REVISTA SKORPIO Nº 16 OCTUBRE-DESEMBRE 2013 PAG. 17 OPINIO MEGIAS

11 LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME Núm. 16 - Octubre/Desembre 2013 Josep Megias Vergés La fauna, los machos y las hembras Hay una cadena de televisión, concretamente la TV2 que realiza reportajes del mundo animal, sobre todo en el verano se conecta uno mas a esta cadena ya que las otras dan películas y programas repetidos. Nunca había parado atención, pero aunque no entiendo mucho del mundo animal quería realizar una reflexión Resulta que muchas veces cuando conecto estos programas veo que estos animales en una época del año montan unas peleas entre ellos y unos san-cristos, pero no es por comer, que es lo que yo pensaba en principio y lo entendería ya que como están las cosas de la naturaleza cada vez hay menos comida y a menos tocamos .El motivo es, ni mas ni menos por una hembra, ¡¡¡manda huevos!!! por una hembra. Según parece hay una época del año en que los machos empiezan a golpearse con las cabezas, me refiero a los bisontes, ciervos,carneros y otros que no tienen cuernos, se dan tantos golpes que son capaces de cambiar el canal de la televisión sin necesidad de mando. Analizando la cosa con profundidad porque pasa esto he llegado a la conclusión de lo que ocurre y pienso que el motivo es porque no hablan, si hablaran estos animales seguramente dirían: Esta para ti, esta para mi y llegaran a un acuerdo,pero nada, como si hubieran 20 o 40 hembras .Por lo visto la naturaleza es así y por mucho que queramos arreglarlo esto no tiene arreglo .No nos estañemos en los humanos también ocurre un poco de este llamemos-le machismo hay países que un macho también tiene mas de una mujer y parece que sea normal la diferencia con el mundo animal es que no es necesario golpearse con la cabeza, simplemente dando unos caballos o unos cuantos animales a cambio se consigue un harén .En ambos casos, me refiero al mundo animal y al otro mundo por llamarlo de alguna manera el macho no le pasa ninguna pensión a la hembra y lo mas curioso que al año siguiente ocurre lo mismo, siguen unos dándose golpes de cabeza y otros siguiendo con el afán de ampliar el harén. El deñclt eléctríe tarifari He llegit en el diari sobre el déficit tarifari i on apareix un grafic amb tots els ministres d'indústria des del 2000 fins a12011, pero si tirem d'hemeroteca és possible que puguem arribar després a conclusions sobre els motius dels increments en les tarifes electriques És molt possible que gairebé ningú estigui assabentat sobre els errors comesos amb les central s nuclears. En temps de Felipe González van desmantellar quatre central s nuclears a punt d'acabar al 86% de la seva construcció com a mitjana i l' estat va retornar a les empreses electriques els diners invertits. D'aixo se'n diu "moratoria nuclear", la qual cosa fa que el rebut de la llum s'incrementi el 4% durant vint anys, pero aixo solament és la xocolata del lloro. La segona part és mes important, els nos tres fills i néts hauran de pagar trenta-dos milions de *Mh que aquestes centrals estarien generant avui a cost de dotze euros per *Mh i per compensar hem de pagar vuitanta euros per *Mh per les altres energies que van substituir les eliminades. Tots aquests error s van fer que l' augment anual de la factura eléctrica el 2008 ascendís a 26.000 milions d'euros. No oblidem que el Sr. Montilla va preparar un decret per reduir drasticament les subvencions a les renovables. Pero després dels problemes que van sorgir amb Acciona i Espanya pel que fa a Endesa, el decret va anar a la paperera per ordre del president. Les subvencions del 2008 a I'eolic van ser 2.400 milions, equivalent al 9,2% del rebut de la llum. Resumint, 2.176 milions errors socialistes, 2.400 errors del PP, estem pagant 4.576 milions d'euros a l'any, és a dir, un 17,6%. En l'actualitat es parla de 26.062 milions d'euros de deute acumulat. El més interessant del cas és que no hi ha culpables, a ningú li han demanat responsabilitats i ningú ha dimitit: LA CASA ÉS GRAN. I per a més INRI, aquests senyors són els que volen crear llocs de treball. Sistema polítíe actual i la reforma El sistema polític actual s'esta transformant en un sistema restringit en favor de l'oligarquia política i financera, on s'intercanvien favors sense cap pudor. És necessari reconeixer els errors comesos i realitzar una gran neteja. La Constitució de 1978 va ser un arranjament entre partits amb clausules que van utilitzar per colonitzar les institucions de l' estat. Segurament tots reconeixerem que els partits polítics són necessaris, pero el sistema electoral de llistes tancades fa que el parlament serveixi de molt poc ja que el treball dels diputats solament té l'opció de prémer un botó. En aquesta nova era política que solament funcionin els regims polítics que siguin capaces de reformar-se. Hauria de realitzar-se un consens entre totes les associacions i moviments socials, bé siguin de dretes o d'esquerres, ja que el poble espanyol és qui té l'última paraula. El pastís d'aquest país s'ha reduit pels motius que tots sabem i el problema que s'ha creat és que els que reparteixen el pastís s'estan enfrontant entre ells amb constants contradiccions. Si tenim en consideració que les comunitats autónomes estan legislant amb més de cent millleis, normes i regulacions, amb una gran complexitat i despropósit que fa que el poder polític les interpreti de diferents maneres en la seva aplicació, fa necessari una nova forma de legislar amb lleis més clares, senzilles i, per descomptat, poques. I per últim no podem oblidar els nacionalismes. En principi es va crear una forma de transferencies de les competencies a canvi de vots i com més transferencies es realitzaven, els partits tenien mes possibilitats de repartir-se llocs de treball; per aquest motiu es va aprovar amb rapidesa. No podem oblidar els nacionalismes, que existiran sempre ja que es regeixen per objectius emocionals i tradicionals. Es necessita una nova obertura i trencar amb tots els tabús, pors i mites que han existit alllarg d'aquestes últimes decades. I per últim no podem oblidar que tot el que representa el que és públic necessita d'una máxima transparencia. A Espanya no falten mes lleis, més aviat treure'n algunes que estan entorpint la marxa del país. Els ciutadans, que són els que paguen impostos, haurien de tenir accés per saber com es gestionen els seus impostos, i simplement entrant a internet i consultant la meitat dels problemes quedarien resolts. Segurament dins de molt poc apareixeran grans canvis, ja que el poble esta cansat de la classe política. I em refereixo a la que governa aquest país, no a la de petits ajuntaments, que per cert van a remolc de les males decisions polítiques que realitzen els gurus instal-lats en la política des de fa massa temps. - ent de isarma