dimarts, 22 de maig del 2018

REVISTA MENSUAL SKORPIO REPUBLICÀ Nº 46 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME, GUARDONADA EN POESIA. MAIG 2018 PÀG. 1 " LA JUDICATURA " MAITE MASSONS


LA JUDICATURA

Els jutges estan de moda, és a dir, tothom en parla.

Ser jutge és, d’alguna manera, tenir la darrera paraula i no haver de donar comptes, o no gaires. Si un jutge de primera instància  sentencia i qui rep la sentencia no està d’acord, pot recórrer a un altre jutjat de més amunt i si es constata que el primer jutge ha sentenciat erròniament no li passa res. El sentenciat s’ha hagut de gastar més diners i ja està.

No és diferent a altres països. La independència de la justícia és una necessitat, és a dir, que no  depengui del poder executiu, del Govern, però ser independent no hauria de ser sinònim de impunitat, de poder actuar barroerament sense conseqüències i  d’actuar al marge de  la sensibilitat social. I, de vegades, hom té la impressió que així funciona una part de la judicatura.

Espanya té un problema amb la justícia. La immensa majoria dels jutges son molt conservadors i el motiu es el sistema de selecció. A Espanya es comença presentant-se a oposicions  i guanyant-les (sistema que no existeix a altres països prou democràtics com ara el Regne Unit). La gran selecció, amb tot, s’esdevé amb els ascensos i la forma de nomenament de qui decideix les promocions amb la influència decisiva, atès que nomena més de la meitat dels membres, del Govern de Madrid en la composició del Consell General del Poder Judicial (cosa impossible, per exemple, al Regne Unit).

Com  he dit més amunt, al Regne Unit no cal fer  i guanyar una oposició per esdevenir jutge. Els jutges són nomenats pel Govern de torn, però hi ha dues condicions que no es poden obviar: han de ser advocats que han tingut molts anys d’experiència  i prestigi davant els tribunals i el Col·legi d’Advocats (Bar Association) pot oposar-se i impedir un nomenament si s’elegeix una persona sense prou prestigi i experiència. I, finalment, els jutges del Regne Unit fan reunions periòdiques per posar-se d’acord en la interpretació correcta de les lleis, per  evitar alguns disbarats que s’esdevenen a Espanya o potser ho fan, però a mi no em consta.

Altre aspecte interessant és comparar la velocitat per resoldre els afers. Al Regne Unit, amb la meitat de jutges  per habitant que a Espanya, els afers es resolen com a mínim en la meitat de temps o molt menys. Per exemple, la presó preventiva màxima que aquí és de 18 mesos a Escòcia és de 110 dies (3 mesos i mig). La policia aquí té 48 hores per detenir una persona, interrogar-la i dur-la al jutjat, a Escòcia 6 hores i prou. Cal concloure que si hi ha menys jutges i  l’administració de justícia és més eficaç, alguna cosa deu ser diferent i millor  en el procediment i l’oficina judicial. Potser en podríem aprendre.

Un problema afegit de la situació a Espanya, és que certs jutges tenen la pell fina. Els molesta que la gent es manifesti per donar suport a una persona  imputada, els molesta que la gent protesti per una sentència que es considera injusta, però  quan certes instruccions (investigació dels fets en llenguatge judicial) s’eternitzen o es fan d’una manera  poc o gens homologable internacionalment (com s’esdevé ara pel que fa a l’actuació del jutge Llarena i l’actuació del jutges d’altres països europeus: Alemanya, Suïssa, Bèlgica i Escòcia) i hi ha qui es queixa o ho posa de manifest, ho troben incomprensible o inadmissible.

La justícia és la gran assignatura pendent d’aquest país i una bona mostra d’això  és també que certs informes de la Guàrdia Civil sense  proves o amb proves molt fràgils siguin acceptats  per iniciar una investigació en contra d’una persona i, si convé, aplicar-li  una mesura de presó preventiva.

Tot plegat és la conseqüència de la manera de funcionar del nacionalisme espanyol, que molta gent considera inexistent, però que  jo diria que és molt més fort que el català. Allò que no es veu, que és invisible, al capdavall pot actuar amb  impunitat i, de vegades, també amb actuacions  repressores. Malauradament  alguns jutges hi participen, segurament inconscientment.

Fem, doncs, un esforç per esdevenir conscients del que fem, mesurar el perill,  no per esdevenir covards, ans per avançar amb la major seguretat possible. Un dia vencerem, perquè l’1-O no  ha estat en va. Hi ha un abans i un després. N’estic molt i molt segura d’això.

Maria Teresa Massons






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada