Un bocí de la Costa Brava
El far de
Calella
El Maresme
posseeix un bocí de la Costa Brava. És una troballa? Potser sí. Sí amics
lectors, és un bocí de la Costa Brava.
Maresmencs,
la natura ens ha regalat una part de la Costa Brava.
Moltíssimes generacions ja han gaudit d’aquest paratge sense igual. Qui ho
havia de dir? No és un descobriment, és una visió conscient. En un moment he
vist el moviment que la natura ens regala, una imatge desitjada i valorada. És
com si la terra s’obris i ens regalés un dels seus fills predilectes, dels
paratges més selectes de la nostre natura; és com un valor afegit del físic de
la terra, per gaudir-lo, apropant-lo a la capital catalana, la nostra Barcelona.
Si la Costa
Brava dista de Barcelona 100 quilòmetres, ara alguns ens adonem que hi ha una
mostre de 2 quilòmetres de llarg més a la vora. Sí, la natura esplendorosa,
única, espectacular, rocosa i verda mar s’ens ha apropat, la tenim a la mà, la
podem acariciar. Els barcelonins estan a només 45 quilòmetres, i els mataronins
a 25 quilòmetres.
Sant Pol de
Mar
Sí, amics
meus, a Sant Pol de Mar està la joia. Des de l’estació de tren de Sant Pol, amb
el mar a tocar, fins el far de Calella hi ha la donzella, filla de la part més
bella de la costa catalana. Ella porta de nom ‘Costa Brava’.
No us ho
perdeu! Qui ja la conegui, que la visqui; i qui no, que la visiti. Que la
descobreixi, que la trepitgi. Us sorprendrà que en un espai tan curt de només
dos quilòmetres es pugui reunir tanta bellesa, i racons íntims, en els qual
podeu llegir un llibre, escoltar el concert del mar i entre onades imaginar-vos
la tasca dels pescadors parents de la mar lluitant contra el vent i pluja, per
recollir el menjar de cada dia, dominant la fauna marina, o parlant amb les
gavines i els peixets, a més de multitud d’activitats a l’aire lliure.
Allà, entre
d’altres, trobareu meravelloses platges com Pescadors, Musclera, Escaleta,
Platjola, Morer …; i cales com Roca grossa, Roca pins, Murtra, … Totes entre
racons paradisíacs, roques i pins generosos, acompanyats de serveis de
restauració: Restaurants, xiringuitos a peu de platja i a la vora del mar, amb
espais d’esbarjo i diversos aparcaments per a cotxes. Des d’aquests punts podeu
partir, fer esport nàutic, practicar senderisme, muntanya, o mar per tota la
costa.
Entre
d’altres monuments d’interès històrics podeu gaudir del monestir benedictí de
Sant Pau del segle X, origen de Sant Pol de Mar; l’església de Sant Jaume,
d’estil gòtic; el conjunt de ‘El Morer’, d’origen romà, on el vi laietà era
característic; el far de Calella; i les torretes de telegrafia òptica, entre
d’altres. Aquestes torretes estan situades al cim d’un turó a 120 metres d’altura,
a 200 del mar, i a 400 m. al sud del far de Calella.
Breu història de les torretes:.
Durant les
cruentes guerres carlines entre partidaris d’Isabel II i del seu oncle, el
borbó Carles V, hi va haver una revolta del catalans contra les forces moderades
o isabelines, un aixecament que es va anomenar Guerra dels matiners o Segona
guerra carlina (1846-1849). En aquella època, als responsables militars
partidaris dels moderats, els era impossible controlar el territori davant d’un
enemic que els feia la guitza contínuament amb petites forces arreu del país.
Això els va fer canviar de tàctica, i van optar per la creació d’un tipus de
forces militars ràpides en els desplaçaments i permanentment comunicades entre
sí. Per aconseguir-ho, a més de la millora en les vies de comunicació, varen
projectar la creació d’una xarxa de telegrafia òptica militar.
Aquestes
restes, anomenades Les torretes, situades al cim d’aquest turó de 118 metres,
formaven part de la xarxa d’aquest tipus de comunicació i pertanyen a la xarxa
de telegrafia entre Madrid-València-Barcelona-Girona-La Jonquera. Les torres de
Calella es comunicaven amb les dels municipis de Caldes d’Estrac, al sud; i
Blanes, al nord.
Les
construccions foren aixecades l’any 1849 i van durar ben poc, ja que l’any 1857
va ser abandonat el servei de telegrafia òptica a tot el país. Una de les
torretes, la més baixa, amb més espitlleres, i que és més a prop del litoral,
estava destinada a les comunicacions militars i estava vigilada per una
guarnició de quinze homes; l’altra, de dos pisos i amb menys elements
defensius, es destinava a les comunicacions civils.
Un cop
caminat aquest passeig històric, als enamorats de la natura no ens queda més
que aconsellar-vos que gaudiu dels espais més espectaculars de la nostra terra.
Us donaran vida i us sentireu joves!
Josep Garriga
PUBLICAT PER EL DIARI MARESME
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada