REVISTA SKORPIO Nº 16 OCTUBRE-DESEMBRE 2013 PAG. 8 ESCACS

LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 16 - Octubre/Desembre 2013 11 ESCACS' Josep Garriga Els escacs pugnen per obrir-se pas a I'escola Catalunya amplia a 125 col-Iegís el pilot que va iniciar l'any passat en 10. La falta de diners per formar els professors és el principal escull. Només els seus admiradors més devots saben que el passatemps preferit de Stanley Kubrick eren els escacs. El realitzador nord-america era un jugador notable, que abans de comencar la seva carrera en el cine havia estat escaquista de pare a Nova York, on es passava 12 hores diaries movent fitxes per diners, i que durant els rodatges de les seves pel-lícules acostumava trobar temps per desafiar membres del repartiment i de l' equip tecnic, i jugar llargues partides en que gairebé sempre resultava intractable. Kubrick, com molts aficionats, no només es divertia, sinó que, segons sembla, entenia que hi havia una mena de saviesa que emanava del joc de la qual es beneficiava com més practicava. "T'asseus davant el tauler i sobtadament el teu cor batega --va dir una vegada=. La ma et tremola a 1'agafar la fitxa i moure-la, Pero el que els escacs t'ensenyen és que t'has d'asseure tranquil-lament i pensar si és realment una bona idea, o si hi ha idees millors". ELS ESCACS 1 LA VIDA Emest Bou iJanoher Que els escacs t' ensenyen: el corrent que considera que aquest joc cerebral i forjador de mites té propietats pedagógíques ha fet eloqüents avances els últims anys, i després de desbordar les fronteres de l' antiga esfera soviética lentament traspua al' occident d'Europa. Molt lentament. Que és més que un joc o un esport, segons com es miri, que la seva practica forma i ensenya valors i que hauria de formar part de 1'ensenyament infantil són els tres puntals d'un discurs que va obtenir el seu millor homenatge a comencaments del 2012, quan el Parlament Europeu va aprovar una declaració a favor d'introduir els escacs a les escoles. A 1'empara d'aquest text, s'han pres moltes iniciatives des d'aleshores, i resulta notable que sigui Espanya un dels países on el moviment escaquístic és més gran. Encambi hi han alguns pobles com a Santa Susanna i a Calella que per propia iniciativa i creativitat de l'Escola d'Escacs Skorpio ja fa més de quatre anys s'ensenya a jugar i a millorar eljoc dels escacs de forma totalment gratuita. Tots els aficionats de totes les edats que estiguin interessats, poseu-vos en contacte amb el Josep 663 552 830. EIs escacs són un granjoc. Un esport mental. Cal treballar I'intel-lecte de la mateixa manera que es cultiva 1'aspecte físic de la persona. El cap no serveix, solament, per portar-hi barret. Pero els escacs tenen un paral-lelisme amb la vida que, potser, grans escaquistes no han encertat a descobrir. Abans de comencar la partida tot esta ordenat, cada peca al seu lloc. El món esta ordenat pel Creador. Convé que els humans no el desordenem. Massa vegades movem peces sense to ni so i en lloc de continuar la maravella del món que canta Maragall, fem un petit o gran bunyol. EIs peons són les peces més humils. Cal tractar-Ies molt be. EIs petits detalls de la vida com són 1'amabilitat, la comprensió, el perdó, són petits aspectes i basament de grans coses. Un peó mal col-locat o mal adelantat pot fer perdre la partida. Una indiferencia, un mal gest, un despreci, poden fer perdre una gran arnistat. Les peces menors tenen, també, el seu significat. La torre i l' alfil, són trajectories de vida. En línia recta quan un sap verdaderament el que es propasa en la vida, o esbiaixada quan un home ha errat en un tipus de treball o una professió. En aquest darrer cas convé acceptar la dificultat. EIs alfils són molt forts si es saben utilitzar. El jugador d' escacs es propasa un pla, una estrategia. La vida es quelcom semblant. Cal orientar-la. La fanu1ia, el treball, la professió, els compromisos socials o polítics, etc. Exactament passa amb la táctica. En el nostre joc es presenten jugades insospitades o mal calculades. Caldra reaccionar, com en la vida. Lluitar. Men descuidava del cavall. Tot al voltant nostre és important. La fanu1ia, els amics, els companys de treball, els veíns, Aquesta pe~a te aquesta funció centrífuga, necessária. La dama curulla totes les possibilitats, intel-ligencia, voluntat, el tram curt i el tram llarg de la vida. Amb les capacitats humanes es pot arribar molt lluny. 1 el Rei. Aquest és fonamental. Ho és tot. Si perdem el Rei perdem la partida. Si perdem el nostre sentit profund, les nostres conviccions, la nostre fe, i si dius que no la tens, la nostre consciencia, que és aquella veu interior que ens diu fes bé i no facis mal, que ens jutja i sanciona, que no ens deixa dormir si la traím, ha em perdut tot. Finalment s'ha acabat la partida. Ens donem les manso Les mans de la magnanimitat-del qui ha guanyat- i la humilitat del qui ha perdut. Qualitats que ja a 1'antic Testament adornaven els pares de la futura Església, que en definitiva ha configurat el nostre món occidental. Us desitjo una bona partida i uns bons pensaments. EIs primer sus deixaran una felicitat momentania, adhuc d'una certa durada; pero els pensaments