REVISTA SKORPIO Nº 14 ABRIL-JUNY 2013 pàg. 5 ENTREVISTA : LA LLIBRERIA LA LLOPA AGUANTA LA CRISI- EL PLAER D'ESCRIURE: SI MÉS NO, UN REPTE

11 LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL Abril/ Juny 2013 La llibreria La Llopa aguanta la crisi "El món del llibre té un pastís que ha rebut les queixalades dels competidors de la lletra impresa, ara, cal saber si la rendibilitat del pastís que queda et permet mantenir la viabilitat de l' estructura actual". La frase és de Xavier Gamell, un dels impulsors de la llibreria La Llopa de Calella. Gamell confia cegament en que, tot i la crisi del sector amb el tancarnent de la histórica llibreria Catalonia i el futur molt incert d'una altra clássica com Robafaves de Mataró (el 2006 va comprar el 51% de les accions de Catalonia), les llibreries no desapareixeran. Sí que els caldra una adaptació al moment actual, marcat per la competencia del llibre electronic i l' afectació de la crisi economica. Xavier Gamell explica que La Llopa també n'esta patint les conseqüencies, pero que se'n surten prou bé. Fa uns anys, la llibreria va reformar tota la seva imatge. Els 6 últims mesos han mantingut les vendes i aquestes festes de Nadal, la llibreria ha fet més caixa respecte al mateix període del 2011. Els llibres que més sortida han tingut són els infantils. És per tot aixo, que el futur se'l miren amb optimisme. A més, amb un objectiu ben alt "quedar com a llibreria referent de la zona". Gamell és de l'opinió que el futur, marcat per la competencia de les noves tecnologies, fará que no n'hi hagi prou amb el client de proximitat. Per aixo, la necessitat de mantenir el segell de referent. Actualment, arriba gent de Lloret, Blanes, Premia. Fins i tot, d'Hostalric, a la Selva. Afavorit també per la transformació que, des de fa uns anys, esta activant el comen; de Calella. Caries Pascual XAVIER GAMELL I FOTO: CARLES PASCUAL El plaer d'escriure: si més no, un repte Escriure esdevé un art, sempre que es tracti de crear, no pas de copiar. El primer amb que s'ha de comptar no és el paper i elllapis, sinó 'la idea', la base per construir una historia, un relat, un fet, un conte ... Sempre comencarem titulant 1'escrit, o bé tenint una idea de la base a desenvolupar. Després iniciarem el relat intentant no tan sols situar el lector sinó també provocant o captant el seu interés per al seguiment de la lectura. A la continuació s'ha de mantenir elllumí ences, perque el lector no s'avorreixi o cansi. El desenvolupament de 1'escriptura ha de ser com quan es pinta un quadre, embellint el seu contingut, aprofitant la riquesa delllenguatge, aportant matisos; i la qualitat literaria ha de ser prou animada, no tan sols perque la literatura arribi al lector, sinó per a que el missatge argumentat per l'escriptor es faci entenedor. Hi ha aficionats a l' escriptura que sempre portem llapis i paper, i de vegades també anotem tots els pensaments, vivencies o arguments puntuals que ens passen pel cap, o quan veiem alguna cosa que ens crida 1'atenció, apuntant-lo tot seguit en un tros de paper, un tovalló o en el diari que estem llegint, etc. Si no es fa així, la musa se'ns en va, i després costa molt de recordar, especialment quan ja no som tan joves. El que importa és el motiu, la base, l' acudit, la idea o 1'espuma. L'impuls que en aquell instant ens serveix per construir un relat: el nostre escrit. A l' escriptor per naturales a l' acompanya l' esperit crític recolzant- se en la llibertat de expressió i la democracia. La majoria d'escriptors s'expressen millor escrivint que parlant; per una banda, escrivint tenen més temps per triar l' expressió i el text adient. També llueix més l' escrit perque, si cal, es pot rectificar. A més, hi ha escriptors que tenen la virtut de potenciar la musa creativa mitjancant l'escriptura, especialment perque en gaudeixen fent-ho. La paraula dita se 1'emporta el vent o s'oblida. A més, es diu tal com surt, sense preparació previa. Un exemple seria el cinema i el teatre: El teatre és en directe i si hi ha alguna errada ja no es pot rectificar. En canvi, el cine és retocable, igual que 1'escriptura. També existeix 1'escriptura programada que es basa en una serie de dades o coneixements empírics per després, si és el cas, afegir- hi els nostres judicis de valor perque, encara que intentem ser objectius i imparcials, difícilment ho _aconseguirem, degut a que cada ploma té la seva tendencia, el seu criterio Tal com diu Ramon de Campoamor "Res és veritat o mentida, tot és segons el color del cristall en que es mira". La raó o la veritat és efímera. Una ampolla pot estar mig buida o mig plena, i las dues afirmacions són veritat, pero depenent de la ploma, la tendencia sera negativa o positiva. Sense anar més lluny, fins i tot a les noticies diáries es pot constatar que a diferents canal s televisius que parlin sobre una mateixa noticia, segons com la donin es pot entendre ben diferent. Amb les estadístiques passa igual, tot dependrá de la nostra exposició. Per exemple, si entre dues persones es mengen un pollastre, vol dir que s'han menjat la meitat cadascú, quan resulta que en la realitat un s'ha menjat tot el pollastre i l'altre res de res. Amb totes aquestes qüestions i d'altres s'hi troba I'art de l'escriptura. Aquesta porta el lector al terreny que 1'interessa a 1'escriptor pero, atenció! Sempre cal tenir molt en compte que el rei de la nostra tasca, l' objectiu principal, és agradar al lector. També, 1'edat de l'escriptor és un element a tenir en compte, ja que l' experiencia i les vivencies son un ajut per escriure. Per tant, tenim 1'escriptor aficionat, 1'escriptor casual i l'escriptor professional que es posa al davant de la seva taula de treball i si no té res preparat deixa anar la imaginació per aconseguir el seu objectiu, la feina feta. Hi ha molts tipus d'escriptura i molts mestres de 1'art de escriure. Espanya ha estat un exemple alllarg de la historia; l'Edat d'Or de la literatura ho demostren clarament, i d'altres generacions també han estat reconegudes arreu del món. Jo, com un simple aficionat que soc, amb tot respecte i humilitat m'atreviria a dir que l'escriptor que aconsegueix captar 1'atenció del lector és el millor aplaudiment que li poden donar perque, a mesura que va avancant, lluny de avorrir o cansar, incrementa el seu interés fins el punt que el lector procura no aturar-se per no perdre el fil de l'agulla i amb ganes de saber com s'acaba. En la mateixa mesura que el lector en gaudeixi d'un text, al mateix temps l' escriptor haura aconseguit el seu objectiu: agradar o si més no entretenir al seu públic lector. Tinc la sensació que em faria molt felic, encara que fos des del país del Mai Més, veure als meus néts assajant l'art de 1'escriptura. J. A. Lápez Garriga I I J