REVISTA SKORPIO Nº 14 ABRIL-JUNY 2013 pàg. 10 ESSÈNCIA- ESPORT

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Abril/ Juny 2013· 11 ESSENCW DONA NOTICIA ¡Ai Amau! com et trobés, molt bé Manel! i tu que tal, tenia ganes de parlar-te, de lo molt que esta passant, ¡Ai Manel! si no t'expliqués, ara ja em fas molt patir, sols et demano certesa, en tot el que em vol s dir. La noticia es vent certa, home honrat el que m'ho ha dit, es el veí mes arnic, del tercer pis!, sols que la noticia, no es pot dir. [Die tercer! no i ara!, prou recordo el segon, volia dir, és el rnillor company que tinc, aquell que mai m'ha mentit. [No! Amau, tot posant ordre, el més vent informa't d'aquí, és el fill de la portera, sap tots els secrets del país. Diguem Manel, el que vulguis, que tinc tard i he de partir, la noticia no te importancia, ja que tampoc ¡la podré dirl. Company no et preocupis, de tot el que em volies dir, sols demano a Déu i els Angels, que tingues molts bons arnics, . Aixo si que és bona noticia, i també la pots vent compartir, L'ESTIMACIÓ que et tinc, la sembris amb amics i enernics. Iosep Pons Toll R'll':nu ...1 UNA HORA MENOS EN CANARIAS. Després de les dues últimes maratons corregudes sota la pluja (Estocolm i Sant Sebastia) el meu repte per al 2013 era córrer una marató de seca, una marató en que les probabilitats de pluja fossin quasi nul-les. Descartant córrer al desert del Sáhara i als Monegros, vaig pensar en les Canaries ... I dit i fet, en un plis plas vaig aconseguir dorsal, vol i hotel per anar a córrer la Gran Canaria Maratón el dia 20 de genero Són les nou del matí de diumenge (una hora més a Catalunya), quan es dóna el tret de sortida de la Gran Canaria Maratón. Dues voltes a un circuit urba de Las Palmas. Som poc més de 500 corredors, encara que també es corre alhora la Mitja Marató, en la qual hi ha quasi uns 2000 atletes inscrits, més un munt d'equips que fan la Marató per relleus. Tots junts som un bon grapat de corredors que fem goig i tot! Divendres fa molt de vent, i dissabte també, amb vent al matí, a la tarda, a la nit ..., sembla que aquí a les Illes sempre corre l' aire. Temperatura 17°C i ennuvolat. Les sensacions per córrer són molt bones. Els voluntaris fan una feina excel-lent ja que, a més d' organitzar, estan contínuament animant. Els avituallaments estan controlats per l' exercit, tots ben uniformats, fins i tot fa una mica de respecte agafar aigua! Després de passar per l'avinguda Marítima, anem cap a la Isleta i més tard afrontem els tres quilometres més preciosos de la Marató: la platja de las Canteras. Al quilometre 12 1'Esther em dóna el primer gel. Al quilometre 14, veig un canari amb una superpancarta que diu "Arrepentios". Quina forma d'animar més rara que té aquesta gent! Entrem als dos barris més emblematics de Las Palmas, primer passem per Triana i més tard per Vegueta i altre cop per Triana, i encarem 1'última recta de la primera volta de la Marató. De cada 5 corredors, 4 ja es queden perque ja han completat els 21 quilometres de la Mitja. Si fins ara havia corregut acompanyat, la segona volta corro practicament en solitari, i aíxo és més dur, ja que perdo la referencia dels altres corredors. M'ajunto una estona amb un canari (corredor s'entén), pero el meu ritme i el seu s'assemblen com un ou a una castanya i ens separem per anar cadascú al seu aire. Altre cop la bellesa de la platja de las Canteras, és 1'hora de prendrem el segon gel. Havia fet una previsió molt optimista de la marató pero ja veig que no la podré assolir, la soledat passa factura al meu coco ..., i una altra vegada el ditxós canari, pero amb una pancarta nova que diu:"Todos al infierno". No et fot, en aquest punt de la Marató i que et desanimin d' aquesta manera ... ! I per postres al quilometre 36 m'avanca la tercera dona ..., ja no podré ni fer po di virtual femení! Ja estic al quilometre 42, només em queda 1'última recta. Hi ha molta gent animant a les grades de l' arribada. Entro sol i tothom em mira a mi, el coco se'm desbloqueja i em poso a aplaudir i animar tata aquella gent, i com més aplaudeixo jo més aplaudeixen ells, i jo vinga a engrescar-los aixecant les mans, aixo sí que és una festa! Sens dubte la millor arribada de totes les maratons que he fet. Ni m'he adonat que he entrat amb un altre corredor que venia pel darrere. ...1 una hora menos en Canarias senyors, encara que aquesta marató no he trigat una hora menys a fer-la! Iosep Pons Puigdefabregas