HABLEMOS/PARLEM
Recordeu
aquelles manifestacions a primers d’octubre a Madrid per demanar diàleg
entre l’Estat espanyol i Catalunya? Per
uns dies va semblar que els espanyols volien diàleg per resoldre el problema
català. Va ser quan semblava que la independència de Catalunya els venia a sobre, que no tenia
aturador. Però així que van posar gent
catalana innocent a la presó, ningú més va manifestar-se per demanar diàleg.
Pel que es veu, ja no cal. La repressió
ja ha fet el fet, perquè amoïnar-se?
Esclar que el
diàleg es demanava als catalans, però pressionar Rajoy i Cia. perquè
dialoguin? I ara! També es ben cert que la demanda de diàleg, de tenir
un referèndum acordat, de fer les coses pacíficament ha vingut sempre del
mateix cantó, del nostre. És ben sabut que perquè dues parts es posin a
parlamentar cal que ambdues pensin que tenen alguna cosa a guanyar dialogant i
pel que fa a Catalunya i Espanya no és així.
Que podem
guanyar nosaltres? La independència o, com a mínim, una autonomia on se’ns
respecti, on hi hagi una aportació
econòmica justa, on el tema cultural quedi blindat (es a dir, ni imposar el
castellà, ni acusar d’adoctrinament), on les nostres lleis no siguin recorregudes sistemàticament al
Constitucional, etc., és a dir, no viure amb un estat a la contra.
Que tenen a
guanyar a Espanya? En primer lloc resoldre un problema que ja fa segles que
dura i, sobretot, ser un país democràtic. Però malauradament per a nosaltres i
per a Espanya també, encara que no es vulgui reconèixer, aquests són guanys que
no interessen. La única intenció que hi
ha a Madrid és una victòria per 10 a 0. Dialogar de debò per a ells significa
perdre-hi. Ni tan sols s’ho poden imaginar.
El Govern de
l’Estat va dir que volia dialogar. Ho
recordeu? El diàleg va ser trobades a
Barcelona de la Vicepresidenta Sáenz Santamaría
amb els partits unionistes i una entrevista que no va reeixir amb el
Vicepresident Junqueras, atès que la única intenció de la trobada era que renunciéssim a la independència.
Evidentment va ser debades.
Ara tenim un
article 155 aplicat il·legalment que s’ha fet servir per arrasar tot el que han
pogut i més i tenim també presos en funció de delictes imaginaris, no comesos i
mig Govern a l’exili. Hem guanyat les eleccions (això que ho ha fet Ciutadans
no és exacte, Ciutadans ha estat el
partit més votat perquè ha concentrat el vot espanyolista atesa la desfeta
total del PP, però guanyar les eleccions vol dir poder formar govern, que no és el cas).
El President
Puigdemont ha dit que si el Govern de l’Estat respectava el resultat de les
eleccions, que vol dir, que el Parlament pugui decidir lliurament qui ha de
presidir Catalunya, tornarà. Però si triar el President Puigdemont implica que
entri a la presó si torna, és no acceptar el resultat de les eleccions, no
l’hem votat perquè el fiquin a la presó. Si no té garanties, no cal que torni.
Farà més feina per Catalunya a Brussel·les que a la presó d’Estremera o
d’Alcalá-Meco o qualsevol altra. A més que entri a la presó pel que fa a Europa
serà notícia un dia i res més, a Brussel·les serà molt més visible, podrà denunciar
l’autoritarisme espanyol amb eficàcia i de forma continuada, exactament el que
ens cal.
Unes
observacions finals
1.
El recurs a la justícia i a la
presó té uns límits, continuarà sent un fracàs per al Sr. Rajoy, ha entrat en
un carreró sense sortida. Quanta gent serà denunciada? 30, 40, 100, 300, 1.000?
Deixarem de voler ser independents? Molt em penso que no.
2.
Les darreres eleccions han
significat més de 100.000 vots d’augment
per a la independència. Atès que els independentistes s empre votaven, l’augment
és de gent que fins ara no n’era d’independentista.
Pel que fa als espanyolistes, l’augment
ve de la disminució de l’abstenció, d’espanyolistes que fins ara no
havien votat, que passaven. Som nosaltres que per ara anem a més. I
continuarem.
3.
Les manifestacions deien
HABLEMOS/PARLEM, és a dir, eren en castellà/catanyol. En castel·là/català es
diu HABLEMOS/PARLEM-NE. Malauradament ja estem fets al maltractament de la nostra llengua,
capgirar això serà un dels beneficis de la independència.
Maria Teresa Massons
Gener 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada