57-“El gerani gitano"
Quina gràcia,
Quin color.
No distreu gaire
la seua olor.
Sal i pebre salpicat
sembla portar
en el seu somriure.
La gitana se’l mira.
Els seus pètals
és barallen dolçament,
per lluir amb més ardor
constantment.
La Gavina se li acosta,
I s'allunya planejant.
Pel camí va pensant,
la seva flor em crida.
Per que serà
primorosa natura
que l'abella va de flor en flor
I no s' atura.
El jardí és ple de flors
el caràcter gitano s’imposa,
fa confondre els colors.
El gerani domina i proposa.
Quina gràcia,
Quin color.
No distreu gaire
la seua olor.
Sal i pebre salpicat
sembla portar
en el seu somriure.
La gitana se’l mira.
Els seus pètals
és barallen dolçament,
per lluir amb més ardor
constantment.
La Gavina se li acosta,
I s'allunya planejant.
Pel camí va pensant,
la seva flor em crida.
Per que serà
primorosa natura
que l'abella va de flor en flor
I no s' atura.
El jardí és ple de flors
el caràcter gitano s’imposa,
fa confondre els colors.
El gerani domina i proposa.
Josep Garriga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada