divendres, 1 de novembre del 2013
REVISTA SKORPIO Nº 16 OCTUBRE-DESEMBRE 2013 PAG. 15 ESPANYA ON VAS? GARRIGA
11 LA PRIMERA REVISTA DEL MARESME
Núm. 16 - Octubre/Desembre 2013
La Infanta té un DNI amb dos dígits
Iosep Garriga
I
Que s'hagin equivocat tretze vegades en tretze operacions de venda és difícil de creure.
L'Urgandarín també esta protegit amb un DNI de 2 dígits? Mai no havíem sentit
parlar tant d'un número de DNI com últimament. Es tracta del 14, el número de la infanta
Cristina, que per ser filla de qui és té el privilegi de tenir un número de dos dígits,
fácil de memoritzar, no com la resta de mortals, que hem d' aprendre un de vuit dígits.
Sembla ser, segons el ministre Montoro, que un error amb el DNI de la infanta ha estat
la causa de l'embolic que s'ha organitzat entom a l'informe de l' Agencia Tributaría
sobre la venda de tretze propietats per part de la filla del Rei. Unes finques que ara
resulta que ni eren d'ella ni les va vendre. Afirma el ministre que algú, un notari o un
registrador de la propietat, es va equivocar a l'hora d'introduir les dades al formulari
informátic que adrecen a l' Agencia Tributária, de manera que es va atribuir a la infanta
la venda de les propietats, quan de facto no va ser així. "Un error administratiu", segons Montoro.
Pero bé, no us ho perdeu, no hi ha cap problema tot s'aclarira perque el Rei diu, as segura i sentencia que "La Llei és
igual per a tots!" No us assembla que ens estan menyspreuant d'una manera descarada i constant? Que algú pugui
equivocar-se i enlloc d'introduir un número de vuit dígits n'escrigui un de dos, es pot entendre. És huma. Que passi
dues vegades, també. Tres, va, ho deixaríem passar ... Pero, tretze! Que s'hagin equivocat fins a tretze vegades en tretze
operacions de venda en diferents punts de l'Estat i en les quals han intervingut quatre notaris diferents, és fa molt
difícil d'entendre i de creure. 1 encara més després d'anar coneixent els tripijocs que s'han anat destapant amb el cas
Nóos. Montoro ha obert una investigació, el jutge Castro també vol esbrinar el perque de les dades falses de I'informe
de l' Agencia Tributaría, Sera veritat l'interés despertat? A veure si al darrera d'un 'error administratiu' hi haura
alguna cosa més, perque ens la tirin a la cara. Ara s'en va a Suísa, si La Caixa diu que l'envia a traballar per fomentar
l'estalvi. La veritat arnics lectors, si jo tingués algun centim per estalviar i anés a La Caixa per ingresarlo, creieume,
al veurele a ella marcharía corrents. Pero esta clar, com sempre tots sabem qui té la paella pel manec. A l'Urdangarín
també li haurán endosat un DNI de dos dígits, perque segueix igual, no ha tomat res, no ha pagat res, segueix tan felic
i campant. Déu n'hi do!
El Tribunal Constitucional (TC) rebutja les tesis de la Generalitat perqué, segons ells, a un jutge no se li pot exigir
"ai1lament polític". Com podeu veure "la justícia és igual per a tots". El TC diu que es pot militar en un partit i ser
imparcial. Les institucions catalanes van sostenir que l'afiliació política del president del Constitucional. Ocultada
al Senat quan va comparéixer perque la cambra Alta pogués jutjar la seva idoneitat, era una causa clara perqué es
mantingués apartat de les discussions sobre els recursos que afecten a la Generalitat. Pero el Tribunal Constitucional
ho ha rebutjat, donant-li la volta com a un mitjó. Anem a veure senyors lectors: és possible que un senyor jutge ni
més ni menys que el president del Tribunal Constitucional que milita, vota, combrega, simpatitza, comparteix la seva
ideologia, lluita pels seu interessos, etc . d'un partit polític pugui ser just a l'hora de decidir, jutjar, opinar, donar un
veredicte, etc. - especialment si ha de decidir a favor o en contra del seu estimat i socorregut partit? De veritat que
pot ser imparcial? Quan precisament és el primer que ha de donar exemple de la Justícia i per la Justícia . Ens hem de
creure aquesta infamia? En un món mitjanament culte es sap ámpliament, i es dóna per fet, que és incompatible militar
en un partit i ser jutge, ates que no es pot ser imparcial i sempre tindrá la seva tendencia. Com sempre, qui fa la llei fa
la trampa.
Tinc la sensació que la ciutadania no s 'ho pot creure. Ells s 'ho creuen? O és que són prou conscients i ens estan prenent la
cabellera? Com podem comprovar la corrupció també esta en la Justícia. 1alguns ens volen fer creure que lacrisi s 'ha acabat.
Aquesta més que clar, mentre es mantingui fins i tot proliferi la corrupció, a Espanya sera molt difícil reduir la crisi.
Perque la riquesa d'un país no és només l'económica, la més important és la dels valors.
El Te rebutja les tesis de la Generalitat
El que encara no se sap és quan tocarem fons.
Josep Garriga
sanna
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada