INDIGNITAT I DIGNITAT
Les darreres eleccions no han estat a gust del President Sánchez i encara
menys de l’Albert Rivera i han agradat molt al partit Vox.
Que l’ultradreta s’hagi instal·lat i amb èxit a Espanya no és una bona
notícia, però jo personalment m’estimo més Vox que Ciutadans. Vox va a cara
descoberta, però Ciutadans són llops amb pell d’ovella i actuen amb cinisme i
crueltat. Vox té un origen castellà, recull vots (3.500.000 són molts) de l’Espanya castellana
a la qual el franquisme ja li sembla bé i el troba a faltar, que es malfia de
la democràcia, que vol “l’ordeno i mando”, que pensa que el tema de Catalunya i
altres s’acaba a cops de porra i presó, sobretot presó. Que escarmentin!, va
dir l’advocat de Vox demanant penes als nostres presos polítics. Cal
escarmentar als presos i, de pas, a tots
els catalans que gosen somiar i treballar per aconseguir la llibertat.
Ciutadans va tenir la crueltat d’anar a insultar a la gent d’Altsasu (on hi
viuen pares, mares, germans d’uns xicots condemnats a estades de presó d’anys)
i també a Amer i altres llocs per poder dir amb cinisme que ells són víctimes
que no s’arronsen. Els agrada ferir i mentir i són botiflers nascuts, criats a
Catalunya, tot i que saben la veritat més que ningú. Em repugnen i desitjo que
els resultats aconseguits a les eleccions siguin el principi de la seva agonia.
I desitjo també que els seus patrocinadors entenguin que han gastat els diners
per a res, només per alimentar gossos rabiosos. Ciutadans és la indignitat.
A Santa Susanna fa dos anys que el divendres a les nou del vespre un grup
de gent es troba per recordar els presos polítics, per dir clar i ben alt que
no obliden. Ja fa dos anys que ho fan, plogui, nevi o faci una calda que fa
petar les pedres.
També a Barcelona a la plaça del Rei tots, tots els dimecres a dos quarts
de vuit es troba un grup per recordar i reivindicar que els nostres presos han
de ser lliures. El format de Barcelona i de Santa Susanna és molt semblant. Es
recorden els noms i els dies que porten a la presó, es llegeix una poesia, es
canten unes cançons i s’acaba amb els Segadors. I també porten més de dos anys
sense defallir. Hi ha molts altres llocs a Catalunya on fan actuacions similars
o semblants.
Són actes petits que algú pot arribar a veure com inútils. Són actes plens
de dignitat, actes que parlen de
nosaltres mateixos, del millor que tenim com a catalans. Hi ha també les
actuacions del Tsunami democràtic (batejat com a terrorista pels indignes!) i
moltes , moltes actuacions i articles i llibres i gent que aporta diners, els que poden, per sostenir la
causa, que dona el seu temps, que bescanvia
temps de vacances per dies lliures per poder actuar, per poder
manifestar-se. Recordeu l’operació de les urnes per al referèndum? Va ser un
acte genial, perfecte, aconseguit amb la col·laboració de molta gent anònima
(mai millor dit), calia generositat i empenta i la vam tenir, no vam fallar,
som catalans i lluitem pel més preuat, per la llibertat i ho fem amb
dignitat, una dignitat immensa, incommensurable.
Finalment una observació. Tots recordem com el president en funcions ha
reconegut que dona ordres a la Fiscalia i també recordem també allò de “el fiscal t’ho afina”. Generalment arreu el
fiscal l’anomena el Govern, però el que compta és com l’anomena i davant qui
respon. Quin són els criteris de nomenament? Són transparents i consensuats? El
Fiscal rendeix comptes al Govern de torn de manera discreta o ho fa públicament
davant del Parlament amb una oposició que té dret a controlar i ser informada?
És aquí on rau la diferència entre un estat de dret autoritari o un estat de
dret verament democràtic. Pensem-hi.
Maria Teresa Massons
Novembre 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada