Italia, Irlanda, Grecia ( el último es España)... Y supondría el fin de la UE...
Por su lado Catalunya se transformaría en el estado con menos deuda del mundo, y con Rusia pagándole una cantidad cada año ( que los unionistas piensen y no se les ocurra decir que tiene que ver con política, es un tema puramente económico).
Ante esa situación, la foto, implicaría que las primas de riesgo se dispararían y la UE, junto con España deberían correr para pactar y evitar el desastre....
Es difícil que esta foto la tenga Torra ya que el estado español puede evitar su marcha, pero sí la podría tener Puigdemont, y, no nos engañemos, ese es el motivo por el que se retiene.
Ya hay un pacto, y las partes hacen sus movimientos para garantizar que la otra cumpla con el acuerdo....
El problema es que el pueblo es el último en enterarse... Debemos entender que hay mucho español que esto no lo asumirá bien......Pero queda poco para que obtengamos la independencia, eso sí, seguramente, en forma de estado libre asociado.
Jordi Mas Font
RAMON COTARELO
El PSOE ha impedido con su votos una comisión parlamentaria de investigación sobre la barbarie del 17 de agosto del año pasado en las Ramblas. Así no será posible investigar la implicación del CNI y del Estado español con el imán de Ripoll, supuesto cerebro de los terroristas. Es decir, no se permite despejar la duda de si dicho atentado no habría sido obra del mismo Estado español en su guerra sucia contra Catalunya. Y, como no se permite salir de dudas, se sale por lo más probable y cualquiera puede pensar que ese atentado fue obra de los servicios secretos españoles para sembrar el caos en Catalunya. Además, el conseller de Interior, Joaquim Forn y el mayor de los Mossos, Trapero, los dos que triunfaron sobre los terroristas están siendo perseguidos (uno en la cárcel y el otro procesado) por ese mismo Estado y sus jueces de pacotilla. En cambio, acuden al acto los responsables de la represión: el rey y su actual bufón, Sánchez.
Se merecen el vacío más absoluto o una protesta pacífica pero bien sonora. Y a ver si son capaces de darla por la TVE, ahora que dicen que ya no son la maquinaria de agitprop de la banda de ladrones.
Croàcia va declarar la independència el 25 de juny de 1991 i va ser reconeguda el 12 de gener de 1992. Avui forma part de la UE i de l’OTAN. Té la meitat d’habitants que Catalunya. Diumenge jugarà la final del #MundialDeRusia2018 Felicitats #CRO
El Comité de Exteriores del Congreso de los Estados Unidos ha presentado un documento sobre la independencia de Catalunya... Documento y noticia, evidentemente vetada por los medios de comunicación españoles..*
No vaya a ser de que alguien abra los ojos.. Aquí lo tenéis: http://docs.house.gov/meetings/FA/FA14/20160315/104672/HHRG-114-FA14-Wstate-WilliamsP-20160315.pdf Este informe se apoya en varios puntos: 1-. Se trata de un claro caso de autodeterminación. 2-. El Tribunal Internacional de La Haya valida que Catalunya pueda ser independiente y la Constitución española no tiene valor alguno en la decisión de los catalanes. 3-. Los catalanes al crear un nuevo estado seguirían manteniendo la ciudadanía europea. 4-. En caso de no acuerdo, es decir, no entrada de Catalunya en la UE, España y la UE tendrían un grave problema económico. 5-. Los estados de la UE tienen la obligación moral de reconocer a una Catalunya independiente ya que, en los últimos 20 años han reconocido a más de 36 nuevos países. No reconocer a Catalunya sería tachado de antidemocrático por sus gentes y por la comunidad internacional. Además de estos 5 puntos, es importante resaltar que Paul Williams, en su intervención, habló de España como un país muy frágil económicamente ( al límite de su endeudamiento y con un déficit fiscal a recortar). Nos lo tienen que decir desde Estados Unidos.... Cuando hace dos años que he estado hablando de los mismos puntos y en el mismo sentido....
Se le ha acabado a España la acción internacional en contra de la independencia.
