Justícia... justa?
Vull començar aquest escrit reconeixent que estic enfadada,
indignada i del tot decebuda amb les autoritats judicials d'aquest país.
Escric aquestes lletres molt pocs dies després de conèixer la
sentència dels anomenats "la manada".
Fa anys que discrepo de moltes decisions judicials, alguna, fins i
tot, m'ha afectat personalment, però crec que amb aquesta sentència s'han
cobert "d'or", per no dir de merda.
Com poden considerar abusos que cinc individus com cinc armaris,
portin una noia a un raconet d'escala, li facin tot el que els hi ve de gust i
a part de robar-la la deixin com un drap brut allà tirada? Una nena de 18
anys...
Diuen els "senyors" jutges que no es va resistir...
impressionant! Havia de morir a l'intent de defensar-se?
Crec que no saben que és la por, por en majúscules, por de
l'assetjament, de l'agressivitat del volum dels atacants!!
Quina falta de sensibilitat i enteniment per part de qui ha
d'impartir aquesta "justícia"!
Un dels jutges diu que veu una escena de "jolgorio"! No
serà que l'excita la situació?
Vam sortir al carrer contra la sentència, si segueixen els passos
habituals, abans de dos anys, són al carrer i la víctima de la violació, SÍ,
violació, seguirà tota la seva vida amb el dolor i la inseguretat, amb la
sensació que li han pres molt més que el seu cos, li han pres la confiança.
Indignes!!
No mereixeu repartir justícia. No heu donat exemple, ara mateix
els que tenen aquestes intencions ja saben que tenen el camp lliure, que poden
fer barbaritats que vosaltres els doneu cobertura.
Ens feu sentir, a totes, desprotegides.
Aquest diumenge passat vaig fer la meva habitual caminada pel
passeig marítim de Mataró, aviat al matí, vaig veure quatre homes al costat
d'una autocaravana prenent cafè, em van mirar, i les meves cames i el meu cor
es van posar a mil.
Aquesta és la sensació que ens heu deixat, d'impunitat total.
No vull haver de tornar a casa amb por al vespre, no vull, em
nego, a deixar de fer aquestes coses que m'agraden, com caminar molt aviat, sabent
que si em passa alguna cosa qui sigui que ho faci seguirà tant tranquil amb la
seva vida, mentre l'afectada, no podrà mai més seguir feliçment la seva.
És el futur que li heu deixat a aquesta pobra noia dels San
Fermins.
Justícia?, no sabeu res d'això!
(La imatge és de Luiso Garcia, un dels molts que aquests dies ens
han donat suport a les dones en aquest terrible via crucis)
Joana Torres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada