REVISTA SKORPIO Nº 14 ABRIL-JUNY 2013 pàg. 6 MEMORIA : RECORDO EL DOCTOR MASSONS

LA PRIMERA REVISTA O'ESCACS IINTERES SOCIAL Abril/ Juny 2013 11 RECORDO EL DOCTOR MASSONS Fa uns mesos ens va deixar el doctor Josep Maria Massons i Espulgues, un gran amic del poble. Jo conexia el metge de tota la vida, pero només de vista, possiblement ni ens havíem saludat mai, fins que la rampellada de fer poesia em va portar, de retruc, a establir una bona amistat amb ello Un día el metge, sabent la meva recent afició, em va dir: "Mollfulleda, vol que li ensenyi a fer poesia"? Dones, sense pensar-m'ho dues vegades li vaig dir que sí. No em sabrá mai greu d'haver-li fet cas quan em va aconsellar que em comprés elllibre de gramática i així podia dependre només de mi mateix per seguir escrivint. És allo que es diu: "No donguis peix, ensenya a pescar-lo". De totes maneres no és pas que avui pugui fer volar coloms amb els meus escrits. De tant en tant li feia alguna visita i ens asseiem a l' ombra del seu patio Parlavem preferentment d'historia, que era el seu segon tema preferit després de la medicina i en aquesta materies jo entenia algunes coses. Algun cop ens fícavem en el camp de la medicina; jo hi entenia ben poca cosa, pero un dia va sortir l' estudi que el doctor japonés Ojino va fer sobre el període fértil de la dona i dels fills que n'han nascut no desitjats per fiar-se de tal descubriment. Les xerrades se'ns feien curtes perque el meu temps era molt limitat. Algunes vegades vaig anar a Can Rabassa amb Un dia, mentre estavem prenent la fresca al' ombra del seu pati, va venir la seva esposa, la senyora Leucadia, amb un grapadet de claus a la ma, Com sí fos endevina, pensá que jo entenia de fontaneria i diu: "Josep, no tenim aigua, té aquestes claus i aneu amb en Mollfulleda a arreglar el motor del pou". Déu meu -penso- i que hi puc fer jo? Pero anemho a veure, igual es produeix el miracle i em guanyo un reconeixament al merit dels fontaners. Mentre feim carní cap el pou vaig tenir la sospita que el motor tenia una petita averia de fácil solució. Un problema que molts pagesos hem hagut de solucionar moltes vegades prescindint del fontanero Descollo el cargor de la bomba i se sent el petit soroll. Es va alliberar la bombolla d' aire, la que jo sospitava, i el problema resolt. El doctor no s'ho acabava de creure i per aixo em tingué en consideració, i els seus elogis cap a la meva persons arribaren a les oides d'un seu hoste, el poeta barceloní Pere Vives i Sarri, amb qui ens vam intercanviat un llibre de poesia, el seu era el divuite que havia publicat. De fet era un dels vint llibretons que portava publicats, que no arriba a les cent pagines i que es titula "Dies sense temps". L' anécdota desafortunada amb el doctor Massons es va produir un diumenge del 2002. El metge em va fer aquell any el proleg del meu segon llibre de poesia i a pocs dies de Nadal va venir expressament de Barcelona per entregar-me'l a Can Rabassa acompanyat del seu gendre. Com die, van venir expressament i tenien pressa per tornar a Barcelona. la motosserra per tallar-li uns arbres panyar-me per observar la feina, i de dir -doctor, no s' acosti tant que de una em diu: "Mollfulleda, se m'ha i necessito la vista per treballar". El de la "Historia de Santa Susanna". un pages comjo mateix diagnostiqués Academia de Medicina els con sevaig mirar l'ull i li die -Doctor, no es la sensació de tenir l' espuma clavapetita ferida i li fara la guitza durant hem treballat al bosc, per sort o per cia de petits incidents com aquest. gnostic, cosa lógica tractant-se d'un morts i al doctor li agradava acomde ben a prop, tant que li vaig haver aquesta eina té males entranyes- i tot clavat una cosa a l'ull, no hi veig bé metge llavors estava acabant elllibre Semblara d' acudit o faula si die que a un Hil.lustríssim Doctor de la Real qüents efectes de la lleu rascada. Li preocupi que aixo no és res, li fara da, pero no, simplement li ha fet una quatre o cinc dies-. 1 és que els qui desventura, en teníem llaga experien- El metge no confiava en el meu diapages, i es va fer portar a Urgencies. Va donar la fatal casualitat que en aquells moment uns músics estaven a casa fent-me una entrevista amb la grabadora en marxa sobre els dos antics músics de Santa Susanna i els instruments que dominaven. Eren el meu pare i l' oncle Antón amb el fiabiol i tamborí i la coixinera, respectivament. Les ciscunstancies van tirar per terra l' entrevista amb els nois, que dos d'ells veníen de Valls expressament. Es va avortar l'entrevista, que tanta il.lusió em feia poder satisfer l' interés d' aquells nois que tenien en saber sobre la historia dels dos músics i de dits instruments. Isidre Mollfulleda i Verdaguer