“ Pluja
“
Pluja desitjada,
pluja estimada.
Quan arribes,
banyes la terra amb somriures.
Al deixarte caure,
és com si el cel es desprengués,
de dolçes llàgrimes.
Tú ets la nostre joia enriquidora.
Pluja que mires i mulles quan acarones.
El teu cant constant, són partitures,
quasi-be, poétiques.
Les gotes de pluja ballen, musiquegen,
humitegen.
La pluja i el vent van de la mà freqüentment.
L’aigua de la pluja és vida, és energía,
és compañía,
és la generositat de la natura,
és el suport que dóna cura.
Però, quan la pluja és persistent,
esglaia la gent.
Els temporal d’avegades asusta, fà mal.
Els llamps enlluernen,
els trons ensordeixen.
Poro tot plegat et fà costat.
Ho has soportat.
No t’asustis dolça pluja.
Aquest cop el núvol no ha descarregat,
l’aire se l’ha emportat.
Benvinguda pluja, filla de la mar,
ara, no et deixaré escapar.
Josep garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada