LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL
Abril 2012 11
EN RUFUS ID DE PINEDA, O DÉ ROS, O ROIG,
D'ALFATA" O DE SANTA SUSANNA?
El Maresme és una comarca llarga i estreta. Té una plana costanera, de vegades inexistent, i unes muntanyes no gaire altes, el Corredor
i el Montnegre. Sovint els pobles de la costa tenen una replica als turons. Hi ha Arenys de Mar i Arenys de Munt i Premia i Vilassar de
Mar i de Dalt. Altres vegades el nom difereix, pero la situació és la mateixa: Alella sobre Masnou, Tiana sobre Montgat, Palafolls sobre
Malgrat (que s'havia anomenat Vilanova de Palafolls), Sant Cebriá sobre Sant PoI, pero Pineda i Santa Susanna són una excepció? On
són el Pineda i el Santa Susanna de Dalt?
L'església de Sant Pere de Riu s'havia anomenat Sant Pere de Pineda i posteriorment es va construir a la plana Sant Joan de Pineda. La I
primera vindria a ser Pineda de Dalt i la segona és Pineda de Mar. fi
Sabem que al segle XIV el senyor de la vall del riu d' Alfata, és a dir, la riera de Santa Susanna, es deia, d'acord amb els documents
notarials en llatí medieval, Rufus III de Pineda, i ell al seu testament diu que la seva parroquia és Sant Pere de Pineda. Casa seva era
l'actual masia de Can Jorda, que per aixo té una torre de defensa, tot i que els pirates mai anaven terra endins. És la torre de la casa d'un
senyor feudal, i si el nostre Rufus era el tercer del mateix nom, ben segur que hi havia una nissaga.
No sabem com es deia realment en catala, Només sabem amb certesa que Rufus és la traducció llatina del seu nom catala. Rufus en llatí
vol dir pél-roig. També, el nom Rufés un nom catala medieval, provinent de l'abadia de Sant Ruf prop d' Avinyo, que va tenir una gran
influencia en l' organització eclesiástica de monestirs, esglésies i catedrals a Catalunya.
Pero hi ha un document que anomena Rufus de Pineda, Ros de Pineda, i aquí cree que tenim la pista del seu nom catala. Rufus no és
la traducció de Ros (ros en llatí ésjiavus). Sabem, tanmateix, que a l'ortografia catalana de l'edat mitjana la doble ss tenia el so xeix o
tx. Així, per exemple, el monestir de Rocarossa, prop de Tordera, amb ortografia actual hauria de ser Rocaroixa (o Rocaroja en catala
modern). Ros podria molt bé, dones, ser Roig i té una sola s perque és final de paraula. Aixo explicaría la paraula llatina Rufus per dir
el seu nom. Dit d'altra manera, cree que el senyor medieval de Santa Susanna podria dir-se, d'acord amb l'ortografia catalana moderna,
Roig de Pineda.2
1 que hi ha de Santa Susanna de Dalt? La Santa Susanna de Dalt és el nucIi de masies al voltant de Can Jorda, la casa pairal de Roig de
Pineda. Es diu que a Santa Susanna totes les cases són doblades i sovint són els masos de dalt o de munt els que han esdevingut casalots
o ja no hi són. Per exemple l'actual Can Bonet era el Mas Bonet d' Avall, perque hi havia un aItre d' Amunt. L'actual Can Rabassa s'havia
anomenat Mas Palomeres d' Avall i a l'actual Plana d'en Rabassa hi havia el Mas Palomeres d' Amunt (encara existeix el pou de la casa
no gaire lluny de la riera).
Que en sabem de la historia d'en Roig de Pineda? No gaire. Depenia del castlá de Palafolls, que depenia del vescomte de Cabrera i
aquest vescomtat finalment va acabar sent una propietat del ducat de Medinaceli. Aixo dificulta extraordináriament la investigació de la
casa de Cabrera, ates que els arxius són propietat particular del duc de Medinaceli que els té a Andalusia. La informació més important
que tenim és a través del seu testament, que va ser lliurat en una venda de terrenys com a prova de propietat (antigament no hi havia
el Registre de Propietat i calia fer servir altra documentació per provar el dret de propietat i de venda) fins a acabar a l'arxiu particular
de la família Rabassa. Una traducció completa del testament es troba alllibre de la historia de Santa Susanna, del meu pare, Josep M.
Massons. Sabem, aixo sí, que Roig de Pineda va viure en una epoca molt difícil a Catalunya. La seva vida va coincidir amb la primera
i terrible epidemia de pesta i, potser, aquesta és la raó de la prematura mort de la seva esposa, que es deia Marquesa, de la família del
Mas Perasbert.
D'acord amb els documents que tenim (el s canelars de Can Creus) el dot de Marquesa de Perasbert va ser de 8.000 sous (400 lliures).
Aquesta quantitat de diners no és creíble (entre altres coses, se sap que el Mas Perasbert es va vendre 50 anys més tard per 53 lliures, com
hi pot haver un dot de 400 lliures sobre aquest mas?). Aixo fa pensar que hi ha un error al canelar, ates que un canelar és una relació de
documents endrecats per ordre cronologic basat en la copia d'altres documents originals. És un resum a benefici de la família o persona
que ha fet l'encárrec. És fácil entendre que no és difícil equivocar-se d'un zero quan s'esta copiant. Un dot de 800 sous continua sent
un molt bon dot, pero és creíble.
El fill i el nét de Roig III de Pineda van vendre tot el patrimonio Es dedueix que aquesta família va tenir la mateixa mala sort de molts
altres senyors a Catalunya (nobles petits o mitjans) d'aquell temps que es van arruinar. El motiu va ser que la pesta negra va delmar la
població i, en conseqüencia, va haver-hi molts masos que van esdevenir ronecs. Hi va haver a més grans sequeres i glacades i inundacions
i terratremols, Els senyors continuaven amb les despeses habituals (fer la guerra com a vassalls de senyors més alts i altres despeses),
pero no els ingressos. Pel que fa als pagesos de Santa Susanna, és molt rellevant un document del 19 de desembre de 1401, en que Marc
de Salellas, fill i hereu de Bernat de Pineda, va vendre a Bernat Jalpí "les remences, fadigues, intesties, eixorquies, cugucies, censos,
tasques, questies, toltes, joves, tragines, batudes i altres drets sobre uns masos de la vall de Riu d' Alfata. tot per 120 lliures" (que van
anar a parar a mans de creditors). Aquest document de venda conté una relació deIs mals usos que patien els pagesos de rernenca de la
vall de Santa Susanna.
Que eren aquests mals usos? Aixo ho deixem per a un altre artic1e.
María Teresa Massons
1 Les Homilies d'Organya, que és el primer document literari escrit en catalá, van ser redactades per un canonge agustinia (és a dir, que seguia la regla de Sant Ruf
d'Avinyó) de la catedral de Tarragona.
2 He sentit que algú anomena el molí enrunat de la Taverna, prop de Can Jordá i bastit per Rufus de Pineda, el molí d'en Rufo. Cree que és un error castellanitzar el nom
catala de Ruf, i, a més, no era el nom d'en Rufus de Pineda, d'acord amb el que sabem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada