Tonteries i altres
Maria Teresa
Massons
Fa anys i ara
encara més que parlem del procés. La Tv i els diaris en van plens.
S’escolten arguments i opinions un dia i altre dia, una hora i altra hora i un
minut i altre minut. A més els esdeveniments
són tants que amb prou feines hem
paït un i ja ens arriba un altre.
Hi ha opinions
diverses que fan servir arguments per defensar la seva posició. Res a dir,
només que de vegades entre els unionistes se senten tonteries de l’alçada d’un
campanar. També hi ha moltes mentides, però avui vull parlar de les
estupideses. I només d’algunes, perquè si parlo de totes hauria de fer un
llibre.
En Jordi Sánchez
i en Jordi Cuixart son a la presó com tots sabem. Tots sabem també que són
presos polítics, cosa que crèiem que havia acabat amb la fi de la dictadura
franquista. Però, no.
Això de presos
polítics és incompatible amb un estat de dret democràtic. I així hem sentit dir
a l’Enrique Millo dir que “no són presos polítics perquè estan a la presó pels
seus actes, no per les seves idees” i a l’Albiol: “no són presos polítics
perquè no són polítics”.
Com es poden dir
disbarats tan grossos?
1.
Un polític port ser a la presó
perquè ha robat i serà un polític pres, però mai, mai un pres polític.
2.
Ningú està a la presó per les seves
idees, tothom hi és pels seus actes. Jo puc pensar que vull matar una persona,
però si no la mato, ningú em ficarà a la
presó només per haver-ho pensat. La Inquisició matava gent que tot i ser
cristians oficialment, d’amagat practicaven el judaisme. No els cremava perquè
aquestes persones creien que el judaisme era veritat i el cristianisme,
no. Els cremava perquè “practicaven”, és
a dir, pels seus actes. Ara, que han passat uns segles, sabem que si un
tribunal condemna una persona per practicar el judaisme, sense fer cap altra
cosa, tothom estarà d’acord que és un “pres de consciència”, cosa incompatible
amb un estat de dret democràtic.
3.
Dit d’altra manera, una persona
esdevé pres polític si el motiu pel que entra a la presó és per fer quelcom
legítim de manera pacífica, tot i que aquesta persona demani una cosa que no és
llei. Nelson Mandela va lluitar contra l’apartheid a Sud-Àfrica i va anar a la
presó i tothom està d’acord que va ser un pres polític, atès que no va fer cap cosa violenta.
4.
Jordi Sánchez i Jordi Cuixart han
organitzat associacions civils, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, i han fet actes per demanar i aconseguir la
independència de manera pacífica. I l’Estat i una justícia a les seves ordres
els ha encolomat un delicte de sedició, que mai va existir, per poder-los posar
a presó. Són presos polítics.
5.
Si per aconseguir els seus fins
haguessin fet terrorisme, serien a la
presó no per voler la independència, hi serien per fer accions violentes.
Una altra
tonteria que es diu i es repeteix: “allò que no és legal no és democràtic”. És
a dir, la democràcia no és tenir lleis en funció de la voluntat del poble, per
a Rajoy i Cía. Son les seves lleis les que defineixen el que és o no
democràtic. Però la legalitat ha de tenir legitimitat, per ser democràtica i si
no hi ha legitimitat, no hi ha democràcia.
Totes les
dictadures tenen lleis, però no són lleis legítimes. Es podria dir que al
capdavall les lleis espanyoles surten de les Corts espanyoles formades per diputats electes, elegits
democràticament. Però és que en democràcia, la majoria no pot menystenir els
drets de les minories ètniques, nacionals, lingüístiques etc. És per això que a
Europa existeix el Pacte sobre les llengües minoritàries que l’Estat espanyol
ha signat i que incompleix amb el cinisme
que practica massa sovint.
Maite Massons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada