dilluns, 15 de gener del 2018

REVISTA MENSUAL SKORPIO Nº 42 LA 1ª INDEPENDENT DEL MARESME GUARDONADA EN POESIA GENER 2018 PÀG. 1 " HABLEMOS - PARLEM " MAITE MASSONS

HABLEMOS/PARLEM

Recordeu aquelles manifestacions a primers d’octubre a Madrid per demanar diàleg entre  l’Estat espanyol i Catalunya? Per uns dies va semblar que els espanyols volien diàleg per resoldre el problema català. Va ser quan semblava que la independència  de Catalunya els venia a sobre, que no tenia aturador. Però així que van posar  gent catalana innocent a la presó, ningú més va manifestar-se per demanar diàleg. Pel que  es veu, ja no cal. La repressió ja ha fet el fet, perquè amoïnar-se?

Esclar que el diàleg es demanava als catalans, però pressionar Rajoy i Cia.  perquè  dialoguin? I ara! També es ben cert que la demanda de diàleg, de tenir un referèndum acordat, de fer les coses pacíficament ha vingut sempre del mateix cantó, del nostre. És ben sabut que perquè dues parts es posin a parlamentar cal que ambdues pensin que tenen alguna cosa a guanyar dialogant i pel que fa a Catalunya i Espanya no és així.

Que podem guanyar nosaltres? La independència o, com a mínim, una autonomia on se’ns respecti, on  hi hagi una aportació econòmica justa, on el tema cultural quedi blindat (es a dir, ni imposar el castellà, ni acusar d’adoctrinament), on les nostres lleis  no siguin recorregudes sistemàticament al Constitucional, etc., és a dir, no viure amb un estat a la contra.

Que tenen a guanyar a Espanya? En primer lloc resoldre un problema que ja fa segles que dura i, sobretot, ser un país democràtic. Però malauradament per a nosaltres i per a Espanya també, encara que no es vulgui reconèixer, aquests són guanys que no interessen.  La única intenció que hi ha a Madrid és una victòria per 10 a 0. Dialogar de debò per a ells significa perdre-hi. Ni tan sols s’ho poden imaginar.

El Govern de l’Estat va dir que  volia dialogar. Ho recordeu? El diàleg va ser trobades  a Barcelona de la Vicepresidenta Sáenz Santamaría  amb els partits unionistes i una entrevista que no va reeixir amb el Vicepresident Junqueras, atès que la única intenció de la trobada  era que renunciéssim a la independència. Evidentment va ser debades.

Ara tenim un article 155 aplicat il·legalment que s’ha fet servir per arrasar tot el que han pogut i més i tenim també presos en funció de delictes imaginaris, no comesos i mig Govern a l’exili. Hem guanyat les eleccions (això que ho ha fet Ciutadans no és  exacte, Ciutadans ha estat el partit més votat perquè ha concentrat el vot espanyolista atesa la desfeta total del PP, però guanyar les eleccions vol dir poder formar  govern, que no és el cas).

El President Puigdemont ha dit que si el Govern de l’Estat respectava el resultat de les eleccions, que vol dir, que el Parlament pugui decidir lliurament qui ha de presidir Catalunya, tornarà. Però si triar el President Puigdemont implica que entri a la presó si torna, és no acceptar el resultat de les eleccions, no l’hem votat perquè el fiquin a la presó. Si no té garanties, no cal que torni. Farà més feina per Catalunya a Brussel·les que a la presó d’Estremera o d’Alcalá-Meco o qualsevol altra. A més que entri a la presó pel que fa a Europa serà notícia un dia i res més, a Brussel·les serà molt més visible, podrà denunciar l’autoritarisme espanyol amb eficàcia i de forma continuada, exactament el que ens cal.

Unes observacions finals
1.       El recurs a la justícia i a la presó té uns límits, continuarà sent un fracàs per al Sr. Rajoy, ha entrat en un carreró sense sortida. Quanta gent serà denunciada? 30, 40, 100, 300, 1.000? Deixarem de voler ser independents? Molt em penso que no.
2.       Les darreres eleccions han significat  més de 100.000 vots d’augment per a la independència. Atès que els independentistes s empre votaven, l’augment és  de  gent que fins ara no n’era d’independentista. Pel que fa als espanyolistes, l’augment  ve de la disminució de l’abstenció, d’espanyolistes que fins ara no havien votat, que passaven. Som nosaltres que per ara anem a més. I continuarem.
3.       Les manifestacions deien HABLEMOS/PARLEM, és a dir, eren en castellà/catanyol. En castel·là/català es diu HABLEMOS/PARLEM-NE. Malauradament ja estem fets  al maltractament de la nostra llengua, capgirar això serà un dels beneficis de la independència.

Maria Teresa Massons

Gener 2018

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada