65 Jo he vist els Mags d’orient"
Era una nit de mags
de fa ja molts i molts anys.
Abans d'anar al llit,
vaig sopar més aviat.
La mara digué que els nens
havian d'anar a dormir d'hora,
per que els mags puguesin acabar abans que es fes de dia.
Em va costar agafar el son
pensant el que em deixarien.
L'any anterior em van portar una pilota de goma i ninots petits de fusta de
diferents colors, que em
van fer molt content, i axí, amb aquest pensament, em vaig adormir.
Recordo que a mitjanit em vaig despertar.
La porta de l'habitació era mitj oberta i entrava la llum del mejador.
De sopte veig la capa d'un mag que estava deixant coses sobre la taula.
No em van faltar ganes d'aixecar-me i anar-ho a veure, però no em vaig
atrevir,
vaig pensar "ull no sigui que em veure'm despert se'n vagin i no em
deixin res".
Em vaig quedar amb els ulls ben oberts, fins que es va apagar el llum.
Il-lusionat pel que seria em vaig quedar adormit.
Al matí, en despertar-me, més que no pas recordar el que vaig veura (o
somiar), vaig anar corrents al menjador per veure el que m'havien deixat els
mags damunt la taula.
Encare que fos poc, per a mi qualsevol cosa em feia feliç, i deseguida em
posava a jugar.
La mama em va dir que els mags eren pobres i portaven tot el que podien,
però ho feien amb tot el cor per fer feliços als nens.
Li vaig dir que estava molt content amb el que m'havien portat i també li
vaig explicar que els havia vist.
En dirli aixó es va mostrar sorpresa, com extranyada,
però li vaig dir que no es preocupés, que no em vaig moure del llit, ells
no em van veure, per tan no es van enfadar.
L'any vinent tornaràn!.
Josep Garriga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada