65 L’OPUS DEI, EL BISBAT DE LLEIDA I LES OBRES D’ART DEL
MUSEU
Torreciudad és una
població petita a 24 km. de Barbastre. Josep Maria Escrivà, fundador de l’Opus
Dei, quan tenia dos anys i estava malalt va ser dut pels seus pares a visitar
una verge situada a una ermita propera. El nen es va curar i en memòria d’aital
fet el, ara ja declarat sant, Sant Josepmaria,
va decidir l’any 1960 construir un santuari que és molt i molt gran i
atrau molts pelegrins atesa la influència i el poder de l’Opus Dei.
Però no n’hi havia prou
amb el santuari, tot havia de ser més gran. Calia també potenciar el bisbat de
Barbastre que estava en estat d’extinció per manca de població (allò que
s’anomena “l’Aragó buit”) i també tenir un bon museu, perquè no?
Com salvar Barbastre i
potenciar-ho? La solució va ser prendre al bisbat de Lleida les parròquies de
la Franja. Feia 2.000 anys que formaven part d’aquest bisbat, però segons van dir
no es podia consentir que el límit civil (frontera entre Aragò i Catalunya) no
coincidís amb la frontera eclesiàstica. Com que l’Opus Dei té una influència
decisiva al Vaticà i tant per al Vaticà com per a l’Opus la democràcia i la
opinió de la població són una nosa, la
meitat de l bisbat de Lleida va passar a ser part del de Barbastre, sense
atendre les queixes dels habitants de les parròquies traspassades. Val a dir
que això de la coincidència de les
fronteres eclesiàstiques i civils a Espanya només s’aplica a Catalunya: el
santuari de Guadalupe, situat a Cáceres i patrona d’Extremadura, pertany a la
diòcesi de Toledo, però això no cal corregir-ho, Extremadura no és Catalunya ni
l’Opus en té un interès especial.
I el museu? A primers
del segle XX el bisbe Massagué de Lleida va comprar a les parròquies de la
Franja obres d’art fora d’ús per fer un museu i que els seminaristes hi aprenguessin. Aquestes són les famoses 111
obres d’art que Osca considera s’han de tornar a l’Aragó, perquè diu que són
seves. La primera cosa és que no solament la compra va ser legítima, sinó que
també si les obres d’art no haguessin estat recollides, a hores d’ara o no existirien o haurien anat a parar a mans
d’antiquaris i ves a saber on serien. I també restaurar-les ha costat uns
diners.
Per tenir el museu
planejat per Josepmaria Escrivà calia prendre les obres a Lleida i van decidir
anar al Vaticà, atès que les obres eren a un museu del bisbat. El Vaticà ni es
va mirar les proves de les compres i va decidir que es tornessin a l’Aragó. I
aquí hi som. A Catalunya tenim vigent la Llei del Patrimoni cultural que
impedeix que les obres surtin del museu, però respectar una llei catalana? On
s’és vist?
La història de les obres
del monestir de Xixena és una altra estafa amb una història diferent però que
respon al mateix plantejament ideològic que implica perjudicar Catalunya amb injustícies i mentides. És el que hi ha.
Això sí, el bisbe de Barbastre ha dit que dur les obres a l’Aragó és “protegir
els pobres”, és a dir, “protegir els pobres habitants” de les parròquies
traspassades a desgrat d’ells mateixos. Jo d’això en dic cinisme.
Maria Teresa Massons
Gener 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada