LA PRIMERA REVISTA O'ESCACS IINTERES SOCIAL
Abril 2012
ESSENCIA
EL NOSTRE POBLE
Jo et veig com el millor
tenim penes, problemes i alegries,
qui no en té, no es un poble de debo,
l'important, és despertar i dir que puc fer jo.
-Posem-li tots la llavor i que sigui la millar,
fem-Ia créixer amb harmonia
de pau amor i estimació,
els altres pobles vegin, tot el que tenim de bo,
- No volem tenir gran figures,
de guerrers, ni dictadors,
volemdialeg, pau i harmonia
i dubtar del que fem, per fer-Io millor.
- Ser senzill, treballar i estimar,
familiars, amics, o necessitats, de debo,
volem tenir un poble, agradable tothom.
sense enveges ni rencors.
- Benvingut, el que ve de fora,
si s' adapta, millor que millor,
tots plegats, farem gran pinya,
si no o fa, pot quedar-se tot sol.
- La pena més gran, sentir-nos colonitzats,
de persones, que fent la grat descoberta,
com si amagats estéssim, a la sitja o al caixó,
estem oberts a tothom, no ens calen conqueridors.
-Volemel de casa, siguin festes costums
o tradicions.
que el seny i la rotllana, amb la sardana
porti l'alegria per disfrutar-la els que som,
a les paraules, posem-li el cor i sentiments.
-Arribada la Pasqua Florida,
tenim la primavera en flors,
difrutem i contemplem la natura,
sempre ens omple d'il-lusions.
-Volemviure i disfrutar, de tot i amb tothom
que la forca i ostentació, del que fem,
sigui el cami que busquem, alegre i joiós,
posem a la vida molt, d'AMOR i ESTIMACIÓ.
Iosep Pons Toll
ESPORTS. CANICROSS.
Canicross. Que us suggereix aquesta paraula?
Simplement consisteix en corre per la muntanya amb un gos. Aixo sí una
mica organitzats. Perque tots dos heu d'anar al mateix ritme. És per aixo
que cal que portis el gos lligat amb un cinturó especial a la teva cintura i
amb una corretja d'uns dos metres perque tingueu entre els dos una mica
de marge de maniobra. D'aquesta manera et queden les mans lliures ...pel
que calgui ....
Una de les normes basiques del canicross és que el gos sempre ha d' anar
al davant o al costat, mai darrera. El gos per a poder participar ha de tenir
una edat superior a un any, portar microxip i les vacunes obligatories al
corrent i abans de comencar la cursa ha de passar un control veterinario
Com podeu veure el gos esta súper controlat!
Normalment perque la cursa sigui amena i viable no cal superar el centenar
de participants, ja que si no les sortides poden ser una mica caotiques,
els avancaments dificultosos, ja que els camins de muntanya solen ser
estrets i sinuosos i amb desnivells considerables.
Us explicaré la meya experiencia d'un dels tres canicross que hem corregut
aquesta temporada.
MOIA.
Una seixantena de corredor s amb els gossos prenem la sortida. A primera
linea un grapat de gossos supermotivats, nerviosos i amb unes ganes
boges de córrer. En canvi la Duna, la meya gossa, mirant en direcció contraria
a la sortida tota tranquil-la, potser una mica atabalada pels quatre
impresentables que no paren de bordar.
Es dona el tret de sortida i... a nois!! quin canvi d' actitud!. La Duna comenea
a tirar i tirar. Fa pujada i quasi no la puc seguir. Fem quatre o cinc
avancaments mentre sortim del poble i enfilem muntanya amunt. El carní
és relliscós i cal anar en compte de no caure, sobretot en els trams de fort
pendent. La Duna segueix a la seva bola, amb un bon ritme que tinc que
anar frenant a les baixades.
Tot el recorregut esta ben senyalitzat amb cintes de plastic, pero hi ha una
estona que correm sols, ningú al davant, ningú al darrera, pero agafem un
carní equivocat; no tardo molt en adonar-me que no anem bé i reculem.
Cree que hem perdut un parell de minuts.
Ja estem entrant el poble i la Duna al veure gent pels carrers animant se'm
relaxa i redueix a tercera ...a segona ... a primera ...; uns quants corredors
ens avancen en el tram final. Dels deu quilometres del tracat tan soIs hem
fallat en el darrer quilometre, tot i aixo quedem tercers de la categoría.
Pero el més important de tot és que hem gaudit de l' esdeveniment.
Josep Pons Pui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada