85
-COMPARATIU DE LLENGÜES:
*LA LLENGUA
DIU MOLT DE NOSALTRES:*
Ells diuen
'perro viejo' i 'mosquita muerta' allà on nosaltres diem *'gat vell'* i *'gata
maula'.*
La sort
màxima de la rifa és un masculí 'el gordo', allà, i un femení, *'la grossa',* aquí.
De la dona
de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui 'Virgen' i nosaltres que sigui
*'Mare de Déu'*.
Ells paguen
'impuestos', que ve d''imponer', i nosaltres 'contribucions' que ve de
*'contribuir'.*
Els
espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya,
ja que són
uns 'sinvergüenzas', mentre que els corresponents catalans, són, només, uns
*'poca-vergonyes'.*
Com a mesura
preventiva o deslliuradora, ells toquen 'madera' quan nosaltres toquem
*'ferro'.*
Allà
celebren cada any les 'Navidades' mentre que aquí amb un sol *'Nadal'* anual ja
en tenim prou, com en tenim prou també amb un *'bon dia'* i una *'bona nit'*
cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples 'buenos días' i 'buenas
noches' diaris.
A Espanya es
veu que ho donen tot, dar besos, dar abrazos, dar pena, dar paseos ... ' mentre
que als Països Catalans donem més aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets
*'fer petons, fer abraçades, fer pena, fer un tomb...'.*
Allà diuen
'¡oiga!' quan aquí filem mes prim amb un *'escolti!'*
Dels ous de
gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos' i nosaltres *'rossos',*
colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.
Dels
genitals femenins, allà en diuen vulgarment 'almeja' i aquí *'figa',* mots que
designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur,
grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou,
rogenc i de tacte agradable i fàcil.
Mentre ells
'hablan' -i fan!- aquí *'enraonem',* és a dir, fem anar la raó, sense èxit,
tanmateix.
Allà per
ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i aquí *'ensinistrem'.* Més enllà dels
conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra'
(dreta) i els altres sobre la *'sinistra'(esquerra)*...
Tota una
concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la
llengua és l'expressió d'un comportament col·lectiu, d'una psicologia nacional,
diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de
traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a
casa, al carrer, a la feina, no únicament canvien de llengua. També canvien de
punt de vista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada