diumenge, 30 d’agost del 2020

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 72 AGOST 2020 PÀG. 1 " SER CATALÀ VOL DIR HAVER D'ANAR AMB EL CAP COT? " MAITE MASSONS

Ser català vol dir haver d’anar amb el cap cot?

 

Si fas aquesta pregunta a un català o a un espanyol et dirà que evidentment, no, diran que ser català és d’allò mes normal, que vivim a un país lliure i, sobretot, “democràtic”.

 

Divendres 7 d’agost em vaig adreçar a la botiga Movistar de l’Espai Carrefour a Santa Susanna. Em vaig adreçar en català perquè és la meva llengua i la llengua del país on visc. El depenent que em va atendre em va respondre en català i passats uns minuts em va demanar si  podia passar al castellà. No vaig tenir inconvenient en que ell ho  fes i vam continuar ell en castellà i jo en català.

 

El divendres 14 d’agost a les 10 del matí vaig tornar per adquirir una targeta de telèfon mòbil. HI era el mateix noi de la setmana anterior, tot sol atenent la clientela. Però aquest cop havia canviat de pensament: volia que jo parlés en castellà.

 

Davant de la meva demanda d’atenció es va limitar a respondre contínuament “No la entiendo!” i, això tot i que jo li vaig oferir parlar a poc a poc. Va ser debades, va fer passar clients que havien arribat més tard i em va ignorar.

 

Em vaig adreçar a la policia local de Santa Susanna, atès que sabia que tenia dret legal a ser atesa si parlava català en qualsevol botiga. Però la policia local va dir que el tracte rebut no era un delicte i es va negar a acceptar la denúncia. Imagino que mai s’havia trobat amb que una persona reclamés un dret lingüístic, era una situació nova.

 

Un cop a casa vaig consultar els textos legals que em donaven la raó, que que són els següents:

 

La Llei 22/2010 de Catalunya diu a l’article 128.1

a)      “Les persones consumidores en llurs actuacions de consum, tenen dret a ser ateses, d’acord amb el que estableixen l’Estatut d’Autonomia i la legislació aplicable en matèria lingüística, a ser ateses oralment o per escrit en la llengua oficial que escullin.”

 

A l’article 133-6 diu

Altres infraccions

A més de les infraccions que tipifiquen els articles 133-1 a 133-6, són també infraccions

k) Vulnerar els drets lingüístics de les persones consumidores o incomplir les obligacions en matèria lingüística que estableix la normativa”.

 

El dilluns 24 d’agost vaig presentar una instància a l’Ajuntament de Santa Susanna demanant una rectificació i espero tenir una resposta justa i positiva.

 

Els catalans estem prou acostumats a callar davant de les discriminacions i agressions lingüístiques, és la conseqüència del que hem patit durant segles.

 

Si en temps de la dictadura franquista això era evident, ara, que tenim llibertat i “democràcia” la persecució del català continua. La darrera agressió ha estat la protesta amb amenaça de boicot a Espanya d’en Carrizosa perquè una marca de gelats, venuda a Catalunya tenia l’explicació en català, sense afegir el castellà. Que hi hagi  un llistat immens i llarguíssim de productes venuts a Catalunya que exclouen el català, li deu semblard’allòl més correcte i natural, atès que per a ell el castellà és llengua superior i els catalans només hem de callar i baixar el cap.

 

I, a sobre, quan parlem català a una persona que empra el castellà, hi ha qui ens retreu falta d’educació. Es clar que a Madrid ningú que parli castellà a un que no el parla, o no el vol parlar, és sinònim de mala educació.

 

I nosaltres anem fent, els catalans cedim sistemàticament per tal d’estalviar-nos conflictes, ens agrada ser acceptats, demostrem tenir moral d’esclaus. Fent-ho, ajudem a qui crea conflictes, continuï amb moral de vencedor.

 

Més d’una vegada un professor universitari comença una classe en català i una persona aixeca la mà per dir “en castellà sis plau, no entenc el català”. I, apa, ja hem passat al castellà i els drets lingüístics de la majoria  a la paperera. Si no sap català, que n’aprengui, com es fa normalment quan s’arriba a un país amb una llengua diferent.

 

Ens hem d’acostumar a acollir els nouvinguts, qualsevol persona a Catalunya pot ser ciutadà i pot votar i tenir altres drets, però mentre no parli català, quedarà fora, serà un foraster de la nostra cultura. Hem de donar oportunitats d’integració. Si no donem cap opció, si el deixem fora, com podrà escollir? Per respecte als nouvinguts hem de parlar català, sempre, sempre, exactament com fan els castellans a Castella i defensar els nostres drets quan calgui. Hi haurà conflictes? Sí, sempre hi ha la possibilitat d’ensopegar amb un colonialista o imperialista o un que vol ser ignorant, però no cal col·laborar-hi.

 

Endavant les atxes, catalans amb el cap ben dret!

 

 

Maria Teresa Massons

Agost 2020

  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada