LA
TERCERA VIA?
Amb tot això del Procés, hi ha qui parla d’una tercera via. És a dir, que entre la independència i la situació actual de dependència, hi hauria una altra possibilitat. Un cop constatat de manera evident que hi ha com a mínim un 50% o més de catalans que no se senten bé formant part d’Espanya, el govern de Madrid podria fer una proposta que tot i no ser la independència, sí seria canviar un seguit de coses i llavors potser la immensa majoria de catalans se sentirien còmodes formant part de l’Estat espanyol.
Ara per ara, això que
seria lògic i aplaudit per Europa, el més calent a l’aigüera. Perquè, si potser
seria un camí de sortida per a Espanya? Doncs, perquè la psicologia
sociopolítica espanyola no imagina altra política per als catalans que no sigui
la repressió, l’assimilació i si rep qualsevol cosa immediatament cal donar-lo
també a la resta d’Espanya. I així, per exemple, la Rioja, sense haver estat mai una nació, ni
tenir un idioma propi, ni haver reivindicat mai res, ha de ser igual a Catalunya
pel que fa a competències autonòmiques.
La Constitució, aquest
document sagrat i quasi dogmàtic, parla de “regions i nacionalitats”, però des
que Andalusia va dir que també era una
nacionalitat, tots hem esdevingut “autonomies regionals” més o menys grans i
prou. I la tendència secular espanyola al centralisme, amb més salut i força que
mai.
Però sempre podem imaginar, així que vull donar un
seguit d’idees que serien tercera via.
1.
El català tindria els mateixos drets a Madrid que el castellà
té a Barcelona i el castellà a Madrid els mateixos drets que el català a
Barcelona.
2.
Tindríem un pacte fiscal a la basca.
3.
L’administració de justícia a Catalunya seria solament
catalana. Ací es triarien i nomenarien jutges de tots els nivells i també, fiscals,
i tots haurien de dominar el català.
4.
Només hi hauria policia catalana: Mossos i Locals. És a dir,
no hi hauria Guàrdia Civil ni Policia Nacional a Catalunya.
5.
La divisió del territori seria cosa nostra. El nostre
Parlament decidiria si ha d’haver províncies, vegueries, municipis o el que
convingui.
6.
La Llei d’Educació seria exclusivament catalana, sense
coses coma ara “l’alta inspecció espanyola”. I això seria des de l’escola
bressol fins a la universitat.
7.
Tindríem
seleccions nacionals catalanes esportives que competirien
internacionalment, com ara als Jocs Olímpics o a la Copa Mundial de Futbol.
8.
Totes les lleis i procediments davant els tribunals, és a
dir, dret processal, dret civil, dret penal, dret mercantil serien
exclusivament catalanes. No regiria cap llei espanyola en aquest tema.
9.
Deixaríem de tenir conflictes al Tribunal Constitucional
per invasió de competències. Hi hauria lleis catalanes o lleis espanyoles,
sense barreja. Per exemple, es podria acordar que la Llei de Sanitat fos
espanyola i Catalunya tingués només delegada la gestió.
Evidentment, això no és
tot, només són algunes idees, una part petita. Potser algú pensa que això és
impossible que no es fa enlloc del món. Doncs aquestes coses i altres les té qualsevol cantó suís,
l’estat de Baviera a Alemanya, Escòcia
al Regne Unit, el Quebec al Canadà o Califòrnia o Massachussetts als Estats
Units. I no són independents... i si en volguessin ser podrien fer un
referèndum acordat, tot i que la negociació seria possiblement llarga.
Malauradament a Espanya
la tercera via és un foc d’artificis, és inexistent. I així anem.
Maria Teresa Massons
Agost 2021
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada