REVISTA SKORPIO Nº 16 OCTUBRE-DESEMBRE 2013 PAG. 6 MEMÒRIA HISTÒRIES VORA EL FOC

LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 16 - Octubre/Desembre 2013 11 MEMORIA IllSTORIES DE VORAEL FOC En els dies més curts i freds de l'any, a casa, com en altres llars de pagés, anávem molt d'hora cap elllit; en moltes ocasions ja hi érem tot just haver sopat, a les vuit. AIgunes vegades, pero, ens engrescávem a fer la partida a la baralla. Solíem jugar a la brisca, el truc o al canario En l'última ocasió era més como de perque no es quedava ningú sense participar-hi, ates que és una partida en la que cadascú va a la seva; per les altres partides, es formaven dos bándols. Tant se val que les dones no entraven a jugar a les cartes, per costum no era cosa de dones; a les cases de pagés altres feines tenien les pobres, i més a casa, que vam ser set homes estripadors de roba quan el treball ens esperava en el bosc i li donávem a la mare molta feina a cosir. 'f. Amb la minsa c1aror delllum d'oli i de la llar de foc a penes véiem quines cartes teníem a les mans, i menys el pare, que ja havia perdut molta vista. Pare i mare estaven a les mateixes amb la vista forca desmillorada, i ella se les veia ben magres per cosir i recosir els estreps deIs set homes que vam arribar a ser uns quanta anys. 1 és que no ens sobrava ni un duro per anar a l'oculista i comprar unes ulleres. AIs pares els va arribar l'ocasió de posar sol.lució al tema de la vista quan els va arribar una petita mensualitat. Malauradament aquella petita paga va ser per culpa d'una tragedia: la pérdua d'un fill, en Joan el dia 17 de gener de 1966 als vins anys. La mare sempre es refiava que algú li enfilés l'agulla. La cuina era l'únic habitac1e on passávem els vespres d'hivem, el mateix que totes les cases de pagés que vaig conéixer: cuina, llar de foc i menjador d'hivem. També a la cuina i al costat de la ximeneia hi havia la boca del fom de coure el pa; sota el fom, la fomal on es posava la cendra. Pero com que no covíem pa, només una vegada vaig verure la mare que ho va intentar, féiem servir la fomal per endrecar-hi utensilis, com els molls, els trespeus, les lleves, el torrapá ... També el fom servia per fer-hi endreca. En un racó de la cuina solia haver-hi les escopetes; a l'altre racó, la llenya. Entre racó i racó hi havia la pastera proveída d'un calaix per posar-hi la caniveta i altres utencilis de cuina. No passava sempre aquesta cosa de divertir-nos els vespres d'hivem, en moltes ocasions quedaven les cartes al calaix i anávem ben aviat cap alllit. Així estalviávem llenya i elllum no cremava oli, que benjust venia per sucar el menjar. També havíem fet servir llums de carbur, que feien forca més c1aror que els d'oli, pero no duraven gaire i eren cars de compra i de consumo Hi havia llums d'oli que portaven tres blens, pero llavors encara s'encaria més la cosa. Avui dia semblaria impossible pensar que podem anar cap el llit, despullar-nos i vestir-nos, com també pujar i baixar escales benbé a les fosques i a les palpentes. Dones aixó era el que féiem en aquells temps. Tot és estar-hi acostumats, i amb la llum eléctrica ni hi somniávem. Allá on s'apagava elllum d'oli, a l'enfila de la cuina, que en déiem, allá l'enceníem I'endemá per rentar-nos la cara, pentinar-nos, preparar-nos l'esmorzar, etc. S'usaven mot les espelmes, els pares en tenien una a la seva habitació; se la mereixien benbé. Cap el 1955, més o menys, vam comencar a posseir receptor de radio. Donat que no disposávern d'electricitat, eren uns aparells que s'alimentaven de bateries, era unjoc de piles de res i feien el seu pesoAnávem a recarregar les piles a Blanes penjades a l'esquena amb un farcell. 1 aixó passava sovint, perque tenien poca autonomia i "menjava més pa la radio que nosaltres". Cap a les vuit del vespre hi havia un programa benéfic que captava forca audients. El programa, presentat per Joan Viñas i Emili Fábregas (Senyor Dalmau) comencava amb una cancó que dei a així: "Queridos niños i niñas, amados del corazón, señor Dalmau, señor Viñas, ya comienza la emisión". Señor Viñas no se ofenda, voy a hablarle de mi tienda, "señor Dalmau, discreción. Por muy poquitas pesetas tengo buenas samarretas, pués acaban de llegar. Señor Dalmau, haga el favor de callar. -A resulta ser-o A la nostra manera la radio ens portava gran al.licient i ens unia forca més al teixit social, entre la gent deIs pobles i ciutats del nostre país i del món a través de les notícies, la música del país i universal. Podíem disfrutar de la música de les grans orquestres d'arreu del món. Sense prescindir ni menysprear les formacions orquestrals de casa, que eren les úniques que ens podien oferir la veu de la sardana, única en el món i un gran referent que ens identifica com a poble diferent, si més no, en I'ámbit cultural. El programa ens agradava; hi actuaven conjunts musicals modes tots, pero que era gloria poder-los escoltar, com ara tres o quatre joves amb harmóniques o algun individual amb magnífiques interpretacions a l'acordió ... Amb la radio, de piles els vespres d'hivem eren una altra cosa. Un dia direm alguna cosa més sobre les emissions que escoltávem els vespres d'hivem a vora del foco Isidre Mollfulleda i Verdaguer