57 “És
fosc quan no hi ets”
És fosc
quan no hi ets.
La llum dels teus ulls il·lumina la vida.
No esperaré que es faci de dia,
La llum dels teus ulls il·lumina la vida.
No esperaré que es faci de dia,
per gaudir del teu somriure.
L’aire
i el vent,
ensopeguen freqüentment.
Lluiten per veure’t,
en algun racó del firmament.
Quan no
puguis més,
no esperis, crida’m.
La teva veu em farà, saltar, cantar, ballar, xiular.
D’avegades
qui em mira,
no veu un enamorat,
potser veu un
sonat,
no
sempre semblem qui som.
Si algun
dia t’enamores,
busca la primera flor, acaricia-la
amb suavitat,
ella sempre et farà costat.
Josep
Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada