Associació d’amics de les Sardanes de Santa Susanna.
Recordant el Mestre Joaquim Soms.
Maria les roses es marceixen,
l’amistat no es pot pansí mai,
el seu Marit, i Mestre Joaquim Soms,
avui el seu centenari celebrem.
Dos any que ens deixava el Mestre, i tota una
vida de Sardanes composant,
amb lucidesa i estimació ens a deixat,
fent de l’amor als amics, la Esposa i a Catalunya lo mes grant.
Companys i amics, mols aquí
presents,
portem al cor una oració,
dels qui les nostres danses,
les estem vivint amb molta il·lusió.
La Sardana, nostre dança catalana,
fins a la mort sempre estimant,
Sols voldria que del més enllà ,
fos possible l’encís, de la cobla escoltar.
Seria com tirem-se floretes,
viure sempre aquí i el mes enllà
l’eternitat ! Censa penes ni tristeses,
les Sardanes i l’amor miracle gran.
Las danses d’altres països veïns,
que tenim integrats a casa nostra,
enriqueixen las cultures i amistats,
aquí en senyal de germandat,
ens agafem tots fort de las mans,
fent rotllana com un sol poble.
Escoltar una Sardana,l’esperit fa brollar,
endolceix el cor més dur i aspre,
l’enyorança el fa sobreïxi i més estimar,
des de l’Infant
fins al més gran.
Tots volem que en les Sardanes,
la Pau i il·lusió pogués sembrar,
si la llavor arrela amb amor,
fins a la mort serà Estimant.
Al parlar de
Sardanes,
la Pau tenim al pensament,
serà com si fos un bàlsam,tot
fent Pàtria i Estimar-nos de valent.
Les pregaries,
semblen les Roses,
sembrant bellesa i molt d’amor,
fent de les seves floretes,
arribin al fons del nostre cor.
Company i amic
Mestre Soms,
que a millor vida descanseu en Pau,
avui preguem amb fe i confiança,
algun dia junts porgar-les ballar.
-Santa Susanna-
Josep Pons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada