Marató de Copenhague
L´any 2012 a la marató d´Estocolm,que s´esqueia més o menys per aquestes
dades,vaig passar molt pero molt de fred,amb sensacions térmiques de sota
cero.Aquest passat diumenge a Copenhague tot el contrari;al pic del migdia
varem fregar els 25 º.
Els corredors estem molt pendents del temps que ha de fer i més si es
tracta d´una marató,ja que aixó ens condiciona el rendiment de la cursa.
Sincerament no m´esperava un temps tan bo,potser inclús massa bo,el dia de
la marató.
La samarreta que portava per llençar ja l´hagués llençat avans d´hora...no
em feia pas falta en els moments previs a la sortida.
Ens trobem quasi tota la colla correcta per fer-nos una xulíssima i emotiva
foto.Estem tots molt engrescats i il.lusionats.L´equip reporter de suport també
està a punt..
Els tres craks(en Mario,l´Estanis i en Joan) van cap al capdavant de la
cursa a posicionar-se.La Mariona s´emociona i tot quan veu que li han posta una
llebre per ella?!?,la de 3:20.Jo em quedo una mica mes endarrera amb la de 3:30
i ´Arcadi ,en Marc i en Josep Ramon s´en van cap a les de les quatre hores.De
l´Agusti,en Jordi i el seu company no en se res.
Son les nou i trenta minuts,aixó ja comença.Jo em poso a cinc el km,es la
meva velocitat a la que afronto la majoria de maratóns.
Passen el temps i els kms i la cosa per ara va bé.M´acoplo a un grupet de
Copenhague i vaig amb ells un bon grapat de kms;al passar per un pont ens tiren
un munt de confetti.
Penso...mes ben dit no penso sino que corro.
Una,dues,tres i fins a quatre vegades m´he anat trobant a la claca de
suporters:L´Esther,la Cristina,l´Anna,la Fiona i companyia ho fant molt be!!!
Un grupet amb la bandera espanyola cada vegada que passo pel costat seu van
cantant”yo soy español,español,español”....espero equivocar-me i no pensar que
jo els provocaba sl correr amb la semarreta estelada...!!!
En fi,cap a l´ecuador de la marató veig la primera cara coneguda en
carrera,es l´Agustí d´Olot.Els dos ens comentem que haurem d´afluixar una mica
encara que jo segueixo una bona estona més amb el grupet de Copenhague.
Els avituallaments no estan en els kms multlips de cinc i aixó em
desconcerta una mica.
Al km 29 posso la tercera;redueixo ja que comença a fer calor i veig com
davant meu un noi porta una marejada impresionant.Prefereixo no patir tant i
acabar amb un bon somrriure.Aquest darrers dotze kms ja els faig bastant per
sobre de cinc.
Km 42,és el moment de treure l´estelada que porto cuidadosament doblegada a
sota el pantaló i preparar-me per l´entrada a meta,veig que vaig a sis peró no
m´importa,estic a punt d´acabar la marató de Copenhague i aixó em fa molt
feliç.
Dues cerveses Mikeler ben fresques a l´arribada arrodoneixen el grau de
felicitat ¡!!
Tres hores i trenta vuit minuts entrant en el lloc 1418 de 9383 arribats.
Josep Pons Puigdefàbregas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada