REVISTA SKORPIO Nº 14 ABRIL-JUNY 2013 pàg. 16 HISTÒRIA

LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Abril/ Juny 2013 11 ¡VISCA LA PEPA! Un dia, fa uns anys, una parella jove em va aturar al c. Ferran de Barcelona i em va dir: ¿La plaza de la Constitución, por favor? Els vaig adrecar a la placa de Sant Jaume tot deduint que ni ells, ni qui els havia indicat la placa, tenien la més mínima idea de Barcelona. La placa de Sant Jaume és coneguda a tota Catalunya perque és el nostre centre político Durant anys vaig treballar-hi i hi havia manifestació diaria o poc menys, de vegades els manifestants sadrecaven contra l' Ajuntament i de vegades contra la Generalitat, tot era qüestió de girar la cara cap a un costat o l' altre. Pero tot i que incomptables catalans hem estat a la placa de Sant Jaume i tothom la coneix, pocs han llegit el que posa a la facana de l' Ajuntament gravat en pedra amb lletres ben grans: "Plaza de la Constitución". 1 és així. perque ellloc d'Espanya on historicament s'ha lluitat més aferrissadament per les diverses constitucions espanyoles ha estat Catalunya, i per aixo mateix el consistori de Barcelona, va canviar el nom tradicional i nostrat de placa de Sant Jaume', per "plaza de la Constitución", pero com sovint s'esdevé amb els noms artificials i imposats, va ser ignorat pels barcelonins.? Espanya és el país d'Europa que més cops militars ha sofert i quasi sempre que hi ha hagut un "període constitucional" ha estat arran d'un cop militar, un "pronunciamiento" en terminologia castellana i militar. La primera Constitució espanyola es va fer a Cadis l'any 1812 i va tenir molt poca durada, ates que el rei Ferran VII la va abolir, així que va poder, en tomar de l' exili napoleonic de Franca. Pero entre l' absolutisme dictatorial i una constitució, no excessivament democrática, els catalans ho tenien clar: volien la "Pepa", que era el nom que rebia la Constitució de 1812, perque havia estat aprovada el dia de Sant Josep. Visca la Pepa! era un crit repetit un i altre cop, amb una connotació de llibertat i alegria, que molts coneixem sense saber-ne l' origen. Una mostra d'aquest amor i lluita catalans per la constitució espanyola és el que es va esdevenir 1'any 1820 quan una multitud de barcelonins va demanar la proclamació de la Constitució al Pla de Palau.' El general Castaños ho va prometre i el poble per celebrar-ho i amb alegria desbordada es va adrecar al' edifici de la Inquisició (actual Museu Mares) i, segons va informar Villacampa al Ministre de Guerra a Madrid, ...deseoso el pueblo de libertar a los presos que se hallaban en las cárceles de la Inquisición, se arrojó con furia a la casa donde se hallaba establecido este Tribunal, y abriendo con violencia las puertas de las prisiones, les dio la libertad. Aquest va ser el final de la Inquisició a Catalunya, abans que es suprimís legalment a la resta de 1'Estat. Ara els catalans per majoria democrática, clarament expressada a les eleccions del 25 de novembre passat, volem la independencia i tots sabem que el principal obstacle legal a salvar és la Constitució espanyola vigent. És ben cert que d'acord amb aquesta Constitució no hi ha cap possibilitat legal d'assolir la independencia. La diferencia fonamental actual en relació a temps passats és que els catalans sabem que Espanya no pot enviar l' exercit, cosa que preveu aquesta mateixa Constitució, perque és incompatible amb formar part de la Unió Europea. Per primera vegada en 300 anys no estem obligats a lluitar pel mal menor que és la famosa constitució espanyola d' enguany o antany. Hi ha qui diu, que si es va canviar la Constitució en quinze dies per desig de Frau Merkel, bé pot canviar ara per encabir la independencia de Catalunya. Penso que no és el mateix. Afegir un article que practicament res altera, no és el mateix que modificar el primer i segon article, que són essencials per al concepte que els espanyols tenen del seu Estat. Dit d'altra manera, la reforma de la Constitució vigent pel que fa a aconseguir la independencia de Catalunya és una quimera, una impossibilitat. Hi ha algú que cregui que els espanyols aprovarien que Espanya no és una única nació i que la sobirania no resideix en tot el poble espanyol? Ningú, i aixo val tant pels que ho afirmen dogmaticament, com per als que intenten fer equilibris federalistes, com per als partidaris de la independencia. La reforma de la Constitució és un camí impossible i que no porta enlloc. Professors de Dret Constitucional espanyols de reconegut prestigi han coincidit en la impossibilitat, d'acord amb la legislació vigent, que Catalunya esdevingui independent, pero alhora han dit que cal trobar una solució ates que no se sap quant de temps el Govern espanyol trigará en veure's obligat a pactar i negociar, perqué hi ha una realitat indefugible. Espanya esta forcada a triar entre legalitat constitucional i legitimitat democrática. Triar la primera opció a la llarga és insostenible i implica la destrucció de la mateixa Espanya que volen defensar, només perque estem al segle XXI i formem part de la Unió Europea on la democracia és básica i essencial, és constituent. És per aixo que el nostre Parlament va aprovar el 24 de gener a la "Declaració de sobirania i el dret a decidir de Catalunya", entre altres, el següent: S 'utilitzaran tots els mares legals existents per fer efectiu l' enfortiment democratic i el dret a decidir, i també ,Es dialogara i es negociara amb l' estat espanyol. les institucions europees i el conjunt de la comunitat internacional. No sera fácil, pero hi arribarem per que a més de tenir la voluntat i la legitimitat democrática, la llei internacional esta amb nosaltres. Pero no ho oblidem, depen de tots nosaltres, ens cal convencer amb raonaments clars i reals i sense acritud els indecisos, hem d'assegurar la victoria. Visca Catalunya lliure! Maria Teresa Massons 1 A aquest lloc hi havia hagut l'església i el cementiri de Sant Jaume que van ser enderrocats per fer la placa actual. La facana de Sant Jaume va ser traslladada a l'església de la Trinitat del C. Ferran, antiga sinagoga del call nou, que va esdevenir la església nova de Sant Jaume, nom que conserva actualment. 2 Un exemple cabal és l'avinguda d' Alfonso XII, més tard ay. de la República, i encara despres ay. del Generalísimo Franco, pero que sempre ha estat anomenada "Diagonal" per tothom. 3 A Barcelona, a més de la placa de SantJaume, hi ha un altre lloc emblernatic de manifestació, pero menys conegut: el Pla de Palau, que és a tocar de l'estació de Franca. El nom ve d'un palau reial que hi havia i que va desapareixer fa uns 150 anys arran d'un incendio Hi residia l' autoritat governativa i, a més, esta prop del palau del Govern Civil i no gaire lluny de la Capitania General. Darrerament hi ha hagut grans manifestacions que han acabat a aquest lloc davant del pare de la Ciutadella. Tot hi torna!