26 SK 6 SENDERISME TIÓ
‘Els catalans som dels europeus més escatològics i, per Nadal, ens
eixalabrem una mica més, deixant-nos anar. Una de les activitats més friks que
es fan per Nadal al nostre continent és, sens cap mena de dubte, fer ‘cagar’ un
tros de tronc d’arbre a cops de pal, bastó o qualsevol altre tipus d’eina
‘picatòria’.
Tradicionalment, moltes famílies havien sortit al bosc a buscar el tió tot
i que, amb el temps i l’urbanització de la societat, s’ha anat perdent
paulatinament. Ara, una gent de Rupit s’ha motivat i ens proposen ajudar-nos
per tal que, amb les facilitats del segle XXI, poguem aconseguir el nostre tió
tot fent una passejada pel bosc. No només és una activitat lúdica de cacera,
sinó que també és educativa i esportiva ja que ens obliguem a visitar un entorn
forestal i fer cames abans de trobar la recompensa.
Aquesta gent es fa dir Rupit Viu i la gestiona en Llorenç Vallès, un antic
urbanita que va transplantar-se a ell i la seva familia al poble de Rupit, al
Cabrerès. Allà va muntar una empresa dedicada a les activitats a la natura i
per a la família i, una de les activitats que es va empescar va ser la de
promoure la cacera de tions. Cal entrar al web de Caçations i fer tres senzills
passos:
1- Comprar el tió
2- Rebre la localització
3 - Anar-lo a buscar
Es pot triar entre diferents boscos escampats pel país, des d’Escornalbou o
Navarcles, passant per les vinyes del Penedès o el Parc de Montnegre-Corredor.
A més, pots fer que deixin un missatge personalitzat penjat del tros de fusta
per a l’infant caçador i, per mail, t’envien tota la informació d’on i com
trobar el tió i, fins i tot mapa i coordenades geogràfiques.
Nosaltres ho
hem fet en família i amics i, sincerament, ens ha agradat força. I després, a
fer un bon dinar a una fonda de muntanya, clar!’
GAVINA
26 SK 6 SENDERISME LLENGUADOC – L’AUDE
Aquest agost hem visitat durant uns dies una part del Llenguadoc, a
Occitània. Concretament l’Aude, una regió administrativa que pren el nom del
riu homònim, el més important de la zona i que neix al Puig Carlit (el Capcir,
Catalunya Nord) i mor a la Mediterrània (al Grau de Vendres).
Aquest nom us sonarà a molts perquè durant anys, l’organisme de turisme de
l’Aude ha invertit molts diners en publicitat en molts llocs de casa nostra,
sobretot aprofitant el tema del catarisme com a esquer. Déu ser per això que,
pràcticament arreu, es pot trobar informació turística també en la nostra
llengua, apart de francès, anglès o espanyol.
El riu Aude (que fa de columna vertebral del territori) passa per bonics
pobles amagats a cavall dels Pirineus i la plana de Carcassona, la qual és
parada obligada pel visitant (malgrat les riuades de turistes que fan mandra)
però no l’única. El paisatge és, en general, pla amb ondulacions amables
tacades de clapes quan no de bosc, de camps de conreu, i una densitat de
castells i altres vestigis càtars, impressionant. La part de la costa ja és una
altra cosa, remarcable igualment. Nosaltres ens hem concentrat bàsicament en el
Carcassonès, una plana que no deixa de ser una vall molt oberta d’est a oest,
eminentment rural, circumscrita entre les estrivacions meridionals del Massis
Central (al nord) i les Corberes (al sud).
Si us ve de gust fer estada per aquí, us recomano que agafeu un cap de
setmana llarg al llarg de l’any. Tindreu temps de visitar la ciutat de
Carcassona, algun castell càtar com el de Saissac, Las Tors o les abadies de
Sant Pàpol, la de Vilallonga o la d’Alet. Us podeu comprar una mena de passi
per a entrar en totes aquestes edificacions càtars i moltes més a un preu
reduït.
ON FER NIT. Precissament, just tocant literalment el que queda de l’abadia
de Vilallonga (dins el municipi de Sant Martin le Vièlh), es troba la casa
d’hostes Villelongue Costé Jardin que pertany a la (una mica rònega) Gîtes de
France i que us recomano per a pernoctar-hi.
Aquest establiment que està regentat
per dues germanes, la René i la Claude Antoine, només disposa de tres cambres
(extraordinàriament enormes, per cert), una cuina també prou gran on s’hi
serveix l’esmorzar amb productes locals i un gran jardí mig deixat però que
pren matisos màgics i romàntics al capvespre, quan els arbres belluguen al
desig del vent mentre van espolsant les parets gòtiques de l’abadia del segle
XIII. Cal destacar l’hospitalitat, el sentit de l’humor i la sabiduria d’aquestes
dues dones, la grandiositat i comoditat dels llits i l’esmorzar que hi
serveixen, amb xarcuteria i formatges del país. Malgrat això, no us espereu
grans luxes.
Més aviat, aquest hospedatge és mitjanament humil i senzill però autèntic i
perfecte per a aquells que busquen tranquil·litat, natura, cultura i a un preu
més que raonable. villelongue coté jardin
ON FER UN MOS I PASSEJAR HAVENT SOPAT. A tan sols sis quilòmetres de
carretera estretíssima de Vilallonga es troba la gran troballa de la zona:
Montoliu. Aquesta petita vila medieval va experimentar un creixement
espectacular cap al segle XVIII gràcies a la indústria tèxtil i paperera.
Malauradament, el XIX va ser un segle de migracions vers les ciutats i va
quedar gairebé despoblada. Cap el 1980, Michel Braibant, un enquadernador de
llibres de Carcassona, va decidir fer reviure el poble de Montoliu a partir de
l’establiment de llibreries, tallers d’arts gràfiques i alguna editorial. En
aquest projecte s’hi van involucrar una quinzena de llibreters i artesans i,
actualment, aquest poble és un illa cultural i artística enmig del vessant sud
de la Muntanya Negra, on hi trobem desenes de llibreries de tot tipus, apart
d’espais culturals de tota mena.
Aquí us recomanem que feu un mos a l’Apostrophe, el Casquet et Chapeau o a
Les Anges au Plafond, aquesta darrera una fonda-cafè del segle XIX on podreu
gaudir d’una cuina a cavall de la casolana i de disseny a un preu discret. A
més, la seva terrasseta d’estiu és sublim. les anges au plafond
Per cert, si no teniu prou amb tot això, cal que visiteu la màquina
expenedora de fruita i verdures del poble. Sí, tal i com ho heu sentit. Una
màquina gegant oberta vint-i-quatre hores al dia i set dies a la setmana on hi
podeu adquirir producte local i ecològic.
Per últim, no
us oblideu de pujar al cim més alt de la zona, el Puèg Nòra, una muntanya de
poc més de mil metres i des d’on podreu divisar des de la Mediterrània fins als
Pirineus. Espectacular!
GAVINA
