46 LA LLENGUA I LES BESTIES QUIM TORRA 2012
La
llengua i les bèsties
"Són aquí, entre nosaltres. Els
repugna qualsevol expressió de catalanitat. És una fòbia malaltissa"
per Quim
Torra 19/12/2012
A casa els pares corria un vell exemplar d’un llibre que tots els germans
havíem llegit: De quan les bèsties parlaven, d’en Manuel Folch i
Torres. El pare era inflexible i, com La rosa i l’anell de
Thackeray i en Bolavà de Josep Maria Folch i Torres,
considerava que un no podia fer-se gran sense haver-los llegit. Era un llibre
deliciós on òlibes, óssos, elefants, cervatons i borinots parlaven, un recull
de faules destinades a l’educació dels infants.
Ara mires al teu país i tornes a veure parlar les bèsties. Però són d’un altre tipus. Carronyaires, escurçons, hienes. Bèsties amb forma humana, tanmateix, que glopegen odi. Un odi pertorbat, nauseabund, com de dentadura postissa amb verdet, contra tot el que representa la llengua.
Són aquí, entre nosaltres. Els repugna qualsevol expressió de catalanitat. És una fòbia malaltissa. Hi ha alguna cosa freudiana en aquestes bèsties. O un petit sotrac en la seva cadena d’ADN. Pobres individus! Viuen en un país del que ho desconeixen tot: la seva cultura, les seves tradicions, la seva història. Es passegen impermeables a qualsevol esdeveniment que representi el fet català. Els crea urticària. Els rebota tot el que no sigui espanyol i en castellà.
Tenen nom i cognoms, les bèsties. Tots en coneixem alguna. Abunden, les bèsties. Viuen, moren i es multipliquen. Una d’elles va protagonitzar l’altre dia un incident que no ha arribat a Catalunya i mereix ser explicat, com un exemple extraordinari de la bestialitat d’aquests éssers. Pobres bèsties, no poden fer-hi més.
Una de les escasses companyies aèries que vénen acceptant amb normalitat el català és Swiss. Si han agafat algun dels seus vols a la vella Confederació, hauran constatat com es ve emprant la nostra llengua a l’hora d’enlairar-se o aterrar l’aparell. Una excepció, ja que, malauradament, amb la resta de companyies venim essent tractats exactament com el que som, la darrera colònia en terres d’Europa.
Doncs bé, fa un parell de setmanes viatjava en un vol de Swiss una d’aquestes bèsties. En arribar al destí, s’anuncià en català les típiques observacions prèvies a l’aterratge. La bèstia, automàticament, segregà la seva salivera rabiosa. Una fortor de cloaca sortia del seu seient. Es removia, inquieta, desesperada, horroritzada per haver de sentir quatre mots en català. No tenia escapatòria. Una suor mucosa, com de gripau refredat, li rajava de les aixelles. Cal imaginar-se-la, a la bèstia, després de tant temps!, elles que poden viure en el seu món espanyol sense cap problema, escoltant quatre mots en una llengua que odia. Indignada, va decidir escriure una carta en un diari alemany de Zuric, queixant-se del tracte rebut ja que "es violaven els seus drets" al ser el castellà la "primera" llengua oficial d'Espanya”. I, a tota plana, la queixa de la bèstia va sortir publicada.
Gràcies a Déu, els bons amics del Casal Català de Zuric han replicat i han deixat les coses clares (tantes ambaixades i consultats de Mar i, mira tu, un petit Casal Català és qui s’ha mobilitzat gràcies a la decència i dignitat dels seus membres).
Però per què ens hem de mobilitzar cada vegada? Quan acabaran els atacs de les bèsties? Com podem el 2008 aguantar tanta vexació, tanta humiliació i tant menyspreu?
Ara mires al teu país i tornes a veure parlar les bèsties. Però són d’un altre tipus. Carronyaires, escurçons, hienes. Bèsties amb forma humana, tanmateix, que glopegen odi. Un odi pertorbat, nauseabund, com de dentadura postissa amb verdet, contra tot el que representa la llengua.
Són aquí, entre nosaltres. Els repugna qualsevol expressió de catalanitat. És una fòbia malaltissa. Hi ha alguna cosa freudiana en aquestes bèsties. O un petit sotrac en la seva cadena d’ADN. Pobres individus! Viuen en un país del que ho desconeixen tot: la seva cultura, les seves tradicions, la seva història. Es passegen impermeables a qualsevol esdeveniment que representi el fet català. Els crea urticària. Els rebota tot el que no sigui espanyol i en castellà.
Tenen nom i cognoms, les bèsties. Tots en coneixem alguna. Abunden, les bèsties. Viuen, moren i es multipliquen. Una d’elles va protagonitzar l’altre dia un incident que no ha arribat a Catalunya i mereix ser explicat, com un exemple extraordinari de la bestialitat d’aquests éssers. Pobres bèsties, no poden fer-hi més.
Una de les escasses companyies aèries que vénen acceptant amb normalitat el català és Swiss. Si han agafat algun dels seus vols a la vella Confederació, hauran constatat com es ve emprant la nostra llengua a l’hora d’enlairar-se o aterrar l’aparell. Una excepció, ja que, malauradament, amb la resta de companyies venim essent tractats exactament com el que som, la darrera colònia en terres d’Europa.
Doncs bé, fa un parell de setmanes viatjava en un vol de Swiss una d’aquestes bèsties. En arribar al destí, s’anuncià en català les típiques observacions prèvies a l’aterratge. La bèstia, automàticament, segregà la seva salivera rabiosa. Una fortor de cloaca sortia del seu seient. Es removia, inquieta, desesperada, horroritzada per haver de sentir quatre mots en català. No tenia escapatòria. Una suor mucosa, com de gripau refredat, li rajava de les aixelles. Cal imaginar-se-la, a la bèstia, després de tant temps!, elles que poden viure en el seu món espanyol sense cap problema, escoltant quatre mots en una llengua que odia. Indignada, va decidir escriure una carta en un diari alemany de Zuric, queixant-se del tracte rebut ja que "es violaven els seus drets" al ser el castellà la "primera" llengua oficial d'Espanya”. I, a tota plana, la queixa de la bèstia va sortir publicada.
Gràcies a Déu, els bons amics del Casal Català de Zuric han replicat i han deixat les coses clares (tantes ambaixades i consultats de Mar i, mira tu, un petit Casal Català és qui s’ha mobilitzat gràcies a la decència i dignitat dels seus membres).
Però per què ens hem de mobilitzar cada vegada? Quan acabaran els atacs de les bèsties? Com podem el 2008 aguantar tanta vexació, tanta humiliació i tant menyspreu?
Españoles que encontráis ofensivos los tuits de Quim Torra i Pla: ya se ha disculpado.
A nosotros nos ofenden:
- Las firmas contra el Estatut
- El "a por ellos!"
- El silencio cómplice ante la represión
- Los jueces prevaricadores
- Los votos a un PP corrupto
- Un rey que jalea la violencia
- El Valle de los caídos
- La Fundación Francisco Franco
- El 155 anticonstitucional
- Las calumnias contra profesores
- 40 años de déficit fiscal
- Un Estado que ignora la ONU
- La violencia callejera en nombre de ESP
- Los de Blanquerna en su casa
- Nuestros políticos en la cárcel
- Urdangarín en Suiza
- Nuestros políticos exiliados
- El imam de Ripoll confidente del CNI
- Trapero destituido
- Nuestras delegaciones cerradas
- Nuestras finanzas intervenidas
- Los fusiles en las calles de Murcia
- Los cantantes en la cárcel
- Los libros y exposiciones prohibidos
- Los ataques continuos a nuestra lengua
- El boicot al corredor mediterráneo
- Las llamadas a SEAT para que se vaya
- La mentira de las 3.000 empresas
- El localizador ilegal en el coche de Puigdemont
- El ridículo internacional de las euroórdenes
- La violación de derechos políticos en el Parlament
- Las amenazas a los hijos de Torrent
- Las medallas a quienes nos apalearon
- Los muertos anónimos en cunetas
- La enorme mentira del "en ausencia de violencia se puede hablar de todo"
- Las acusaciones de nazismo y supremacismo
- La ilegal represión del derecho de autodeterminación
- La negativa a reconocer los resultados del 21D
46 TUITS DEL PRESIDENT QUIM TORRA
INVESTIDURA
Els tuits de Torra que amaga
l'espanyolisme (i Rahola i Talegón ensenyen)
El president de la Generalitat investit, Quim Torra, va homenatjar el 2016
a través d'un llarg fil des del seu compte de Twitter, la figura del
considerat pare de la pàtria andalusa, Blas Infante. Va ser en motiu del vuitantè aniversari del seu afusellament per elements
feixistes l'11 d'agost del 1936, als inicis de la guerra civil.
Les piulades que Torra va dedicar a la memòria del líder del nacionalisme
andalús cobren especial relleu arran de la tempesta política desfermada per les
que va fer anys abans amb al·lusions
despectives als "espanyols". Aquestes piulades el van
perseguir -fins que les va esborrar- quan va ser elegit provisionalment
president d'Òmnium, el 2015, i ara han ressuscitat amb renovades i duríssimes
acusacions de "xenòfob" i "racista" en ser elegit nou president de la Generalitat.
1. #Avuifa80anys van assassinar
Blas Infante, pare de la pàtria andalusa. Un homenatge des de Catalunya #BlasInfante
Els tuits de Torra posen de relleu el caràcter social del nacionalisme de
Blas Infante, que denunciava la situació dels jornalers, i per a qui era
indestriable "la llibertat de la terra" i "la dels homes".
"La terra andalusa, sigui per al jornaler andalús", resumia. De la mateixa manera, Infante denunciava "la vella
Espanya", molt en línia amb els moviments nacionalistes de principis del
segle XX que apostaven per la democratització de l'Estat espanyol i la seva
articulació en base a un model plurinacional o confederal que reconegués
l'autodeterminació dels pobles.
46 DERROTISME A MADRID PER LA DERROTA JUDICIAL
INTERNACIONAL
Derrotisme i ganes de ‘llançar
la tovallola’ en la premsa de Madrid per la decisió de Bèlgica
A la premsa més abrandada contra l'independentisme li
ha costat de pair la decisió d'ahir
A la premsa de Madrid més abrandada contra
l’independentisme li ha costat de pair la decisió d’ahir de la justícia belga
de denegar l’extradició dels consellers Comín, Puig i Serret. Ja en les
edicions digitals dels diaris ahir la notícia, de gran impacte sobre
l’estratègia judicial contra els dirigents independentistes, va quedar en un
segon pla. O en un tercer. I avui, en algunes edicions en paper, ha continuat
el criteri d’amagar-ho tant com fos possible. La notícia ni tan sols apareix en
les portades d’El País i de l’ABC. L’Europa League de l’Atlètic de Madrid els
ha servit de pretext.
En el seu editorial d’avui, el diari insisteix en aquesta línia,
però posant en dubte no pas l’estratègia ni la professionalitat ni [la manca
de] el rigor de Llarena, sinó el mecanisme de l’euroordre, bo i dient que la
negativa a extradir Comín, Puig i Serret ‘afegeix descrèdit a la figura de
l’euroordre, ja molt malmesa després de la decisió del tribunal de
Slesvig-Holstein.’
La culpa és del sistema, i de la fiscalia belga,
segons El Mundo, a qui acusa d’extralimitar-se i, encara més, de ‘vorejar el
desafiament a un estat membre de la Unió’. Hi ha un atac a Bèlgica, ‘als errors
de seguretat’, en una referència implícita a la descoordinació en el control de
gihadistes que van cometre atemptats a París o a Brussel·les mateix, com si una
cosa tingués a veure amb l’altra. El to és d’alarma, perquè el diari tem que
Puigdemont i els altres exiliats utilitzin el mateix criteri per a aturar els
seus processos d’extradició.
La culpa és de Rajoy
L’ex-director d’El Mundo i actual director d’El Español, Pedro J. Ramírez, ha estat més contundent en el seu vídeobloc, però en aquest cas ha carregat la culpa contra el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a qui acusa d’haver deixat sortir de l’estat espanyol els membres del govern perseguits ara per la justícia espanyola. ‘Quan Bèlgica, Alemanya, el Regne Unit i Suïssa ens giren l’esquena alhora, potser resulta que el problema és nostre. I no em refereixo al Tribunal Suprem, que ha mesurat tot els seus passos amb intel·ligència i rigor, sinó al govern [espanyol]’, diu Ramírez.
L’ex-director d’El Mundo i actual director d’El Español, Pedro J. Ramírez, ha estat més contundent en el seu vídeobloc, però en aquest cas ha carregat la culpa contra el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a qui acusa d’haver deixat sortir de l’estat espanyol els membres del govern perseguits ara per la justícia espanyola. ‘Quan Bèlgica, Alemanya, el Regne Unit i Suïssa ens giren l’esquena alhora, potser resulta que el problema és nostre. I no em refereixo al Tribunal Suprem, que ha mesurat tot els seus passos amb intel·ligència i rigor, sinó al govern [espanyol]’, diu Ramírez.
A El Español també tenen por del que
anomenen ‘efecte contagi’. Diuen que la fiscalia espanyola es planteja
de demanar a Llarena que dicti unes noves euroordres de detenció i que n’activa
una altra a Bèlgica ‘no només per a exhaurir les possibilitats legals de portar
a Espanya Serret, Puig i Comín, sinó també per a evitar que Alemanya i Escòcia
puguin ara esgrimir la mateixa excusa formal i declarar nuls els processos de
lliurament de Puigdemont i Ponsatí.’
Però es veu que Llarena no ho veu clar, i que no sap
massa què fer, segons la informació que publica avui El Confidencial. Aquest
diari explica que el jutge del Suprem es planteja de ‘llançar la tovallola en
la via internacional a Bèlgica i no aplicar una única solució per a continuar
lluitant pel lliurament dels “ex-consellers”. Al Tribunal Suprem, afegeix el
diari, ‘no veuen clar el camí per a continuar presentant batalla’, i tenen por
que una nova euroordre tingui molts números de ser refusada de nou, amb el cost
per a la imatge d’Espanya que significaria.
S
46 EL SUPREM TORNA A DENEGAR LA LLIBERTAT DELS PRESSOS
POLÍTICS. DEUNIDOR, LA INJUSTICIA LEGALITZADA INDIGNAN!!!
El Suprem torna a denegar la
llibertat de Turull, Rull, Romeva, Bassa i Forcadell
Així ho ha decidit sala d’apel·lacions del Tribunal
Suprem espanyol
La sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem ha decidit
de mantenir en presó provisional els consellers Jordi Turull, Josep Rull,
Raül Romeva, Dolors Bassa i l’ex-presidenta del Parlament de Catalunya Carme
Forcadell.
La sala d’apel·lacions del Tribunal
Suprem espanyol (formada per Francisco Monterde, Miguel Colmenero i Alberto
Jorge Barreiro) va
fer la setmana passada una vista per
estudiar els recursos contra l’empresonament de tots ells. Ara confirmen que
existeix risc de reiteració delictiva i de fugida, aquest últim derivat dels
indicis de delicte contra ells que han determinat el seu processament, per la
qual cosa ratifiquen la situació de presó de tots ells.
En el seu acte, la sala argumenta entre altres
qüestions que si els recurrents pretenien referir-se a l’excepcionalitat del
que ha passat en els darrers anys a Catalunya, aquest tribunal no pot sinó
coincidir en la seva apreciació, encara que sigui des d’una perspectiva
diferent.
Tots són empresonats des del 23 de març. Turull, Rull,
Romeva i Bassa ja havien estat un mes a la presó i n’havien sortit en llibertat
provisional el 4 de desembre, després de pagar una fiança de 100.000 euros.
Forcadell només havia passat una nit a la presó mentre feia efectiu el pagament
de la fiança de 150.000 euros.
S
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada