LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL 11
Abril 2012
EL SENYOR CASALINS AL TELEFON
Crec que amb el títol ja veuran que estem de broma.
Ates que em sento bé escrivint. Últimament m'he sortit fora de la poesia, pero per tocar altres temes. Com molts
ja saben tinc un aliat que dóna a coneixer des de fa anys poemes de la meya collita. És el conegut veí del nostre
poble de tota la vida, en Pere Nogueres. Després de deu o onze anys d' entrar a Radio Santa Susanna convidat per la seva locutora, Merce
Gurnes, fa un temps que en Pere s'ha convertit també en un artista assidu de Radio Tordera, aixo vol dir que ho fa molt bé. A través de
les ones d'aquesta emissora en Pere ha donat a coneixer alguns d'aquests nous escrits. Les ones de Radio Tordera no ens arriba aquí als
nostres contorns i em serveixo d'aquesta magnífica revista Scorpio per donar a coneixer aquestes ratlles medites fins avui.
Per a vostes, lectores i lectors aquí tenen aquest monoleg
Diguim, amb qui tinc el gust de parlar? El senyor Casalins, Jordi Casalins, i en que el puc servir senyor Casalins? Perdoni, pero el sento
molt malament, algun fil deu estar penjant, que hi hagi aquest soroll. No rri'ha entes, no li estic dient que voste estigui penjant d'un fil, i
ara! Em refereixo que a la seva línia deu haver-hi algun fil a punt de petar. Sí, sí té raó, sóc un despistat, pero si aixo va de mobil a mobil,
que aquí no hi ha fils. Ah caram, és el lloro que trenca avellanes. Pero escolti, que és que te el lloro penjat a l' orella o que, que se senti
tant de prop? No, en aquests moments no estic de broma. De tota manera faci el favor de portar el lloro a una altra banda o prengui-li
les avellanes.
1 diguim senyor Casalots, perdó, vull dir Casalins, a que es deu la seva trucada. Sí soc repartidor de llenya? dones no senyor, ni porto
llenya a domicili ni en venc a casa, ni em dedico a estomacar la gent. En principi pensava que alguns desconeguts no l'haguessin estomacat.
Bé, i sospitava de mi, menys mal que no es tracta d' aixo.
Escolti, senyor Casalins, jo li conec la veu a voste, m' és familiar la seva veu, no sera de La Geltrú i Vilanova?, ai sí perdó, Vilanova i la
Geltrú, ara ho die bé. Senyor, Déu meu, no puc pas negar que perdo el fil. A veure, voste no va pas fer la mili a Hosca, si que hi va ser.
Ho veu com ens coneixem. No li sona un tal Joaquim Catufoler?, instructor i caporal a la guardia en el campament. Ho veu com no vaig
errat. Aquell dia, i ja ens podem tractar de tu, aquell dia que estavem els dos de caporals de guardia, quina jugada em vas fer camarada
Jordi Casalins. Dues hores demanant-te que t'incorporessis i tu fent veure que no et despertaves que era hora del relleu i tu allá fent-te
l'adormit i tots els sentinelles en repos contents fent-se també 1'adormit, es veu que t'agradaven els cops de culata al cul. Veus, aquell
dia si que n'hi havia per repartir-te llenya, vas abusar d'un bon jan. Pero, bé, ja esta passat i més que passat.
Si, m' agradaria molt tornar-nos a veure, encara que després de cinquanta anys, possiblement ja no ens coneixeríem les cares. Us agradaría
que us vinguéssim a veure. Home, mira, fer tants quilornetres ja no em va gens bé, no m' agrada fer carretera. És un del problemes de
fer-se un vell, perque no ens enganyem, a la nostra edat, camarada Jordi, per més que pensem en la primavera fem-nos el carrec que és la
tercera i ben complerta: Per aixo ja et xiula a les orelles la biagra, si no la coneixes et comenca a dir: hola noi encara no em necessites?
1 tu no la necessites? Si que anem forts, quina sort tens tu camarada Casolans. Tornem-hi; vull dir Casalins. Dones, si ens encantaria que
vinguéssiu vosaltres, tu i la teva dona. Ella condueix. És vint anys més jove que tu. Renoi! com t'ho manegues aixo? És la segona dona,
avui dia res d' estrany; en aquesta edat, la dona avui peta d' aquí dema peta d' allá, i apa, com si fos el cotxe que també ja ha petat del tot
i vingui un de nou. El que és una mica d'estranyar són els vint anys.
1 per on petava la teva dona?, no no, no haig de fer-ne res. Pero ja veig que tu has fet calés a la teva vida, perque vint anys més que ella
fan una mica escudilla i l'enamorada no s' enamora per bonic i de parla fina. Perque, no ens enganyem, als teus anys ja deus petar i forca,
i no em refereixo a 1'efecte cigrons i mongetes seques. Ai Senyor, el que et sents a vegades; en aquestes edats, Casalins, ens cal fer-nosho
mirar tot aixo, perque ja hem corregut molt de camí i hem trencat més avellanes que el teu lloro, sobretot dins el cinema quan eren
més bones que la pel-lícula.
Bé, camarada de la son, quedem que diumenge vinent ens veniu a veure, tu i la teva segona dona. Espero que en vuit dies no em vinguis
amb la tercera. Dona vull dir. Home, ja és de pensant que al cotxe li posareu la directa. Dones, vinga, pengem i ens veiem l' altre diumenge.
Em fara molta il-lusió coneixer la teva segona dona. Va, no t'ho prenguis malament aixo de l' escudella, segur que feu bona parella,
i més si li compres bons vestits, li poses el Mercedes en nom seu i et planxa bé la corbata i et fa bones sarsueles; t'agrada més el conill.
Quin, quin de conill? el fet a la brasa, aixo vol dir que conserves bé el dentat, me n'alegro camarada Casalins que estiguis felic amb la
segona esposa encara amb les arrugues a mig fer. Si m'imagino que és com el conill a la brasa, ni cru ni massa torrat.
Després de quasi cinquanta anys encara somio de tant en tant que m'han tornat cridar afiles, i els die, pero que en voleu fer de mi sija
ni recordo si la pistola era un 9 llarg o del vuit, potser a hores d'ara també se'ls ha encongit fins el set i mig; ja no recordo si el fusell
d' assalt era per assaltar una esquadra o tota una companyia. Aixo si, somio que allá tothom se'm quadra. Un dia em pregunten si sóc el
coronel que ha perdut les estrelles, No sóc el coronel, sóc general de divisió, els die, és que m'he deixat a casa les estrelles i el mando
sobre mando, o baston sobre baston, que és el mateix.
Es queden seríosos i quan calculen que ja no els puc sentir diuen: Aquest pobre oficial s'ha tornat boig, no sé pas per que el tenen aquí.
Bé, un altre dia ja els explicaré com ha anat la visita del camarada Casalins, els faré cinc centims de si la seva segona dona li planxa bé
la camisa o si el fa anat amb la corbata arrugada.
Isidre Mollfulleda i Verdaguer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada