D’ANTECEDENTS N’HI HA
La confiança en la justícia espanyola per a
molts de nosaltres no val un rave. Tots sabem perquè.
No és solament que ha condemnat a la presó
per “deixar votar” quan l’Estat espanyol deia que “votar era antidemocràtic”,
també per casos com l’acusació de terrorisme a membres dels CDR o per
l’esperpèntica acusació i procés a Tamara Carrasco, amb una absolució
recorreguda per la fiscalia o també per les multes milionàries de l’Audiència Nacional, abans
que ni tan sols s’hagi iniciat el judici i s’hagi acabat la instrucció. I
moltes, moltes més coses.
El desprestigi també es deu al que jutges i fiscals han dit com,
per exemple, quan s’acusava als polítics abans a la presó i ara indultats de
“violència inversa”, és a dir, que eren culpables de la violència policial
contra ciutadans pacífics, perquè, ves per on, l’havien provocada. A mi em
recorda allò que algun home
maltractador diu de vegades: És que la
meva dona m’ha provocat!
També hi ha altres incoherències com quan l’Estat
espanyol demana que la Generalitat tingui un “gest”, ara que hi ha hagut els
indults. Ve a ser com quan a una persona li roben 1.000 €, li tornen 500 i
mentrestant li van robant uns 3.000 més i ha de fer un “gest” per agrair la
magnanimitat del retorn de 500. Els presos han estat indultats, l’exili
continua i tenim unes 3.000 persones
amenaçades pels tribunals i hauríem de
fer un “gest”!
A Catalunya tenim d’antecedents.
L’historiador Josep Fontana al seu llibre “Cambio económico y
actitudes políticas en la España del siglo XIX” explica que l’any 1785 els
magistrats de l’Audiència de Barcelona van adreçar un document al rei on deien:
las viejas industrias de la lana y el lino están siendo abandonadas por las
fábricas de indianas de algodón. Los obreros “encuentran todos mayor limpieza y
comodidad en el laboreo del algodón. Abandonan por él la misma agricultura y
como no pide fuerza excesiva ni grande inteligencia el manejo de las indianas,
todos se dedican a vivir de esta ligera ocupación, que en pocas horas da un
jornal excesivo, sin privar a los que lo
ganan de entretener sus vicios y ser unos miembros corrompidos y perjudiciales
de la república. Los vagos tienen una fàcil acogida en las fábricas de
indianas, y por este medio se ocultan a los ojos de la justicia. Las costumbres
se corrompen diariamente con la frecuencia de ambos sexos, y se padecen graves
menoscabos en lo más sublime de la Religión”.
Això de les poques hores i dels salaris
excessius en la pràctica real era el que
era. Tenim una estadística de la primera
meitat del segle XIX on els obrers tèxtils eren entre un 40/45% d’homes, el
mateix , si fa no fa, de dones i entre un 10/20% de nens, que començaven a
partir dels sis anys. La jornada era de dotze a quinze hores diàries i el jornal “excessiu” s’emprava la meitat en
comprar menjar i pel que fa a aquesta despesa en aliments, el 50% era per a pa.
La carn ni s’olorava.
Dit d’altra manera: les autoritats judicials
fa més de 200 anys ja eren molt conservadores (altrament no haurien estat
nomenades per a l’Audiència) i amb una gran capacitat per explicar una realitat
inexistent. I, a més, ser “vago” venia a ser un delicte que
“malauradament” la justícia no podia
castigar perquè havien entrat a treballar a una fàbrica tèxtil! Al temps d’en
Franco existia una llei de “vagos y maleantes”. Doncs, això.
Tots sabem com ha evolucionat la història.
Sabem que les condicions de treball han millorat, tot i les injustícies que
encara hi ha.
Pel que fa a Catalunya també tenim una evolució positiva. Venim d’una
situació de dictadura, sense ni un xic de democràcia i ara som a una democràcia
prou esquifida pel que fa a la llibertat política, però l’evolució del món no
s’atura. El feminisme, per exemple, ha arribat per quedar-s’hi i la democràcia
amb entrebancs i algun retrocés, de fet va avançant i avançarà.
Hi ha antecedents que ens demostren que a la
llarga els canvis són positius, però el poder mai ha regalat res. Caldrà picar
pedra, però el camí cap a la independència el farem fins arribar-hi. I tant que
sí!
Maite Massons
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada