LA PRIMERA REVISTA D'ESCACS IINTERES SOCIAL
Abril 2012
EL PASSAT MEDIEVAL NOMÉS HA CANVIAT DE NOM
Les Corts de Cadis, amb la seva famosa Constitució "la Pepa" (1812), amb la forta oposició de Fernando VII i la rancia nobles a, van
derrocar l'absolutisme i van bandejar el vassallatge i va portar esperanca i un ale d'aire pur al poble. Posteriorment, la part fonamental
d' aquell articulat va ser manipulada i tergiversada. Els emperadors i nobles d' avui, com antany, segueixen imposant la seva llei. Solapat
darrere de moderns estendards i estereofonics cants de sirena, segueix existint el feudalisme encobert.
A cavall del transcurs dels temps han desfilat nous emperadors, papes, cavallers, nobles i diputats, pero el fons sempre ha estat igual,
solament han mudat les cares i vestidures dels protagonistes.
Hem canviat templaris i cavallers de la noblesa, amb els seus coratjosos poltres i acerades espases, per portaavions replets de reactors
i milers de marins. Obames i Putins, actuals senyors d'imperis, han substituir els Jaume 1, Cid Campeador, Ricard Cor de Lleó o els
nostres comtes, diputats, senadors, autonomies amb les seves conselleries i milers d' endolls polítics, que xuclen i xuclen a tota máquina
substituint els cavallers, bisbes i nobles d' antany.
El poble pla, esclau constructor d' enormes catedrals, panteons i jardins reials, segueix pagant amb la seva sang els immensos edificis
anomenats borses o corralitos, bancs, centres financers, palaus reials i de governants, escampats per tota la pell ibérica, residencia de
personatges que l'espremen fins a l'extrem de llevar-li la llet que va mamar.
La banca, les hipoteques i les comissions i interessos deixen milers de famílies al carrer, sense sostre ni menjar. Des de les actuals televisions,
se segueix manipulant, desinformant, etiquetant les persones.
Impostos i gravamens que cal pagar del net dels salaris que, recalco, ja són nets. Defensors del poble i sindicats endolcits pels nous
senyors, incapaces de moure ni un dit per retornar la moral a un poble esclau i condemnat a resoldre una crisi que no ha creat.
El senyor Euro, el substitut que l'actual sistema ha triat, ni tan sols s' atura a comptabilitzar quants moren de gana pel camí, quants es
queden exhausts en cunetes o quants dormen sobre el cartró en ple carrer. No, el passat medieval no ha desaparegut, només ha canviat
denom.
Iosep Megias Verges
LA BORSA O LA VIDA
Personalment des que m'he jubilat em dedico a la borsa, em refereixo que a les nits baixo la borsa d' escombraries als contenidors, sempre
amb la sana intenció de reciclatge. Com cada matí compro el periodic i solament llegeixo que l'economia va molt malament i que la borsa
esta en negatius.
Pregunto als meus companys que passa amb la borsa?, pero tots opinen i ningú sap realment el que passa. La realitat és que la majoria dels
ciutadans no sabem que passa amb la borsa i si en sabem alguna cosa, és que no funciona.
Uns diuen que és el motor de l'economia, uns altres que és un centre d'especulació. Segurament si la borsa no existís l'economia seria
més real i funcionaria millor. Moltes vegades somio que la borsa ha tancat i que ja no existeix, pero quan em desperto veig que segueix
funcionant, segurament ha de tenir vida propia i sempre existirá. Al meu entendre des que les entitats financeres es van posar a vendre plan s
de pensions i a manejar els diposits dels estalviadors en borsa, les empreses cotitzades no valen el que marquen els seus actius sinó el que
decideixen quatre capitalistes que manegen com volen l'economia del món. Per a les ampliacions de capital, que és el motiu pel qual van
ser creades, s'ha anat degenerant de tal forma que la seva funció és completament especulativa. La borsa s'ha convertit en una especie de
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada