ESPECIAL PROCÉS
Molts diners, poc poder.
La crisi final del procés català ha deixat al descobert
l’extrema fragilitat d’unes elits catalanes que, contra el que seria lògic i
esperable, no han jugat cap paper al llarc dels últims anys de conflicto polític
i institucional.
El famosíssim Pont Aeri, el Cercle d’Economia o Foment
s’han queixat , en privat i mig en públic, del fet d’haver estat menystinguts
per la Generalitat, però també i sobretot de no pintar res, però res de res, en
els cercles de poder madrileny.
Tan és així les
grans empreses catalanes han acabat responent al xiulet de la Moncloa per
trasladar els domicilis socials intentant que no es noti gaire, però sense la
més mínima resistència.
Finalment ha quedat demostrat que corporacions suposadament
potentíssimes no eren més que tigres de paper en mans del règim del 78.
El cas més emblemàtic és el de les entitats
financeres. En pocs anys, les deu caixes
d’estalvis que hi havia a Catalunya han desaparegut o marxat a causa de la
voluntat política de l’Estat, l’última la semana pasada.
Amb els bancs ha passat exactament el mateix.
I així amb més de mig miler d’empreses, la majoria de les
quals tenien i tenen un fort arrelament i una llarga historia a Catalunya.
Tot plegat deixa molt clar que les elits econòmiques
d’aquest país no tenen cap autonomía respecte al poder de Madrid. Són simples
subordinats, contràriament al que ens havían volgut fer creure des de sempre.
Un bany de realisme per a l’independentisme català. Com
també ho ha estat l’actitud cínica de la Unió Europea.
Al capdavall, al costat del país només hi ha el carrer i
quatre eines públiques com la CCMA o els Bombers. I, al menys en part, els
Mossos.
Com diu la CUP, és amb això que caldrà afrontar una
ofensiva anunciadíssima.
Però també és cert que totes les revolucions s’han
guanyat des de baix i que en l’era de les xarxes socials la repressió es
transforma, ràpidament, en l’eina més eficaç dels reprimits.
La República és a tocar.
Salvador Cot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada