REVISTA SKORPIO Nº 16 OCTUBRE-DESEMBRE 2013 PÀG. 16 HISTÒRIA "COLOM ERA CATALÀ"

LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 16 - Octubre/Desembre 2013 COLOM ERA CATAIÁ 11 IDSTORIA Avui en dia és difícil, tot i que els llibres d'historia oficial ho solen ignorar, negar que Colom no era catala, altra cosa és saber on havia nascut exactament. Fa més de 80 anys, Luis de Ulloa, historiador perua amb origen gallec, ates que una de les teories sobre Colom deia que podia ser gallec va decidir investigar-ho, Va venir a Europa, va estudiar i va descobrir el que no havia imaginat i ningú deia: Colom no podia ser altra cosa que catalá. Aixo va ser en temps de la República, abans de la Guerra Civil, ho va explicar amb proves a Barcelona, pero el franquisme ho va silenciar. Per a 1'Espanya castellana unitaria que Colom fos catalá era i és, no desitjable. És cert que s'ha amagat l'origen de Colom i, tant és així, que hi ha moltes teories sobre ellloc d'on procedia. S'ha dit que és d'Anglaterra, Corsega, Castella, Portugal, Grecia, Noruega, Croacia i, el més conegut, de Genova. Perque genovés? En primer lloc cal recordar que en aquell temps a Castella als estrangers se'ls anomenava comunament "genovesos", pero Colom mai va parlar italia, ni mai va dir que fos genovés. Aixo només surt a un testament fals de Colom redactat 100 anys més tard de la seva mort. 1, per descornptat, el fill d'un teixidor no té coneixements de navegació importants (Colom mateix va dir que navegava d'enca dels 14 anys), i, la prova definitiva: hi ha una data que Cristoforo Colombo esta a Genova i aquell mateix dia també s'ha comprovat que era a Castella (tots sabem que al segle XV no hi havia avions). Hi ha moltes proves que Colom era catalá (o, com a mínim d'una terra de parla catalana). Presentaré les més rellevants: El cognom era i és catala. El cognom Colón no existia a Castella. A Castella s'han trobat documents amb tres formes del cognom: Co- 10m, Colomo i Colón (tots sabem que els castellans no tenen noms acabats en "m" i per aixo va acabar canviat). El castella de Colom esta ple de catalanismes. Per exemple, en comptes de dir "a todas partes" diu "a todos arreos". Va escriure ama i la seva cal-Iigrafia era catalana (en aquell temps la forma d'escriure les lletres variava de país a país). Tots els contemporanis coincideixen en dir que el castella no era el seu idioma original. A un document de Sevilla es diu que Colom era estranger i en una carta a 1'infermera del príncep Joan (Joana de la Torre que era catalana) Colom parla dels Reis Catolics com "El Rei i la Reina, nostres senyors ". És a dir, era estranger a Castella -com ho era qualsevol catala o aragonés en aquell temps a Castella- pero era del mateix país que Joana de la Torre. 1 en una carta al germa de Joana, Antoni de la Torre, parla dels reis com "els meus senyors naturals", perque Colom era natural del mateix país que els germans de la Torre. En aquell temps nadiu i natural era el mateix. Els reis catalans per anomenar els seu súbdits deien "els meus naturals". L' expedició a América va ser financada per Santangel ("escriva de ració", és a dir, Ministre d'Hisenda a la corona catalanoaragonesa) i els pagaments als mariners 1'any 1493, quan van tomar, es van fer a Barcelona i es guarden a!' Arxiu de la Corona d' Aragó. Aixo prova que l' expedició era un afer catala. Colom mai va signar amb el seu cognom, només va signar Xristo FERENS (Cristofor en llatí) i un criptograma. A l' Arxiu de Simancas sempre surt el cognom escrit Colom. Va ser Colón a les Capitulacions (acords sobre 1'expedició redactats a Castella). Pero als litigis hereditaris toma a ser Colom. A l' arxiu del fill de Colom a Sevilla hi havia una carta escrita per Colom en catala. Consta a l'inventari de la biblioteca encara que la carta original ha desaparegut, pero va ser traduída a l' alemany i allá diu que s'ha traduit "del llatí i del catala". La majoria deIs expedicionaris del primer i segon viatge eren catalans. Els diaris de navegació fan servir milles catalanes (diferents de les castellanes ). Els Colom eren molt coneguts a Catalunya. Era una farrulia nombrosa i important (amb llarga experiencia de mariners) que va capitanejar la revolta contra el rei Joan II, pare del Rei Ferran II el Catolic. Colom primer va intentar que l' expedició sortís de Portugal i com que va fracassar va anar veure el seu enernic, el Rei Ferran, que va comprendre l' ocasió que se li oferia. Ferran era un Trastamara, castella per banda de pare i mare i molt possiblement va veure com es podria venjar: condicionar 1'ajuda a dissimular 1'origen. Pel que es veu, Colom va acceptar, perqué probablement no podia fer altrament. Recordem, amb tot, que va tomar del segon viatge presoner i carregat de cadenes per ordre reial. Al diari de navegació de Colom diu en castella "Vine a la villa de Palos, que es puerto de mar, adonde yo armé tres navíos muy aptos para semejante fecho; y partí de dicho puerto muy abastecido de muy muchos mantenimientos y de mucha gente de la mar". La versió tradicional diu que va sortir de Palos de Moguer (província d'Huelva) que és una població petita sense port i que mai el va tenir. L'any 1601 a una "Historia General de los Hechos de los Castellanos" hi ha un dibuix de la ciutat d'on va sortir Colom i és Pals de l'Empordá (es veuen les muralles, els campanars de les esglésies, tal com eren fins a 1'inici del segle XX). Traduir els noms de ciutats i pobles al castella és una practica prou recent i coneguda. Colom escriu al diari de bord que va passar l' estret de Gibraltar i resulta que Palos de Moguer esta més enlla de l' estret. Havia tomat enrere per poder passar-hi expressament? Ja 1'any 1890, Adolfo de Castro va dir que Colom havia sortit de Cadis (per justificar el pas de 1'estret) pero la seva teoria no fou acceptada perqué tenia massa contradiccions. Pals tenia port i els germans Pinzon que capitanejaven les altres dues naus eren mariners portuguesos empadronats a Pals (aixo s'ha comprovat a 1'arxiu de Pals). L'Ajuntament de Girona va fer tancar els prostíbuls de la ciutat l' any 1493 perque deia que els mariners de Colom havien dut malalties. Si segons la versió tradicional van tomar a Cadis, els mariners van anar a cercar els prostíbuls a 1.300 Km. de distancia? Pals i Girona estan forca més a prop (15 Km.). Colom va anar a peu des del port d'arribada fins a Barcelona on va ser rebut pels Reis Catolics. 70 Km. es poden fer a peu en dos o tres dies, pero si fossin 1.200 hauria costejat fins a Barcelona. Quan Colom va arribar, va escriure als Reis que s'estaven a Sant Geroni de la Murtra (Badalona). El correu va ser Martí de Gamboa, que era fill del govemador de la vila de Pals. Hi ha moltes més proves, pero cree que les que he donat són prou convincents. No se sap on va néixer Colom, encara que hi ha una teoria molt interessant. El germa de Colom, Bartomeu, signava Bartomeu de Terra Rubra (terra roja en llatí). A Torroja de la Segarra hi ha una tradició ininterrompuda que Colom hi va néixer i Torroja als docurnents en llatí és terra rubra. Joan Colom i Marimon va ser procurador de Barcelona a Torroja el segle XV, pero malauradament l' arxiu parroquial va ser cremat durant la Guerra Civil. Estic segura que les proves continuaran augmentant i un dia la veritat resplendira: Colom era catalá i Castella es va quedar el que no era seu. Va imposar 1censura per ocultar i quedar-se amb les riqueses americanes. Us imagineu que hauria passat si tota Sud-américa parlés catala? Pero deixem el passat, ara compta el present i tots sabem que la llibertat ja s' albira, tot i que tindrem molts entrebancs. Pero ens en sortirem, ben segur! María Teresa Massons