REVISTA SKORPIO Nº 14 ABRIL-JUNY 2013 pàg. 3 HISTÒRIA DE LA VILA: CALELLA (Iª PART)

11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL AbrillJuny 2013 Historia de la Vda. CALELIA (la Part) De l'edat antiga al segle XIV Malgrat que dins el teme de Calella no es coneix cap vestigi de poblament d'epoca ibérica, sabem que tota la franja costanera del Maresme era habitada per la tribu dels laietans, diseminada en petits poblats situats en enclavaments elevats de fácil defensa. A partir del segle 1 aC, el progressiu procés de romanització va fer surgir nombroses vil.les a les zones baixes del litoral, comunicades per la via romana que conduía a Barcino. Es tractava de mansions agrícoles, dedicades a la producció de blat, oli o vi. A Calella han estat excavades, al sector de 1'hospital, les restes d'una viLla romana datable entre els segles 1 aC i 1dC Fora d' aixo, no hi ha cap altra referencia histórica destacable del terme durant tot el primer mil-lenni de la nostra era. Després de l' ocupació arab, a partir del segle IX, el terme formava part d'una extensa demarcació que anava des de Caldetes fins a Tordera. A partir del segle XI esta documentada l' existencia del veinat de Capaspre, integrat a la parroquia de Pineda, sota la dependencia senyorial del castell de Montpalau. Estava format per un reduit nombre de masies situades al capdamunt de la riera, amb una torre de defensa i un parell de capelles, dedicades a Sant Quirze i a Sant Elm. El toponim de Calella apareix documentat des del principi del segle XII. A partir de llavors, allunyat el perill sarraí, alguns veíns de Capaspre bastiren les primeres cases de pescadors prop de la desenbocadura de la riera. El naixement de CaleUa Hi ha dues dates clau que condicionen el naixement del nucli agrupat de Calella. La primera és 1'any 1327, quan el rei concedí el privilegi de celebrar mercat setmanal; i 1'altra el 1338, quan el vescompte Bernat II de Cabrera, senyor de Montpalau, atorga carta de poblament i franqueses als hatitants de "tots los poblats en lo lloch de Calella", pels quals estableix personalitat col-lectiva sota el nom d'Universitat de Calella del terme de Montpalau. En aquest document es fixen els lírnits de la població (des de l' actual carrer de Romaní fins a la riera, i des del mar fins a la muntanya del Roser). Els privilegis de la carta de poblament, confirmats de nou pels Cabrera el 1429, i el desenvolupament de la pesca, van afavorir l' augment de població i el creixement urba. Des de 1400 residi a la vila el batlle de Montpalau, que exercia la juristicció en nom del vescompte, i alllarg de tot el segle XV moltes famílies pageses del vemat de Capaspre abandonen els masos per habitar a la vila. L'edat moderna Segons el fogatge de 1497, el nucli urba de Calella tenia 35 cases habitades, més 9 llars als veínats de Capaspre i Vallderoure. Durant el segle XVI, la vila configura el seu tramat urba centrat per la Placa, on se celebrava el mercat, i els carers de 1'Església, Jovara, de Mar (Bartrina), Batlle i la Clota, conegut també com el barri d'en Salvador, pel gran nombre de solars que aquesta família hi posseia. D'aquella epoca es conserven diversos casals, molts d'ells fortificats pel perill que suposaven les incursions dels corsaris turcs i berberiscos. El 1525, el papa va autoritzar la creació de la parroquia de Calella, independent de Pineda, i tres anys després s'iniciaren les obres del temple parroquial. Mentre durava la construcció, els calellencs rebien els sagraments a la capella de Sant Elm, dedicada a partir del segle XIX a Sant Quirze i a Santa Julita. El 1564 es va consagrar la nova església i el 1599 els Cabrera atorgaren nous privilegis establint l' organització definitiva del consell municipal, representat per jurats i consellers, renovables anualment, i dividint els habitants en tres classes: acomodats, menestral s i jornalers. Després d'un llarg període d'estancament a causa de les guerres i les epidemies que assolaren el país durant el segle XVII, a partir del 1714, un cop acabada la guerra de Successió, la vila inicia un continuat procés de creixement i puixanca economica, passant dels 768 habitants del 1718 als 2.637 el 1787 . Paral-lelament, les tradicionals activitats agrícoles i pesqueres es van veure ampliades amb la construcció de vaixells i l' elaboració de puntes o randes. El darrer terc de segle, merces a la liberalització del comerc amb les coloies americanes, fou l' epoca daurada del comerc ultramarí, que contribuí decisivament al desenvolupament industrial de tota la comarca. L' emigració cap als nous mercats i l' enriquirnent de molts comerciants --els americanos- afavorí, amb el seu retorn molts anys després, el desenvolupament economic de la vila. Segons el viatger Francisco de Zamora, que visita la contrada el 1790, Calella tenia unes 550 cases, una flota de 5 vaixells de quatre tones i 60 barques de pesca; hi havia 370 homes matriculats com a gent de mar i l' elaboració de puntes ocupava gairebé mil dones. Es desenvolupa també en aquella epoca la tradicional indústria del genere de punt. El 1767 havia arribat el primer teler i el 1790 ja n'hi havia més de 200, dedicats a la fabricació de mitges de seda i de cotó. Cap a la meitat del segle XVIII va esfondrar-se 1'església, reconstruida poc després i ampliada a partir de 1785. A la fi del segle, molts nous carrers s'havien afegit al nucli inicial, mentre els gran s eixos de desenvolupament eren el carrer de l'Església i el carrer de Jovara. I sereu ob . .. , , seqUlats amb un regal. L agraciat, qUe es posi e amb el club d'E n Contacte scacs Sk; . (Josep 663 5 OrplO CadUca als 15 dies.' 52 830S~! J